El canvi, acordat durant el treball parlamentari del text que s’hauria d’aprovar a l’abril, preveu que el permís dels pares passi progressivament de les quatre setmanes actuals fins a les vint setmanes, igualant-se així amb el de les mares l’any 2030. Des de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Patty Bafino, una de les membres, ha recordat que aquesta era una de les propostes que l’entitat havia traslladat als grups parlamentaris. “En la primera proposta eren vuit anys, i si realment s’accelera i serà de quatre anys, ho celebrem”, afirma. Tot i això, admet que l’ideal seria que l’equiparació fos immediata: “Evidentment, preferiríem que el permís igualitari fos com més aviat millor, però també entenem que això té un cost sobre els pressupostos de l’Estat”.
La membre de l’ADA, també ha relacionat els permisos de naixement amb la situació demogràfica del país. “Tenim un problema de natalitat molt greu i unes dificultats de criança bastant importants”, adverteix. En aquest sentit, es mostra crítica amb la manca de debat polític sobre aquesta qüestió: “No entenc com la classe política no es planteja què farem. I menys en un país petit com Andorra, on seria relativament fàcil implementar mesures que afavoreixin una criança corresponsable”.
Per la seva banda, Elisabet Royuela, de l’associació Acció Feminista, considera que l’allargament del permís de paternitat és una peça clau per avançar cap a la igualtat real. “La corresponsabilitat, si no és així, no assolirem una igualtat real, perquè sinó la dona sempre tindrà tot el pes i el desgast de la maternitat, i s’ha de repartir”, afirma.
Royuela també remarca que la mesura no només beneficia les mares, sinó el conjunt de la societat i especialment els pares que volen implicar-se en la criança. “Hi ha molts homes que ho volen i es veuen relegats. Volen estar amb els seus fills, educar-los i veure com creixen, i no se’ls dona aquesta oportunitat”, lamenta.
Les dues, coincideixen que aquesta reivindicació forma part de les demandes històriques del moviment feminista. “Quan parlem de drets parlem d’igualtat. En la criança estem parlant que els homes tinguin les mateixes oportunitats que les dones per poder criar els més petits”.