"Si no fos per un donant de medul·la, la meva parella hauria mort de leucèmia". Així agraeix en David, un resident des de fa un any a Andorra la generositat d'una persona gràcies a la qual la seva dona va poder superar una complicada situació. I és que aquests actes, com remarca l’infermer del SAAS, Víctor García en declaracions a ANA, “salven vides”. També ho fa cedir sang, com s’ha fet aquests tres dies al centre cultural, iniciativa que s’emmarca dins del projecte de donació de teixits iniciat el 2025 a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, ha tingut una molt bona acollida ciutadana i ha contribuït a reforçar la cultura de la donació a Andorra
La infermera i llevadora Tina Mirpuri explica que la donació de medul·la òssia es tracta d’un procés senzill i segur. Un dels principals obstacles a l’hora de captar voluntaris és el desconeixement. Mirpuri remarca que moltes persones encara tenen una idea equivocada del procés: "Tothom pensa que donar medul·la vol dir baixar a quiròfan i punxar la cresta ilíaca, però això es feia abans". Actualment, tot es fa mitjançant una tècnica molt menys invasiva, "una punxada al braç, com una diàlisi; la sang passa per una màquina, s’extreuen les cèl·lules mare i et tornen la resta". Les mostres s’envien al Banc de Sang i Teixits de Barcelona, amb qui Andorra treballa en col·laboració constant.
Tot i que l’extracció de cèl·lules mare es fa a la capital catalana, totes les proves prèvies es realitzen al Principat i el procés està cobert per la CASS) Segons explica Mirpuri una de les claus és aprofitar les jornades de col·lecta de sang per captar nous donants de medul·la. "Aprofitem que venen i els oferim treure una mostra sense que hagin de tornar-hi”, assenyala. En aquest mateix moment, si la persona hi està d’acord, se li explica tot el procediment i s’extreu un petit tub de sang que s’envia a Barcelona.
Aquesta mostra serveix per obtenir el perfil genètic del possible donant. "Es treu la proteïna HLA, que és la identificació d’aquella persona, i això entra en una base de dades", detalla Mirpuri. A partir d’aquí, si en algun moment apareix un pacient compatible, la persona pot ser contactada directament. La infermera destaca també que, tot i que en algunes campanyes el nombre de nous donants pot semblar menor, això no és necessàriament negatiu. "Moltes de les persones que venen ja en són, i això és un senyal molt positiu de conscienciació", afirma.
REGALAR VISIÓ
La donació de còrnia és un acte que es realitza post mortem i que pot retornar la visió a persones amb greus patologies oculars, no només miopies sinó despreniments de retines o infeccions i complicacions de malalties com l'herpes. Segons García, els primers resultats han estat molt positius i obren la porta a més difusió. "La donació ha de ser una cultura del país, perquè pot tenir una repercussió molt bona per a molta gent", ha apuntat.
"És una decisió que ha de prendre la persona en vida", assenyala García. Aquesta voluntat queda recollida en el document de voluntats anticipades, on es pot indicar explícitament si vol o no cedir teixits. Aquest document es pot tramitar a través del ministeri de Salut, del Col·legi de Metges d’Andorra o del web salut.ad. Disposar d’aquest registre facilita enormement el procés en un moment especialment delicat per a la família. "Quan hi ha aquest document, donem més flexibilitat i tranquil·litat a la família, que no ha de prendre una decisió difícil en un moment de dol", explica García
En absència del document de voluntats anticipades, la decisió recau en la persona més propera al difunt. "En el moment de la defunció, es demana i la resposta s’ha de dir en aquell moment”, explica el gestor de donació. Aquesta situació pot generar dubtes o negatives, no per falta de solidaritat, sinó per la dificultat emocional que es viu en una situació de pèrdua d’un ésser estimat.
Les còrnies donades poden ser determinants per a persones amb lesions oculars greus. Poden beneficiar pacients amb despreniments, cremades químiques o tèrmiques, així com patologies infeccioses com l’herpes ocular, que poden provocar una pèrdua important del camp visual. De fet, l’infermer explica el cas de Raül Llobet, un company de l'hospital, va patir una infecció d'herpes ocular fa vuit anys, situada just al centre de l’ull, que li va fer perdre pràcticament tota la visió. Durant anys no hi va haver cap alternativa mèdica viable i va haver d’adaptar-se a viure només amb l’altre ull. Gràcies a un donant de còrnia, va sotmetre’s a un trasplantament a la primavera del 2023, que li va permetre recuperar la normalitat. "Té un impacte real en la qualitat de vida de les persones", ha conclòs García.
"L’acollida de la gent ha estat molt bona", afirma el responsable del SAAS, que també destaca l’augment de consultes i sol·licituds d’informació per part dels pacients. "No només tenim donacions, sinó molta gent interessada a saber com funciona el procés". Segons el ministeri, fins a deu donants i sis implants completats amb èxit es van assolir amb el programa de donació de còrnia en els cinc primers mesos de funcionament. I totes "han estat viables i profitoses" i han permès millorar la qualitat de vida de diverses persones a Espanya.
Comentaris