La trobada ha comptat amb representants dels dos governs. Per part andorrana, a més de Bonell han assistit el director de Política Lingüística, Joan Sans així com les caps d’àrea Marta Pujol (Política Lingüística) i Eva Royo (Llengua Catalana). En nom de la Generalitat, Vila a banda, hi ha estat present la delegada a Andorra, Anna Vives, el director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu, l’Aran i Lleida, Jordi Suïls; el subdirector general de planificació per a l’accés al coneixement i impuls de l’ús del català, Anton Ferret, i la cap de gabinet, Montserrat Sendra. La reunió ha servit, a banda de crear el grup, per dotar-li d’una metodologia estable de treball, que implicarà encontres periòdics per fer seguiment de les actuacions, compartir experiències i identificar noves vies de col·laboració.
El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha qualificat Andorra de “soci estratègic” en aquest àmbit, tot destacant el fet que és un Estat amb el català com a únic idioma oficial
Entre aquests àmbits on es pot cooperar, s’han fixat la certificació i l’aprenentatge del català per part dels adults, el material pedagògic o l’impuls de la llengua en continguts i produccions audiovisual o el treball conjunt en matèria de normativa lingüística. “Hem institucionalitzat una col·laboració que ja fa molts anys que tenim amb Catalunya i és important donar el tret de sortida a aquest grup de treball, perquè hi havia un interès compartit”, ha explicat la ministra.
Així, Bonell ha apuntat que “hi ha molts temes compartits i aquest grup de treball ha de servir per compartir coneixements, experiències i veure on podem millorar”. Un exemple seria “explicar de quina manera funcionen els centres de català i les proves que estem fent així com quin impacte està tenint en la població nouvinguda, que necessiten aquestes titulacions per obtenir els permisos de residència i treball”. Justament, això és una de les obligacions que marca la Llei de la llengua pròpia i oficial que es va aprovar i entrar en vigor ara fa dons anys.
“De moment el resultat és positiu”, ha assegurat Bonell, tot indicant que “ens basem en les dades que tenim de totes les persones que s'inscriuen en els cursos de català i en els exàmens oficials”. I aquestes xifres han crescut de forma important en aquest temps. Per això, “el balanç és bo”. Paral·lelament, ha indicat, s’està avançant en altres aspectes del text, com ara el desplegament del Consell Nacional per la Llengua.
Bonell s’ha referit als treballadors que arribaran al país via contractació en origen. En aquest sentit, ha remarcat que no els afectarà l’obligació d’acreditar el nivell A1. Ara bé, Bonell sí que ha apuntat que “treballaran de cara al públic” i, per tant, “han de conèixer el català” perquè “també els afecta la norma en aquest sentit”.
Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística ha assegurat que Andorra “és un soci estratègic per Catalunya en aquest terreny”, tot recordant que tots dos territoris “tenim punts forts i febles que són complementaris”. Així, Catalunya pot aportar el fet de tenir “més capacitat econòmica i demografia” i el Principat “ser un Estat amb el català com a idioma oficial únic”.
“Som països que tenim unes tendències, unes economies i uns fenòmens sociodemogràfics que són similars”, ha recordat Vila. A la vegada, ha apuntat que “tenim interès, per exemple, a desenvolupar eines de recerca i d'anàlisi de la societat” i que “ens permetran entendre amb més finor què està passant”. I és que “només a partir del coneixement ben afinat som capaços de fer intervencions més adequades”.
Comentaris (1)