Souque ha mantingut una tensa relació amb part del sector bancari i, sobretot, ha tingut una guerra fratricida amb el director general del regulador financer. David Cerqueda li tenia feta la creu fa dies, i la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, tot i saber-ho, s’ha mantingut ferma en els seus postulats. Souque té caràcter i excés de confiança. I, en certa manera, potser li ha sortit bé. En el seu lloc, segurament la majoria de destitucions haurien estat destitucions sense acomodament. En canvi, a nivell protocol·lari almenys, la fins ara número 2 de Finances puja de categoria.
Els ambaixadors estan per sobre dels secretaris d’Estat. I a nivell salarial, si fa o no fa van en paral·lel. La designació de Souque, per molt que Espot defensi que no és un invent, és, com a poc, un vestit fet a mida. De dalt a baix. El màxim mandatari governamental és una mena de trapezista. Queda clar que al costat de Toni Martí va fer un màster en el joc d’equilibris. La secretària d’Estat fa temps que li creava un vesper en un sector clau de l’economia andorrana. Fins i tot dins de l’equip governamental hi havia algun integrant que també en volia el cap (de Souque).
I el personal del ministeri tampoc no n’estava gaire, d’una dona ‘agressiva’, excessivament executiva. Costa que casi una persona vinguda del sector privat amb el ritme de l’administració. I tenir mà esquerra no és el fort de l’encara secretària d’Estat. I això que té formació de diplomàtica. Potser l’haurà de posar en pràctica ara en el seu nou càrrec. Aquesta ambaixada en missió especial per a la cooperació transfronterera. En fi, que Souque farà feina sola. A donar tombs i analitzar oportunitats. Lobbista del Pirineu.
Perquè si surt de Finances d’aquella manera, arriba a Exteriors igual a pitjor. Si el càrrec d’ambaixador en missió especial està reconegut en el catàleg de tasques diplomàtiques com s’ha encarregat de recordar el cap de Govern, el personal del ministeri que lidera Imma Tor, que s’ha hagut d’empassar el gripau, comença a estar fart de ser el calaix de les galetes. Ja no va agradar la designació d’Olga Gelabert com a ambaixadora a Portugal. Fer ambaixadora d’avui per demà Souque tampoc no s’ha posat gens bé entre els professionals o exercents de la diplomàcia.
Entre els diplomàtics hi ha indignació. A Demòcrates incomprensió. I Acció una maquillada satisfacció. Perquè, segons les fonts, l’encara secretària d’Estat no ha pogut triar. Aquest dimecres se li ha comunicat la marxa d’un lloc i la ‘solució’ per continuar. Una destitució en diferit, per dir-ho d’aquesta manera. La comunicació li ha fet directament el cap de Govern. I Espot ha estat l’encarregat de defensar la ‘solució Souque’. No podia ser d’altra manera: n’és l’impulsor últim, el dissenyador i l’implementador.
En fi, que Espot no s’ha pogut estar de recordar que el vestit fet a mida per a Souque no s’ha inventat -en referència al titular de l’Altaveu- i ha assegurat que “hi ha una necessitat efectiva i real de tenir una persona amb pes polític, amb capacitat diplomàtica, amb capacitat d’interacció amb països i regions veïnes en l’àmbit de la cooperació transfronterera”. I ho ha comparat tot plegat amb el paper que fa Joan Ganyet en el govern de Salvador Illa a Catalunya. I exactament és això: treure la caixa de galetes i repartir-ne entre aquells que cal tenir contents.
Cert és que a Demòcrates no entenen que s’hagi de fer tant i tant content a Acció. De portes endins -una altra cosa és que algú gosi alçar la veu a Espot, que aviat els taronges donaran per tant amortitzat com ara mateix s’ha considerat Souque- hi ha malestar. Sorpresa primer. Indignació continguda després. De portes enfora la reflexió és que Acció és un soci preferent i que amb Marc Magallon (que no pas Noëlia Souque) es controla un feix de vots que dona prou força a l’amalgama taronja-aliada com per seguir comandant, més o menys, Escaldes.
La parròquia del cap de Govern. D’on prové la fins ara secretària d’Estat (que no hi té cap mena de pes, a diferència del seu pare, amb una mica més d’arrelament i que vesteix de taronja) i on Acció també intenta centrar-hi el seu centre d’operacions. Espot, de fet, prou voldria una mena de fusió. Recuperar Escaldes a nivell comunal és també un dels reptes d’Espot, malgrat que de cap de les maneres ho veurà ja des del Govern.
Espot, Xavier, s’ha encarregat de repetir els mateixos arguments que ha ofert el portaveu governamental, Guillem Casal, per emmascarar la destitució per vendre-la com un nou impuls. Que si zona franca, que si espai funcional del Pirineu, que si electricitat, connexions aèries, la CTP, els Poctefa… un calaix de sastre, en fi. “Hi ha qüestions importants en àmbit de la cooperació transfronterera que requerien algú amb empenta i capacitat que té la Noëlia. No estem sobrats de talent, i hem de saber posar aquelles persones allà on creiem que ho poden fer millor.”
Ni una sola referència a la seva tasca a la secretaria d’Estat. Espot s’arriscava a què se li recordés el paper dels bancs i de l’AFA. Per tant, ha pogut continuar amb el seu discurs: “Crec que aquest és un lloc que escau a les seves capacitats i és un lloc que necessitàvem cobrir de totes totes.” En fi, que el que necessitava de totes totes era treure Souque com a interlocutora de la banca i el regulador financer. No s’hi ha referit pas, el cap de Govern.
Tampoc Acció, òbviament. En un comunicat, la formació de la qual és la vicepresidenta Souque sí que s’ha destacat la feina feta des de la secretaria d’Estat, destacant els CDIs firmats, els protocols financers de l’acord d’associació amb la UE o l’obtenció dels 60 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions. I ara, per Acció, “Souque continuarà treballant per potenciar la cooperació transfronterera i consolidar Andorra com un soci estratègic en la regió”.
L’experiència de l’encara secretària d’Estat en les negociacions internacionals i el seu coneixement del teixit institucional europeu, manté Acció, seran clau per enfortir la posició del Principat en àmbits com la mobilitat, l’energia i el desenvolupament econòmic. “En aquests dos anys, hem aconseguit assoliments històrics per a Andorra. Aquest nou rol permetrà consolidar projectes essencials per a la nostra sobirania i per a la projecció internacional del país”, hauria manifestat el president del partit, Marc Magallon.
I encara per acabar, Espot ha tingut un ‘record’ per a la successora de Souque, l’economista docent i alhora de les files demòcrates o assimilada Lorena Jordana. “Una persona amb projecció, capacitat, amb formació adequada també per fer front als reptes que té la secretaria d’Estat actualment.” Si la secretaria sortint aixeca recels, l’entrant genera consensos. La ‘solució Souque’ descol·loca. Fins on només serà capaç de dir-ho el pas del temps.