La carta de l’icona del cine i defensora dels animals que va ajudar a canviar el rumb de la gossera

Brigitte Bardot, l’activista i estrella del cinema francès de les dècades de 1950 i 1960 traspassada aquest diumenge, es va implicar en denunciar la deficient situació de l’equipament

Brigitte Bardot s'ha significat durant la seva segona mitja vida com a defensora dels animals.
Brigitte Bardot s'ha significat durant la seva segona mitja vida com a defensora dels animals. arxiu

L’ombra allargada de la defensa dels animals que projectava Brigitte Bardot arreu del món es va estendre fins a Andorra. A final del segle passat, inicis d’aquest, aquesta icona del cinema internacional traspassada aquest diumenge als 91 anys es va implicar en la denúncia del deficient estat que presentava a gossera del Principat i en reclamar solucions per alleujar de forma digna la sobrepoblació de gossos que registrava l’equipament. Bardot va signar com a mínim una carta intentant treure els colors de l’administració andorrana del moment, que començaria a donar suport a entitats com Laika, fundada llavors, i va decidir canviar l’emplaçament de la gossera.

Bardot llavors era ja més una activista dels animals i una rebel amb causa més que no pas l’estrella francesa del cinema que va ser. I és que, de fet, va esdevenir un mite amb tot just un parell de dècades de carrera cinematogràfica, grans somriures i molta sensualitat. Però encara no a la quarantena es va plantar després d’haver protagonitzat films que són avui per avui de culte com ara ‘I Déu… va crear la dona’ (1956), ‘La veritat’ (1960) o ‘El menyspreu’ (1963). També va ser una excel·lent cantant que va posar veu a temes que han passat també als anals de la música com el que va donar forma al senzill ‘J’ai t’aime… moi, non plus’, enregistrat originalment el 1967 amb el seu antic amant i ‘enfant terrible’ de la ‘chanson française’ Serge Gainsbourg. Els sensuals gemecs de Bardot en aquell tema encara fan enrajolar avui alguns dels seus oients.

Captura de pantalla 2025 12 28 a las 16.27.00
Una de les moltes imatges sensuals que BB va deixar en la seva època cinematogràfica.

Malgrat que la seva carrera musical va fer allargar un temps més la seva aparició damunt dels escenaris, ja al 1970 començaria una llarga batalla per defensar els animals en general. Va fer una famosa acció al Canadà per refusar la caça de les foques i sempre més s’alinearia al costat dels animals. De tota mena. Sovint apareixia especialment amb gossos. Sabedors de la seva sensibilitat, andorrans que en coneixien la debilitat animalista, van buscar el seu suport davant la situació que vivia la gossera llavors a la Comella. I com a mínim una carta seva, una missiva firmada per BB, va formar part d’un dossier que reclamava posar remei a la desordenada situació que presentava l’equipament animalista. L’aparició de Laika va ser el detonador de la lluita a la qual, encara que fos per carta, es va implicar Bardot.

Fins als darrers dies l’exactriu ha continuat al costat de les causes animalistes, encara que els darrers temps han estat molt més cridaners suports com els que havia mostrat a Jean-Marie Le Pen, primer, i a la seva filla Marine, després. També per les mostres d’admiració vers el dirigent rus Vladímir Putin o diverses manifestacions polèmiques en un to racista, islamòfob, homòfob i en contra del feminisme. Clar que, que se sàpiga, mai més va tornar a dir res d’Andorra després d’aquell alçament de veu en pro de millores per a la gossera. Que hi van acabar sent. 

Comentaris

Trending