“Hem demanat que es parli amb Salut perquè s’adeqüi un lloc a la terrassa de l’hospital per poder facilitar el contacte entre els ingressats i els seus companys de vida”, precisa Vilamajor, que, pel que fa a l’associació que presideix, diu que compten amb la col·laboració de Banders, Bombers i Govern: “Sempre que hem hagut de sortir, ens han ajudat. Nosaltres no podem demanar subvencions perquè no gestionem colònies de gats”. Vilamajor avança que sí que han demanat més dotació de recursos ASCA –que controla colònies a Ordino i Canillo–, NAMI i Ronronejand.
A la trobada, ARPA també ha demanat que quan un gos voluminós quedi ferit en un domicili on viu una persona gran, l’animal pugui ser recollit i atès ràpidament. “Si alguns veterinaris diuen que fan un servei de 24 hores, que el facin. En alguns casos, no poden sortir de nit i només ofereixen atenció a la clínica. Si tenen un vehicle per poder-lo recollir, que surtin a fer el servei. El gos hauria de ser traslladat a la clínica per ser atès”. Vilamajor demana que l’executiu gestioni aquesta reclamació amb el flamant Col·legi Oficial de Veterinaris d’Andorra “pel bé d’aquella persona i pel bé del gos”.
La resta d’entitats –les que gestionen colònies de gats– han exposat al Govern que necessiten més ajuda, sobretot per part dels comuns. Les associacions que fan aquesta funció de cura de grups de felins de carrer reben ajudes per cobrir les despeses de menjar i per la castració dels animals. Quan el gat emmalalteix, però, comencen les dificultats perquè, sovint, el cost de l’atenció mèdica l’han de cobrir els voluntaris. Sovint, els gats queden ferits perquè un de nou entra un grup aliè i hi ha baralles abans de l’adaptació. I això genera neguit entre les entitats. També lamenten que els comuns, quan cal rescatar un gat, subcontracten empreses (com ara Ecotècnic), quan alguns felins són animals coneguts pels voluntaris de les associacions.
NAMI, per la seva part, ha reclamat controlar l’ensinistrament d’animals, ja que els consta que alguns professionals exerceixen aquesta labor sense estar donats d’alta i cobren en negre. Una altra necessitat que ha exposat aquesta entitat –un “primeríssim punt”– és la prohibició de l’ús i la venda de collars d’escanyament, de punxes i de descàrrega elèctrica. Finalment, han requerit, també, una regulació “més seriosa, contundent i concreta” dels serveis canins: educació, passejadors, cures particulars… El president d’ARPA comenta que, durant la ronda d’intervencions dels diferents representants, tant Espot com Casal han mostrat “interès per voler solucionar les qüestions plantejades”. NAMI comparteix la bona predisposició del Govern: “Ens han escoltat, han pres nota i, diuen, posaran fil a l’agulla a les peticions que els hem traslladat”.