De fet, el jove que viatjava d’acompanyant en el vehicle que es va accidentar la tarda del 25 de juliol a Soajo, molt a prop d’Ermelo, la localitat on vivia d’ençà que va tornar a Portugal, va néixer al Principat i va fer tot l’ensenyament obligatori. Això, i el fet d’haver passat pel grup folklòric que dirigeix el seu pare o la lliga de futbol havien fet que Galvao tingués i “hagués guardat” un nodrit grup d’amistats a Andorra, que igual que Portugal, eren per a ell “espais de vida”. Alguns dels seus amics andorrans han estat presents a l’acte religiós.
Chisvert s’ha dirigit durant un moment de la cerimònia a aquelles persones que la seguissin des de Portugal, atès que a través d’Internet, el Canal Lòria i el lloc web de Càritas laurediana es podia seguir la missa. L’oficiant, que ha recordat que al finat, “com a bon jove”, li agradava a festa, la música, ballar, cantar, la cuina o el cinema, ha ressaltat l’educació humil però valuosa i valorada que va rebre. “Ha viscut una vida curta, però intensa i entregada”.
En aquest marc, el rector de Sant Julià ha destacat que el missatge que traslladava des de l’eternitat Galvao és d’esperança i, sobretot, el ‘carpe diem’, “aprofitar el moment, no deixar per demà el que es pugui fer avui”. I ha demanat als assistents que malgrat la prompta marxa del jove, i pel fet “que no toca”, no s’imposi “el patiment, el dolor, o el sentiment de culpa”.
Comentaris