Aquesta explicació, més o menys, l’exposa el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, en una resposta parlamentària a una pregunta realitzada per la consellera general no adscrita Carine Montaner, que com va anunciar durant una comissió de sanitat, va demanar que se li exposés per escrit el llindar de sensibilitat de les TMA i, alhora, va interessar-se per com era possible que TMA i PCR mostressin resultats discordants.
El titular de Salut signa una resposta eminentment tècnica, però que no deixa lloc a dubtes en el tram final de la mateixa, quan explica que “la TMA i la PCR són dos tècniques completament adaptades per a la detecció de fragments virals del SARS-CoV-2. Les diferències a l’hora d’amplificar els fragments mostren que la TMA disposa d’un límit de detecció superior a la PCR, fet que es tradueix en una sensibilitat més alta”.
Tant la TMA com la PCR tenen una especificitat >98%, “cosa que permet afirmar que es generen pocs falsos positius”, explica Martínez Benazet, que hi afegeix que “els laboratoris d’Andorra utilitzen la PCR, i un pacient que es fa una prova el mateix dia, ja sigui mitjançant una PCR o TMA, pot generar resultats discordants. Això s’explica en persones amb una càrrega viral molt baixa, no detectable per PCR, però detectable per TMA”.
Comentaris