Formalment, la designació del magistrat correspon al síndic general, Vicenç Mateu, que tenia un mes de termini des que Molas va presentar la dimissió per fer el relleu. Aquest termini s’ha sobrepassat amb escreix i fonts de Demòcrates per Andorra (DA), que pilota la tria, han assegurat que el retard es deu a “l’excés de candidats”. En aquest sentit, han fet una comparativa amb el cas de l’elecció del Raonador del Ciutadà, que es va demorar la designació més que res per gestionar com donar la negativa a aquells amb els quals no es comptava sense que s’obrissin massa ferides.
Les fonts consultades han assegurat que després de molts anys, podria ser que per primer vegada hi hagués un magistrat andorrà al TC. I en aquest sentit tant Rascagneres -que té un enorme poder al país en diversos àmbits al marge d’estar dins l’entorn demòcrata i ocupar diversos càrrecs- com Casadevall, exmagistrat al Tribunal dels Drets de l’Home, a Estrasburg, estarien ben posicionats. L’ombra allargada del ‘cas BPA’ pot tenir conseqüències en la designació. I això és una de les qüestions que, sense cap mena de dubtes, DA està valorant.
Perquè aquesta és una altra circumstància que es té en compte o que es critica des d’una part important de l’arc parlamentari: que almenys fins ara, el grup demòcrata ha anat per lliure. I les gestions que eventualment pugui estar fent les hauria estat fent en solitari, sense buscar el consens que havia precedit l’elecció d’altres magistrats que havia correspost triar al síndic i, per extensió, al Consell General.
Abril Campoy seria un candidat ‘híbrid’. Coneixedor del dia a dia del Principat ara ja no només des de l’òptica jurídica -des de fa un temps exerceix com a magistrat del TS a temps complert i, per tant, fa vida al país-, és alhora un jutge català (exmagistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ara en excedència) amb un notable recorregut i que va ser, en certa manera, una víctima col·lateral del procés sobiranista i el desgast que en alguns sectors ha causat.
Finalment, Marc Carrillo és un prestigiós doctor en dret que, des del 1991, exerceix com a catedràtic de Dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i que podria ser la solució salomònica si la ‘resposta interna’ es compliqués. Membre del Consell Consultiu de la Generalitat, Carrillo va ser un dels assessors forans que va participar en el procés constituent andorrà i, alhora, també ha fet altres col·laboracions esporàdiques amb institucions del país.
Comentaris