La indicació de l’estimulació medul·lar es va establir després d’una valoració conjunta i multidisciplinària amb tot l’equip de la unitat (que inclou professionals de l’àmbit de l’anestesiologia, la radiologia, la rehabilitació, la traumatologia, la medicina interna i la salut mental).
La tècnica es desenvolupa en dues etapes. En primer lloc, s’introdueix un elèctrode fi a l’espai epidural, a nivell de la columna toràcica, sota anestèsia local i sedació lleugera. D’aquesta manera, el pacient es manté prou despert per participar en la intervenció i indicar si les sensacions produïdes per l’estimulació, anomenades parestèsies, corresponen adequadament a la zona dolorosa. Es realitza així un període de prova d’aproximadament una setmana per valorar l’eficàcia del tractament. Quan aquesta fase de prova és satisfactòria, amb una reducció d’almenys el 50 % del dolor inicial, l’elèctrode es connecta, en una segona intervenció sota anestèsia general, a un petit generador implantat sota la pell, comparable, pel seu principi de funcionament, a un marcapassos.
En aquest primer cas, els resultats han estat molt positius, amb una disminució important de la intensitat del dolor. L’estimulació medul·lar permet modular la transmissió dels senyals dolorosos a nivell de la medul·la espinal, actuant, d’alguna manera, com un ‘interruptor’ sobre les vies del dolor.
Aquesta primera implantació a Andorra duta a terme a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell representa una nova etapa en el tractament especialitzat del dolor neuropàtic crònic i posa en valor la col·laboració entre la neurocirurgia i la medicina del dolor.
Comentaris