Durant la jornada, en la qual hi ha participat més d’un centenar de persones, Paula ha manifestat que en molts casos, les escoles inclusives no funcionen, perquè “s’ha construït una escola per a la diversitat, però no s’ha construït una escola pensada pel que poden necessitar persones autistes per aprendre, que això requereix una metodologia, uns recursos i una manera d’estructurar l’entorn”, ha dit l’experta, tot comparant-ho amb intentar fer entrar clavilles quadrades en rodones. “Estan demanant als nens autistes que no ho siguin tant, perquè es necessita que s’adaptin a moltes coses”, ha continuat denunciant tot ressaltant que en molts casos no hi ha la formació, els coneixements ni els recursos per saber què fer amb un nen autista a l’aula.
Sobre aquest tema, AUTEA diu que els centres educatius del país tenen recursos, “però que haurien de tenir una mica més d’especialització en autisme”. Per això, des de l’associació s’han posat a disposició del ministeri d’educació per poder ajudar directament a les escoles, amb l’ajuda dels professionals que tenen acompanyin i donin el suport els nens i nenes perquè ho portin tot millor.
Les IV Jornades sobre l’Autisme ha estat tot un èxit amb una gran participació de gent implicada, persones autistes i familiars. “Són unes jornades molt constructives que ens ensenya més com estar al costat de la persona autista, com ajudar-la, com tenir un entorn i que la societat aprengui a valorar les persones autistes tal com són, i no fer que hagin de canviar ells, i disfressar-se d’alguna cosa que no són”, ha dit Maite Benítez, presidenta d’AUTEA. Han estat un centenar de persones els que han anat a sentir les paraules d’Isabel Paula, professora titular de Trastorns del Neurodesenvolupament de la Universitat de Barcelona, qui durant les més de quatre hores que ha durat la seva ponència ha estat parlant de la urgència d’una intervenció sensible al trauma complex en l’autisme.
L’experta ha volgut deixar molt clar que el més important i el que més necessita una persona autista és precisament que es respecti que ho és. “No intentis convertir amb una persona no autista”, ha manifestat, tot subratllant que aquest és un fet que es dona en molts dels casos, sovint de manera inconscient, on l’entorn els porten a aprendre comportaments, que segueixin les normes i regles de tots nosaltres. Això està molt bé, perquè ells necessiten funcionar i entendre el món, però és un aprenentatge artificial, que faran per seguir les nostres normes, però el seu funcionament continuarà sent autista.
L’autisme té molts punts forts, ha explicat, una cosa que per exemple no succeeix en altres condicions, però també té moltes limitacions. “Ser autista a vegades és ser pesat, i la realitat és que hi ha moltes persones autistes que pateixen perquè és com constantment nadar a contracorrent”, un fet que es pot veure amb les taxes d’atur, amb els problemes per estar educativament a gust a les escoles, i és que ser autista és un repte, assegura Paula, i més en una societat que entén relativament el que les persones autistes necessiten: “La societat creu el que les persones autistes necessiten, però no escolta el que diuen que necessiten”.
La jornada d’avui també s’ha centrat en el trauma que suposa per una persona ser autisme, on “constantment han d’afrontar situacions adverses, sentir-se ignorats, poc valuosos o que es riguin d’ells…”, i que com diu l’experta quan arriben a l’adolescència, comencen a sorgir les preguntes: Qui soc jo? Qui m’accepta com jo soc? Qui no vol canviar-me?... “El més important és entendre que les persones autistes han de formar part de la societat, però no a canvi de deixar de ser elles. Al final és un tema de respectar la neurobiologia de cada persona”; ha conclòs.