El campanar, no gaire alt, era circular, tenia un sol pis de finestrals, de factura molt rudimentària, i sota mateix del llosat presentava set petites finestres en forma de ferradura. Les pedres que es van usar per construir-lo han quedat espargides al peu mateix de l’esglesiola, situada en un petit cim, al Roc d’Enclar. L'ensorrament no ha causat danys personals. Els primers reconeixements duts a terme pels tècnics de patrimoni que s'han desplaçat fins a la zona indicarien que l’estructura de l’església no estaria afectada i, per tant, tampoc perilla el seu esfondrament.
Segons el departament de Patrimoni Cultural, es realitzen revisions periòdiques a monuments com l'ara malmès i fruit d’aquests treballs el passat any 2017 es va realitzar una important actuació en el conjunt arquitectònic de consolidació de Sant Vicenç. El ministeri, conjuntament amb el comú d’Andorra la Vella, ja treballen per poder reconstruir de forma fidedigna i el més aviat possible les parts ensorrades que ja havien fet l’objecte d’una reconstrucció el 1982. Ara per ara no ha transcendit el cost econòmic que podria tenir tot plegat, encara que pot ser quantiós.
L’església de Sant Vicenç va ser construïda probablement a la darreria del segle VIII o al començament del IX, i el culte hi va perdurar fins al segle XIX. La nau és rectangular, sense cap més obertura que les portes d’entrada i d’accés al campanar, aquesta darrera limitada per un muntant de pedra en una banda i amb un arc de construcció molt tosca; la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. A la part de llevant es troba l’absis, de planta quadrada i amb coberta de volta de canó, al qual s’accedeix per l’arc triomfal, més estret que aquell, obert a la paret est de la nau.
Comentaris (7)