El nombre de fisioterapeutes que tenen signat conveni amb la CASS s’ha reduït els darrers anys. El 2020 n’hi havia 164 i aquest mes de gener del 2026 a la llista n’hi costen 137. Pel mig, tal com es remarca des del Govern que es mira de relativitzar la davallada, la CASS va fer ‘neteja’ de professionals que ja no exercien i el 2023 en va eliminar 25 de la llista.
En tot cas, es reconeix que hi ha professionals que opten per desconvencionar-se ja sigui perquè s’especialitzen en un àmbit en concret, perquè opten per treballar d’una altra manera o perquè opten per fer menys hores i aplicar tarifes més altes. “N’hi ha de tots els colors, tampoc podem valorar-ho”, exposa Pallarès, que recorda que també hi ha fisioterapeutes en l’àmbit públic que treballen a l’hospital o en residències sociosanitaris.
De fet, detalla que “al país tenim fisioterapeutes que podrien entrar al sistema” i exposa que aquest any n’hi ha hagut set que s’han registrat com a professionals titulats, tot i que no pot detallar si han acabat signant conveni amb la CASS o no.
Tot i així reconeix que és un dels temes que tenen a sobre la taula per treballar amb el col·legi oficial. “En som conscients però una de les feines que fem amb el Col·legi de Fisioterapeutes és veure per què hi ha tanta demanda, perquè ells mateixos ens diuen que mai havien tingut tanta pressió”. Per tant, la prioritat és “ordenar la demanda”. Com? Establint un nombre de sessions concretes en funció de la patologia. Seria la manera de posar “una mica de control”.
Per fer realitat aquesta mesura també es compta amb el suport del Col·legi de Metges, ja que al final són els metges de referència els que acaben fent les receptes i s’ha detectat que hi ha persones que potser demanen més sessions de les que necessitarien o altres que malgrat que se’ls demani que facin exercicis complementaris a casa tampoc ho fan. Demana doncs més “corresponsabilitat” de la ciutadania en l’àmbit de la salut. Aquest canvi a nivell de funcionament també obligaria a fer revisions un cop s’han acabat les sessions inicialment receptades per valorar amb profunditat si en calen més o no.
“En som conscients però una de les feines que fem amb el Col·legi de Fisioterapeutes és veure per què hi ha tanta demanda, perquè ells mateixos ens diuen que mai havien tingut tanta pressió”, diu Pallarès
I on cop fet aquest pas, seria quan es valoraria si fan falta més professionals, “i si en calen se n’autoritzaran”, si s’ha d’apostar per un canvi de tarifes o fins i tot per un pagament per processos. Perquè no es vol tenir a la gent esperant com pot passar ara, però tampoc es vol obrir la veda de les autoritzacions per no entrar en un bucle infinit o no trobar-te que en determinats moments hi hagi fisioterapeutes que no tinguin clients. Perquè Pallarès apunta que si bé és cert que hi ha casos amb una llista d’espera notable, també n’hi ha d’altres que no la tenen.
Si es miren les ràtios, des del Govern s’assegura que el nombre de pacients per fisioterapeuta es manté “estable” en els darrers 5 anys, amb 100 pacients per fisioterapeuta. La ràtio segons els estàndards internacionals per garantir una bona atenció és de 1.200 habitants per professional i en el cas d’Andorra s’està a 600 habitants per fisioterapeuta convencionat.
Sobre la possibilitat d’introduir canvis a la llei per facilitar la convenció dels fisioterapeutes que venen de fora, que ara necessiten set anys de residència i exercici al país, destaca que ja hi ha la possibilitat de fer habilitacions especials i per tant, no es veu necessari modificar el reglament.