Mas ha destacat la importància del treball, que com a tal no s’havia fet des del 2011, i ha indicat que les dades obtingudes a partir de la consulta a 904 persones servirà per aplicar polítiques en matèria de salut pública amb l’objectiu d’acompanyar més i millor la població andorrana. Garcia ha fet incís en el fet que el treball ofereix “una foto molt global de molts temes”. I que a partir d’ara, a partir d’elements que generin alerta o d’estudis complementaris “anirem traient suc” a l’enquesta, en paraules de la titular ministerial. Mas ha deixat clar que les dades, “en general són positives, molt positives”, però que des del ministeri es posa l’accent en aquells elements que poden suscitar certa preocupació per veure com s’hi pot incidir. La “idea” global, però, és “com traiem profit d’aquesta anàlisi” i quines prioritats es van establint.
“La nostra població cada vegada valora més positivament la seva salut, tant en homes com en dones”, ha destacat Garcia
Mireia Garcia ha estat l’encarregada d’anar desgranant la síntesi de l’enquesta que s’ha presentat aquesta tarda. Començant per la metodologia i el treball de camp fet durant bona part de l’any passat i continuant per preguntes de caràcter socioeconòmic que també serveixen per donar context a la salut, especialment quant als ests d’ànim, per exemple. La consulta s’ha fet entre ciutadans que resideixen al país a partir de 15 anys. I les preguntes són nombroses. De fet, per respondre tota l’enquesta els consultats hi han hagut d’invertir uns tres quarts d’hora, més que menys.
De forma genèrica, el més important és “la salut percebuda”. I la percepció “és molt bona o excel·lent. La valoren molt positivament”. “La nostra població cada vegada valora més positivament la seva salut, tant en homes com en dones”, ha destacat Garcia. El 76% de les dones considera que la seva salut és bona o molt bona. Aquest percentatge s’eleva fins al 83% en el cas dels homes. La percepció de mala salut s’ha anat reduint des del 2002.
Dos elements sobre els quals es demana és sobre la salut mental i sobre el pes corporal. En aquest darrer sentit, els homes refereixen “més sobrepès que les dones”, amb un increment molt notable des del 2011 i fins ara, i, al seu torn, les dones consideren més habitualment que els homes que estan en el seu pes normal. Quant a l’obesitat, hi ha un empat percentual tècnic i tant en homes com en dones va lleugerament a l’alça. Pel que fa al malestar emocional, això es refereix, ha explicat Garcia, a la percepció mental en les dues setmanes prèvies a l’enquesta, i si els consultats se senten amb energia, amb confiança, si se senten útils… Un 22,3% dels homes i un 35,2% de les dones refereixen malestar emocional. On hi ha més incidència emocional, de carrer, és en les dones que tenen entre 25 i 44 anys.
També es demana sobre aspectes relatius a la morbiditat crònica. El 55,5% de les dones, i com més gran més es dona el cas, refereixen tres o més trastorns, percentatge que baixa fins al 36,7% en el cas dels homes. Quins són els trastorns crònics que més refereixen les dones? Dolor cervical, mala circulació, mal d’esquena, varius a les cames i ansietat. I és gaire diferent en els homes? Dolor d’esquena i ansietat repeteixen. I llavors entren en la travessa aspectes com el colesterol elevat, problemes d’audició, pressió alta o al·lèrgies cròniques.
Per primer cop es demana per les vacunes i “en general es considera que són útils, sobretot en els infants”, amb tot, ha remarcat Garcia, “al voltant del 25% té dubtes sobre la seguretat de les vacunes”. També s’observa un increment de l’activitat física, tant en dones com sobretot en homes, que sol ser més intensa. I és activitat física en moments d’oci, perquè la majoria d’enquestats reconeixen que en els seus llocs de treball hi sol haver força inactivitat. Caminar un mínim de mitja hora al dia, que és una recomanació bàsica, sol complir-se amb escreix segons les respostes dels enquestats.
HÀBITS
Quant a hàbits com poden ser l’alimentació, el tabac o l’alcohol, hi ha diversos elements a considerar. Així, els comportaments relacionats amb els aliments són similars tant en homes com en dones, i el que més s’allunya del que hauria de ser recomanable és el consum de llegums i de peix. No se n’ha analitzat el motiu. Però sigui pel preu o perquè són aliments que no agraden o que no s’associen al territori, és del que menys es menja. Un aspecte que també es considera positiu és la davallada de fumadors, malgrat que es compensa, parcialment, amb el fet que sobretot en les edats més jovenívoles és quan més tendència es té a consumir qualsevol sistema de cigarreta electrònica. I on hi ha més preocupació -i la ministra ha deixat clar que les dades s’hauran de traslladar als especialistes del pla nacional de drogodependències- és en el consum d’alcohol.
Es dispara el consum d’alcohol de risc, respecte del 2011, entre noies d’entre 18 i 24 anys i homes de més de 65 anys
En aquest sentit, la doctora Garcia ha exposat que, en general i respecte el 2011, es redueixen les persones que es declaraven abstèmies per incorporar-se a consumidors moderats d’alcohol. En general, també, “les edats més joves són les que tenen més consum de risc”. I aquí especialment significativa la crescuda que hi ha de noies d’entre 15 i 24 anys que consumeixen alcohol de manera perillosa, equiparant-se als nois en la mateixa edat. I també és rellevant el fet que respecte de fa tretze anys ha crescut molt el percentatge d’homes d’entre 65 i 74 anys que admeten consumir alcohol de forma arriscada.
Altres hàbits i consums: drogues. I si se n’han pres els darrers trenta dies. Els homes, el que més prenen, i en un petit percentatge, és cànnabis i tranquil·litzants. Les dones, just al revés però lleugerament una mica més. També es demana sobre ús de pantalles i internet. En general, tant home com dones consumeixen més durant el cap de setmana que els feiners. I també és evident i les enquestes així ho evidencien que com més jove s’és, més ús d’internet, i com més gran, més televisió.
Com sia que vulgui, les dues encarregades de presentar l’enquesta han remarcat que es tracta d’una consulta molt àmplia i molt extensa, però sense possibilitat de repregunta. Una enquesta que té “un abast i un pes molt important per a nosaltres” i que permetrà incidir en diversos aspectes. Fins i tot, encomanar nous estudis molt més de detall per poder aprofundir en aspectes més controvertits o de difícil pronòstic. Ara, la feina és saber llegir les dades i saber posar l’accent allà on toca de veritat.
EL METGE REFERENT ÉS UN REFERENT; ELS CAPS, UNS DESCONEGUTS
L’enquesta també s’interessa per diversos aspectes relacionats amb els serveis sanitaris. I una primera lectura, en general, és que els metges referents realment són referents. En canvi, els CAPs, com a referent en matèria d’infermeria i cures, són els grans desconeguts. Més del 95% dels enquestats, homes o dones, asseguren tenir un metge referent. En canvi, només entre el 13 i el 14% dels enquestats tenen clar quin és el seu CAP de referència. “Sortim molt reforçats amb la via preferent”, ha admès Helena Mas, que ha reconegut, però, que “segurament hem de reformular els centres d’atenció primària” per molt que “estem molt satisfets” de com funcionen els CAPs encara que no se’n fa gaire ús. Per això, segons la ministra, cal donar-los “una altra visibilitat, unes altres funcions”. I això és el que s’ha d’estudiar. La consulta també demana si l’enquestat ha deixat d’acudir a rebre alguna necessitat sanitària per motius econòmics. No són gaire les urgències en aquest sentit. Però n’hi ha. I cal estudiar. I en aquest sentit hi ha dos aspectes significatius: hi ha dones que deixen d’anar al dentista o al psicòleg o psiquiatra per raons econòmiques.
IGUALTAT EN ELS TREBALLS REMUNERATS, DESIGUALTAT EN EL TREBALL DOMÈSTIC
L’enquesta sobre salut també s’interessa per qüestions socioeconòmiques per contextualitzar l’estat de salut dels consultats. I queda clar que hi ha igualtat entre homes i dones en els treballs remunerats i una evident desigualtat en el treball domèstic. En aquest segon cas, són les dones les que han de tenir cura de persones dependents i de les tasques domèstiques de forma més habitual. Quan es tracta de tenir cura de menors, la cosa sol ser més compartida. En tot cas, el 72,6% de les dones tenen treball remunerat i el 67,3% dels homes. El 89,3% de la població té contracte indefinit i més del 90% dels ciutadans considera estar satisfet amb les condicions de treball. La consulta també evidencia que hi ha una part de la població, sobretot els joves, però també les dones de més de 75 anys, que reconeixen arribar a final de mes amb dificultats. Finalment, la ciutadania considera que viu en un entorn segur però, també, amb sorolls i trànsit intensos.