“Era necessària una actualització del decret, perquè estava estructurat d’una forma diferent. Ara hem apostat per una mirada transversal i per incloure les associacions”, ha apuntat Mas. Així doncs, tot i que el PNCD continua depenent del ministeri de Salut, la seva aplicació es desplegarà de manera coordinada amb altres departaments com Interior, Treball, Educació, Esports, així com amb institucions com els comuns, el SAAS, el Pla Nacional d’Infància i Adolescència i el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA). “Tots tenen un paper fonamental per combatre les drogodependències”, ha insistit la ministra.
La societat civil participarà en la Taula Nacional de Salut Mental i Addicions, òrgan que establirà quines accions s’han de dur a terme, a partir de les quals es desplegaran els plans d’actuació
Una de les principals novetats és la incorporació activa de la societat civil, que participarà a través de la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions. Aquest òrgan -ja existent- es convertirà en el punt de trobada entre institucions, professionals i entitats per establir les accions que s’han de dur a terme. A partir d’aquí es desplegaran plans d’actuació cada quatre anys, proposarà accions i programes i podrà impulsar grups de treball específics si es considera necessari.
Els objectius del pla es mantenen: fomentar estils de vida saludables, prevenir el consum de drogues i retardar-ne l’edat d’inici, reduir la prevalença del consum, disminuir la mortalitat associada i millorar la qualitat de vida de les persones amb addiccions.
Pel que fa a l’estratègia, Mas ha explicat que s’estructura en vuit eixos entre els quals destaquen: la reducció de l’oferta de drogues i dificultar-ne l’accés, amb un paper destacat del cos de policia i la protecció de col·lectius vulnerables, com els menors; la promoció de la salut i prevenció; la detecció i atenció integral a les persones amb problemes de consum; la formació dels col·lectius implicats, tant professionals com pacients; i finalment l’avaluació periòdica i el seguiment de les accions del pla.
En aquest sentit, i preguntada per la premsa, la ministra ha reconegut que una de les assignatures pendents continua sent la falta d’informació. “Ens falten moltes dades”, ha dit, tot assegurant que per aquest motiu una de les prioritats és tenir l’Observatori de Salut Mental i Addiccions que “el tindrem ben aviat”.
De moment, ha detallat que el Govern disposa d’algunes xifres: només el 2024, fins a l’agost, la Unitat de Conductes Addictives va atendre 662 persones adultes, de les quals un 57% per trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. A més, ha explicat que s’ha realitzat una nova enquesta sobre consum de substàncies i salut mental, els resultats de la qual es faran públics al setembre.