“Com a associació feminista no pararem fins que totes les reivindicacions estiguin integrades dins d’una llei”, apuntava Antònia Escoda, portaveu d’AFdA. Des de l’ADA, la seva presidenta, Mònica Codina, ha seguit en aquesta mateixa línia, explicant que “estem contentes que hi hagi una llei d’aquestes característiques, però trobem a faltar determinades mancances”. En definitiva, el text se’ls ha quedat curt, tou i amb força per a les associacions, que reclamaven més obligacions i menys recomanacions.
Una de les principals reivindicacions ha girat al voltant de l’Institut de la Dona. Era un dels principals objectius de la nova junta de l’ADA, i una de les demandes que es va fer des de l’AFdA. S’ha aconseguit, “fa molts anys que les feministes d’aquest país l’anàvem demanant”, ha apuntat Codina. Però, malgrat tot, continua sent un òrgan al qual les associacions li veuen mancances. Des de l’ADA, principalment, es reclamava que fos dependent del Consell General. I ho és, però també del Govern. “Ha de ser eficaç i eficient, s’ha d’evitar polititzar-lo”, citava el manifest de l’AFdA.
En l’àmbit laboral les feministes també han tingut molt a dir. Codina ha remarcat que una de les peticions que es feien des de l’ADA era que els plans d’igualtat fossin obligatoris per a les empreses de més de 10 treballadors, però no ha estat així. “És per a més de 50 treballadors, amb la qual cosa el 75%, com a mínim, del teixit empresarial queda fora d’aquesta obligació”, ha explicat Escoda, “només dóna una indicació”. Seguint, en aquest sentit, el reclam principal que s’ha creat una llei que recomana, i no pas que imposi certs aspectes que, per aconseguir una igualtat efectiva i perquè les accions funcionin, haurien de ser necessàries. “No hi ha res que obligui per revertir aquest problema, continuem sense una baixa de maternitat igual i obligatòria”, ha exemplificat Escoda.
“Els drets sexuals i reproductius de la dona es deixen totalment de costat en no mirar l’eventualitat de la despenalització de l’avortament, mentre la dona no tingui accés a decidir sobre la seva maternitat, els nostres drets no estaran respectats”
Una altra de les reivindicacions que ha ressonat, i que és constant i que torna a la palestra cada any i, sobretot, cada 8 de març, és el dret a l’avortament. De fet, és una de les principals mancances que, segons Escoda, “ja no sorprèn a ningú”. La portaveu ha explicat que “els drets sexuals i reproductius de la dona es deixen totalment de costat en no mirar l’eventualitat de la despenalització de l’avortament, mentre la dona no tingui accés a decidir sobre la seva maternitat, els nostres drets no estaran respectats”.
Així mateix, Codina ha explicat que, al llarg de la trobada amb el Copríncep Episcopal, Joan-Enric Vives, celebrada fa uns dies, “no és que haguéssim parlat, és que forma part del que havíem de parlar”. La presidenta de l’ADA assegura que “vam demanar coses i a mi m’agradaria pensar i vull ser optimista que es pugui veure algun canvi en aquest sentit”. Sobre la predisposició de Vives, Codina ha apuntat que “almenys ens va escoltar, cosa que és d’agrair”.
A la plaça Lídia Armengol, que ha reunit un centenar de persones, hi ha acudit moltes dones per donar suport a la causa. Però, també s’hi han vist representades gran part de les institucions del país. Entre els assistents s’ha pogut veure la ministra d’Igualtat i Afers Socials, Judith Pallarés, la síndica general, Roser Suñé, la consellera general, Sandra Codina, o la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, entre altres.
“Ara som nosaltres, però quan no siguem nosaltres seran les nostres filles, i si no seran les nostres nétes”
En arribar el torn de llegir els manifestos hi ha començat l’ADA, que ha volgut fer referència a dones que han sigut importants en l’entorn del feminisme al país. En primer lloc, Codina ha mencionat la Quima Calvó, que va ser una de les impulsores del vot de les dones a Andorra, i recordatori al qual també s’ha sumat l’AFdA. També ha mencionat, entre altres, a la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, a qui ha mostrat el seu suport. La presidenta de l’ADA ha volgut encoratjar a seguir treballant per aconseguir els drets de les dones, “ara som nosaltres, però quan no siguem nosaltres seran les nostres filles, i si no seran les nostres nétes”.
Arribat el torn d’AFdA, s’ha fet menció a totes les dones que pateixen per conflictes bèl·lics. No únicament les ucraïneses, que són les que estan més presents en l’actualitat els darrers dies, sinó també les “d’Afganistan, Yemen” entre altres països. Amb aquest manifest s’ha volgut donar “suport als pobles i les persones que pateixen les conseqüències de les agressions militars”. Fent una última crida, s’ha apuntat que “ens volem combatives i rebels, juntes som molt més fortes, som feministes de guàrdia”.