Aquest 25N arriba en un moment especialment delicat i “en unes circumstàncies que mai hauríem volgut viure ni comentar a Andorra”, ha dit la secretària general de IAD, Judith Pallarés, referint-se al feminicidi que hi va haver la setmana passada. “L’assassinat és l’expressió més extrema de la violència masclista que es pot viure i no podem oblidar que aquesta violència. La que ja ens arriba a les dones, té moltes altres manifestacions que sovint conviuen amb nosaltres i que malauradament encara es minimitzen o es normalitzen”. Insisteixen que cal continuar treballant molt en la prevenció, la sensibilització i la conscienciació de tota la societat, perquè “la violència masclista no és un problema privat, no és una cosa de casa, no és una suma de casos aïllat”, ha dit Pallarés.
La violència física, la violència verbal, la violència digital, totes són formes de violència que atempten contra la llibertat i la igualtat, i per això enguany les entitats han volgut posar el focus en la violència digital, un espai on en moltes ocasions les dones viuen amenaçades, ha manifestat Pallarés, tot afegint que “no és menys real perquè es produeixi darrere una pantalla o es publiqui en forma de comentaris a les xarxes socials o en mitjans de comunicació”.
Segons dades internacionals, en l’àmbit digital, fins al 73% de les dones europees han estat víctimes d’abusos en línia; el 95% del contingut denigrant que circula per internet es dirigeix contra les dones i nenes, i el 59% de les adolescents i dones joves han patit violència digital, i Andorra, no és aliè al que passa a la resta del món. Per això, durant tot el mes de novembre, presenten la campanya ‘Dona La Cara’, que consistirà una sèrie d’opis i cartells repartits per totes les parròquies i a les xarxes socials, que exposen diferents comentaris denigrants envers les dones: “El que volíem era interpel·lar a l’espectador i que a través d’opis, veiés com et sents quan et fan aquests missatges, i potser la impotència més gran és no saber qui hi ha darrere, perquè s’amaga en l’anonimat”, ha exposat Elisabet Royuela, secretaria d’Acció Feminista.
Comentaris com “sempre amb el mateix victimisme”, “és guapa, però amb aquestes idees no compensa”, “li han regalat el lloc”, són els comentaris que es poden llegir en aquests cartells, i només alguns dels missatges que moltes dones han de llegir a les xarxes socials o alguns comentaris en entorns digitals. Sobre “el nostre aspecte, edat, a la nostra llar, la relació amb els nostres fills. Al final és tota classe de comentari que sempre va dirigit cap a les dones”, han manifestat. Per això, més enllà de la campanya, des de les associacions fan una crida perquè es faci un esforç per gestionar i castigar els comentaris que, moltes vegades, freguen el delicte d’odi”.
També són conscients que aquestes campanyes contra la violència de gènere “tampoc fan reaccionar als maltractadors”, ni a la persona que s’amaga darrere d’un anònim per fer comentaris, ha dit Patty Bafino, vicepresidenta de l’ADA, però sí que volen conscienciar a nivell col·lectiu de les conseqüències que els comentaris poden causar, no només a la persona, sinó també al seu entorn.
Per això des de l’IAD ja van insistir durant la seva compareixença fa uns mesos, que calia prendre mesures i fer responsable a algú, i “entenem que s’ha d’actuar de manera més contundent”. Amb això, però no volen impedir la llibertat d’expressió, han deixat clar, però sí que reclamen que es posi nom i cognom, i que donin la cara: “Trencar l’anonimat és el que responsabilitza a les persones d’aquest fet. Que reflexionin: ‘Si s’ha de posar el nom i cognom, s’escriuria?’, o ‘això ho diria davant de la mare? Si es que no, doncs no ho diguis’”, conclouen.
Comentaris