No seria pas el primer cop que els problemes dins d’una majoria comunal acaben tenint repercussions posteriors a nivell nacional. Al PS, els més veterans sobretot, ho saben bé. Al mig del primer mandat comunal de Rosa Ferrer, el llavors conseller de la majoria Quim Valera va deixar el partit del qual formava part, Renovació Demòcrata -llavors aliat amb el PS en el marc de l’Alternativa- i va fer-se militant socialdemòcrata. L’enuig a RD va ser majúscul. Tant que van optar per trencar el pacte.
A les eleccions generals del 2009, RD va acabar formant part d’Andorra pel Canvi, la formació liderada per Eusebi Nomen. I el PS, l’Alternativa, va guanyar les eleccions. Però ho va fer només amb catorze consellers. Sense majoria absoluta, el govern socialdemòcrata només va poder aguantar dos anys. Què hauria passat si no s’hagués produït el trencament amb RD? No són pocs els qui pensen que el quinze parlamentari podria haver caigut del costat dels llavors liderats per Jaume Bartumeu.
Gairebé dues dècades després, un altre conflicte comunal, ara per ara, plana sobre possibles moviments nacionals. Els darrers temps, Concòrdia i PS no havien amagat una sintonia important, refermada, també pels èxits assolits per les aliances tancades a les comunals d’Andorra la Vella, amb Enclar, i Escaldes-Engordany, amb Consens, amb els Independents de Rosa Gili com a tercera pota. L’afer ‘David Pérez’, però, ha estat un cop que posa a prova aquesta sintonia.
Els concordis, en roda de premsa, han estat diplomàtics. No han amagat que la decisió del PS no els ha agradat. De fet, com han reconegut, feia setmanes que intentaven que no s’arribés a aquest extrem. “No la compartim”, han admès. A la vegada, però, també s’accepta que “l’hem de respectar”. I s’ha intentat, almenys de portes enfora, vendre que la situació a Escaldes no ha d’afectar altres projectes que es tinguin ara o es puguin tenir conjunts.
Així, la copresidenta de la formació, Núria Segués, ha deixat clar que per sota el carrer de la Unió tot segueix igual. Que a Andorra la Vella hi ha sintonia i que Enclar es manté sòlida i unida. “La relació és bona i estem fent bona feina amb el programa que defensem”, ha remarcat. Per la seva banda, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha assegurat que, de cara a possibles enteses per a les generals cal defugir “conflictes personals”. I, per tant, ha apostat per crear “coalicions àmplies”, lògicament, amb el PS.
De forma similar s’havia expressat, poca estona abans, la primera secretària socialdemòcrata, Marta Pujol que ha qualificat el conflicte a Escaldes de “fet puntual”. Al seu entendre, no ha de ser un obstacle per poder parlar d’aliances en el futur i, sobretot, poder presentar una alternativa amb opcions de desbancar Demòcrates. “Des d’un punt de vista progressista, podem continuar treballant tant a escala nacional com parroquial pel bon funcionament d’Andorra i col·laborar amb altres partits amb una ideologia similar”, ha assegurat.
De moment, doncs, bones paraules. El temps dirà si es mantenen o els efectes del ‘desConsens’ escaldenc es queden dins dels límits parroquials o acaben impactant els futurs comicis generals. Fonts dels dos partits sí que reconeixen que una cosa, a priori, juga a favor: el temps que, almenys per ara, queda per a la cita electoral. Prou per poder reconduir les divergències i, també cal tenir-ho en compte, perquè tot l’afer vagi quedant enrere, també, entre els votants.
Comentaris (7)