Orrit ha detallat que aquestes places s’adrecen a joves que, després de superar una fase aguda al Principat, necessitin continuar el tractament en una unitat subaguda durant uns mesos. Els adolescents s’organitzaran en dos mòduls de sis places i disposaran de continuïtat acadèmica dins del mateix centre, amb professorat propi, per tal de mantenir el ritme educatiu i afavorir el retorn a la normalitat un cop rebin l’alta. “Estem parlant d'uns mesos d'ingrés, estaran aquí, en aquesta planta que hem visitat, són 12 places, de dos mòduls de sis, i els joves tindran continuïtat acadèmica. Per tant, professors acompanyaran de manera que puguin tenir una activitat continuada, aprofitar el temps i tornar a recuperar el que és el pols acadèmic”.
Per la seva banda, la ministra de Salut, Helena Mas, ha posat en relleu el model assistencial que hi ha al darrere del projecte i la seva complementarietat amb el sistema andorrà. “A Andorra, podem donar una primera resposta terapèutica en la fase aguda, que és l’hospitalització d’avui, i posteriorment hi hauria aquesta fase de mig o llarg termini, amb ingressos més llargs si la persona necessita un procés de recuperació més extens, que el podríem fer en aquest centre”, ha explicat.
Hi haurà 12 places destinades als adolescents, dues places de persones que tinguin un dany cerebral, 25 places de pacients de mitja estada i finalment cinc places de tipologia subaguda
Mas també ha destacat que es tracta d’un equipament “amb les millors característiques a nivell d’infraestructures”, concebut com “un centre obert, amb llum i vistes”, que facilita models de treball més col·laboratius i de convivència. En aquest sentit, ha remarcat que el projecte s’adreça tant a població infantojuvenil com adulta i que busca promoure “un enfocament centrat i integral en la persona”, en línia amb el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA).
La titular de Salut ha mostrat satisfacció de veure com evolucionen les obres, que de moment, s’estan complint els terminis, el que permetrà tenir molt aviat aquest centre el ple funcionament. Pel que fa a la concertació de places, Mas ha indicat que encara s’està treballant en quin serà el model. “Encara falta. Això funcionarà com sempre que funcionem amb la CASS, amb els centres concertats amb conveni, ja s’està treballant”. Pel que fa al calendari, Orrit ha indicat que “aquesta primera fase estarà acabada a finals d’estiu” i que, si es compleixen els terminis, el centre podria entrar en funcionament “a primers d’any 2027”.
En el conjunt del projecte, el centre comptarà amb 59 places en aquesta primera fase, de les quals 44 seran per a pacients procedents d’Andorra. Entrant en detall, n’hi hauràn 12 destinades als adolescents, dues places de persones que tinguin un dany cerebral, 25 places de pacients de mitja estada -que en la majoria de casos es troben ingressats en centres espanyols i amb aquest projecte podran estar més a prop de les seves famílies-, i finalment cinc places de tipologia subaguda, que “són aquells casos que requereixen un ingrés degut a una certa continuïtat en l’atenció”. A més, a la part de Catalunya, hi haurà 10 places en l'àmbit de trastorns neurodegeneratius, 5 places de tipologies subagudes, així com un espai Àgora obert a la comunitat. “És un espai permeable que permet que la persona pugui accedir al cos suaument a parlar amb un terapeuta, amb una persona que pugui donar consell, que pugui tenir una activitat a la vida diària, com dutxar-se, com menjar, com parlar amb altres persones, compartir experiències”, ha explicat el director gerent.
Orrit ha remarcat la dimensió social i territorial del projecte, impulsat pel Bisbat d’Urgell, destacant la col·laboració institucional i l’impacte en l’ocupació. “Estaríem parlant entre 90 i 100 persones entre llocs directes i indirectes”, ha detallat el director gerent sobre les dimensions laborals que es requeriran per dur a terme l'activitat, posant èmfasi en la retenció “del nostre talent jove”. També ha defensat que el centre contribuirà a evitar desplaçaments i millorar la coordinació assistencial, situant la persona “al centre” del model d’atenció.