Una de les modificacions més destacades que planteja el Partit Socialdemòcrata (PS) és eliminar la possibilitat que un treballador pugui renunciar individualment al dret de vaga, encara que sigui de manera temporal. Els socialdemòcrates consideren que es tracta d’un dret fonamental vinculat a la dignitat de les persones i que, per tant, no se’n pot restringir el contingut essencial. En aquesta mateixa línia, defensen que els procediments d’arbitratge siguin sempre voluntaris i que el ministeri competent en matèria de treball no els pugui imposar. També aposten per reforçar la mediació com a instrument per facilitar acords entre les parts, però sense que això comporti suspendre o limitar el dret de vaga.
Un altre dels eixos de les dotze esmenes és impedir que les empreses puguin neutralitzar els efectes d’una vaga mitjançant la substitució dels treballadors que la secundin. La proposta contempla prohibir aquesta pràctica tant a través de noves contractacions com mitjançant empreses de treball temporal, canvis de funcions o mobilitat interna del personal. L’objectiu és evitar que les empreses puguin mantenir l’activitat habitual recorrent a altres empleats per assumir les tasques dels vaguistes.
Pel que fa als serveis i treballs de manteniment, el PS planteja que la designació dels empleats encarregats de garantir-los sigui fruit d’un acord entre l’empresa i el comitè de vaga. En cas que no hi hagi entesa, la decisió hauria de recaure en el ministeri competent en matèria de treball, després d’escoltar les dues parts, i no en l’empresari de manera unilateral. Paral·lelament, les esmenes estableixen que els serveis essencials s’han de determinar seguint criteris de necessitat i proporcionalitat, limitant les restriccions a les funcions estrictament indispensables i fixant-ne tant el personal necessari com la durada. Segons els socialdemòcrates, els serveis mínims no poden respondre a interessos de conveniència econòmica, empresarial o administrativa.
En relació amb la convocatòria de les mobilitzacions, el grup parlamentari proposa establir un preavís mínim de tres dies hàbils per a les vagues ordinàries i de cinc dies hàbils quan afectin serveis públics o béns i serveis de primera necessitat. La regulació també incorporaria excepcions en situacions de vulneracions greus dels drets laborals o davant circumstàncies sobrevingudes que justifiquin una convocatòria amb menys antelació.
MÉS PROTECCIÓ
Les esmenes també busquen reforçar les garanties laborals dels treballadors que participin en una vaga. En aquest sentit, el PS proposa que, quan un empleat aporti indicis que una sanció, un acomiadament o qualsevol altra mesura desfavorable està relacionada amb la seva participació en una mobilització, sigui l’empresa qui hagi de demostrar que la decisió respon a causes objectives i alienes a l’exercici d’aquest dret. Així mateix, planteja garantir que els treballadors mantinguin la situació d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) durant el període de vaga.
Finalment, els socialdemòcrates volen limitar el recurs al tancament patronal, que consideren que ha de tenir un caràcter estrictament excepcional. Per aquest motiu, proposen que només es pugui autoritzar mitjançant una resolució expressa i motivada del ministeri de Treball. En cas que posteriorment es declari improcedent o contrari a la llei, l’empresari hauria d’assumir els salaris i les cotitzacions socials corresponents al període afectat.
Amb aquest paquet de dotze esmenes, el grup presidit per Susanna Vela pretén avançar cap a una legislació que, segons defensa, equilibri les relacions entre empresaris i treballadors i impedeixi que els mecanismes previstos per resoldre els conflictes col·lectius acabin convertint-se en instruments per restringir l’exercici del dret de vaga.








Comentaris (3)