Samarra reclama als tribunals que investiguin més la relació entre Cinca i Terren i un suposat traficant d’armes

Samarra reclama als tribunals que investiguin més la relació entre Cinca i Terren i un suposat traficant d’armes
Samarra reclama als tribunals que investiguin més la relació entre Cinca i Terren i un suposat traficant d’armes
  • L’expresident d’Orfund ha recorregut contra la decisió del Tribunal de Corts d’arxivar la querella presentada contra l’actual ministre de Finances i l’altre exalt executiu de la foneria
  • El querellant lamenta que les “diligències que s’han practicat són insuficients per dilucidar els fets denunciats” i recorda que pràcticament només s’ha escoltat els querellats
  • Durant la seva compareixença davant la magistrada instructora, Manuel Terren va reconèixer contactes amb el tractant de fusta espanyol Fernando Fernández Robleda
  • Entre la documentació que s’adjunta amb la querella hi ha diferents faxos intercanviats entre Cinca i l’empresari vinculat amb el negoci de venda d’armament
  • L’antic màxim mandatari de la fonedora d’or rebutja en rodó que la seva acció judicial sigui  temerària, com el Tribunal de Corts va considerar en l’aute de sobreseïment
L’expresident d’Orfund Joan Samarra ha demanat a la sala penal del Tribunal Superior que aprofundeixi en la investigació del presumpte blanqueig que suposadament haurien comès l’avui ministre de Finances, Jordi Cinca, i Manuel Terren quan tots dos eren alts executius de la foneria ubicada primer a la Massana i, després, a Ordino. Samarra insisteix en la necessitat d’analitzar la relació que tots dos haurien tingut amb el tractant de fusta espanyol i traficant d’armes Fernando Fernández Robleda. Aquesta petició la formalitza Samarra en el marc del recurs que ha presentat recentment contra l’aute del Tribunal de Corts pel qual arxiva la querella presentada per l’antic màxim mandatari de la controvertida foneria contra Cinca i Terren. En un comunicat, Samarra indica que “les diligències que s’han practicat són insuficients per dilucidar els fets denunciats donat que aquestes s’han limitat a prendre declaració dels querellats i d’un únic testimoni dels set que es van proposar”. L’expresident d’Orfund recorda que “de les poques diligències practicades no es pot invocar la prescripció donat que de la declaració del propi Terren es pot intuir que també apareix la presumpta comissió del delicte de blanqueig derivat del tràfic d’armes, vinculat al tràfic de diamants, que van servir per finançar crims contra la humanitat, l’anomenat cas dels ‘diamants de sang’ durant el règim de Charles Taylor a Libèria”. Com es recorda en el comunicat i l’Altaveu ja va explicar al seu dia, l’esmentat Manuel Terren va explicar davant la magistrada instructora de la causa, Conxa Barón, que s’estava preparant un acord amb Fernández Robleda, amb qui es mantenien contactes diversos. De fet, recorda Samarra, entre la molta documentació que s’adjunta a la querella -més de cinquanta documents- hi ha faxos intercanviats entre Cinca, que va negar conèixer el suposat traficant d’armes, i Fernández Robleda. Era tal la proximitat que hi havia entre els dos que d’aquells faxos es desprèn una elevada confiança, informant l’avui ministre de quant tenia intenció de desplaçar-se a l’Àfrica i així, suposadament, poder-se veure, o facilitant-li el número de telèfon mòbil que encara avui manté. “I és pública i notòria la vinculació que hi havia en aquella època del negoci de l’explotació de fusta a Libèria amb el tràfic d’armes que va permetre el genocidi”, recorda el querellant. En qualsevol cas, Samarra sol·licita en el recurs que la sala penal del Tribunal Superior ordeni la magistrada instructora a reprendre la investigació i aprofundir-la, ja que “el fet que un dels querellats sigui una persona aforada no ha d’impedir que s’efectuï la instrucció de la causa en termes d’igualtat amb la instrucció que es porta a terme per la Batllia especialitzada. En la majoria dels casos, per no dir en tots els assumptes oberts o fins i tot jutjats pel delicte subjacent de blanqueig, l’origen de la investigació judicial s’ha fonamentat majoritàriament en indicis motiu pel qual, en el cas de la querella presentada, hauria de comportar una investigació més aprofundida”. Allò que nega en rodó l’exmàxim responsable d’Orfund és que la querella sigui temerària, com va dir el Tribunal de Corts de forma contundent en el seu aute d’arxiu de la querella. Samarra recorda que s’ha aportat moltíssima documentació que avalen a bastament els indicis esmentats i més i tot sobre la possible comissió dels delictes d’apropiació indeguda, d’administració deslleial i, especialment, de blanqueig de diners, que anirien a parar a una entitat bancària del Principat. Per a l’expresident d’Orfund el blanqueig i la vinculació amb Fernández Robleda són claus i permeten concloure, tot i aplicar-se el Codi penal vigent en el moments dels fets, que aquell delicte no es pot considerar prescrit. “En tot cas cal una instrucció més àmplia de les diligències prèvies que es van incoar; és a dir, cal investigar si els fets denunciats es corresponen o no amb la realitat.” Samarra tampoc no s’està de lamentar que “el Govern d’Andorra hagi pres partit en favor d’un dels seus ministres en un afer personal vinculat a la seva activitat professional anterior. El Govern ha de dirigir l’administració de l’Estat amb total objectivitat i no pot utilitzar la institució per posicionar-se institucionalment tot ‘celebrant que s’arxivi la querella’ instada a títol personal contra un dels seus membres”. Alhora, el querellant insinua que no s’està respectant la separació de poders o, en tot cas, que l’executiu l’“obvia”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.