La jornada aplegarà tota una sèrie d’experts a través de ponències i de taules rodones amb les quals, justament, es vol reflexionar sobre la situació del català en aquest àmbit. L’estrella de l’acte serà el mediàtic advocat Gonzalo Boye, defensor de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. Asseguren els organitzadors que parlarà també en la llengua oficial.
“Andorra pot ser un referent arreu del domini lingüístic perquè la Justícia es fa tota en català i pensem que podem donar aquest impuls cap a fora” ha assegurat la presidenta de Cultura Activa, Maria Cucurull
“Cada any des que va néixer Cultura Activa centrem una jornada sobre un tema i hem pensat avui en l’àmbit judicial perquè, justament, no tot ha de ser negatiu”, ha explicat la presidenta de l’entitat, Maria Cucurull. En aquest sentit, ha defensat que “Andorra pot ser un referent arreu del domini lingüístic perquè la Justícia es fa tota en català i pensem que podem donar aquest impuls cap a fora” on, ha avisat, “sí que hi ha molts problemes”.
Al llarg de la jornada hi participaran diferents juristes i experts sobre la matèria. Cucurulla ha destacat, entre altres, Anna Arnall, coordinadora del portal Compendium.cat, “una web on hi ha tots els recursos relacionats amb coses jurídiques en català” o al resident Jonathan Hinkson, que “ens explicarà la seva experiència; ell que ve del Canadà va aprendre català i com li ha sigut la llengua un trampolí per la seva carrera professional”. L’acte el tancarà Boye, ja present des del matí al centre cultural de la Llacuna. “Veurem que no tot a tot arreu són flors i violes, però és bo reflexionar sigui on sigui del domini lingüístic”, ha assegurat Cucurull.
Justament, Xavier Antich, un dels primers ponents, ha volgut posar en relleu aquesta diferència de situació entre Andorra i la resta dels territoris catalans. El president d’Òmnium ha lamentat que “tenim un Estat en contra”, fet que comporta que, riu Runer en avall, l’ús de la llengua oficial d’Andorra en les instàncies jurídiques sigui gairebé residual, amb el que això suposa de conculcació dels drets lingüístics. Un exemple recent, ha recordat, és la polèmica sorgida durant el judici per la pèrdua d’un ull de Roger Español per part d’agents de la policia nacional durant l’1 d’octubre, quan fins a dos traductors van evidenciar un nivell insuficient de l’idioma. “La gent ha de poder defensar-se en el seu idioma”, ha remarcat.
L’acte l’ha obert la ministra de Cultura, una Bonell que s’ha mostrat convençuda que “podem conèixer pràctiques per aplicar-les aquí” i que ha defensat “la importància de poder fer servir el català en aquest àmbit”. La política canillenca, però, ha remarcat que això no ha d’anar en contra d’aquells administrats que no coneguin la llengua oficial. “Si no t’hi pots expressar, has de poder tenir un traductor”, ha indicat
Bonell, però, ha deixat clar que la Justícia “és un àmbit institucional on no es detecten mancances importants” pel que fa a la utilització del català, com evidencia l’enquesta sobre usos lingüístics feta pública aquesta setmana. Altres sectors, en canvi, han experimentat un retrocés important que, però, la ministra ha volgut defensar que hi ha accions en marxa per revertir la situació. “Si no haguéssim pres les mesures que hem pres, amb l’aprovació de la nova llei o la posada en funcionament del Consell Nacional per la Llengua, les dades haurien sigut pitjor”, ha apuntat.
I, per això, ha demanat temps perquè aquestes accions tinguin temps de tenir efectes. “La llei l’aprovem el 2024 i hi ha un període transitori fins a l’octubre del 2025. Tampoc hem tingut tant temps d'implementar totes les mesures”, ha comentat.
Comentaris