Batussa dialèctica a banda -amb algunes dosis de molt mala llet inclosa- hi ha un fet que sembla hores d’ara inqüestionable. Els grups de la majoria parlamentària que dona suport al Govern, amb l’acord del Govern, promouran una esmena al pressupost per al 2023 que farà que els alts càrrecs governamentals i els consellers generals no vegin augmentat ni en un cèntim d’euro el salari actual l’any que ve. Sigui quina sigui la inflació.
Davant la insistència del socialdemòcrata Pere López -i sense aclarir si els integrants del seu grup pretenien renunciar a apujar-se l’IPC-, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, ha demanat als representants de l’executiu si creien que la no revisió salarial als càrrecs polítics i parlamentaris s’hauria de fixar de manera obligatòria via esmena. I el titular de Finances, Eric Jover, un dels protagonistes de l’altercat dialèctic -l’altre ha estat Pere López- ha respost afirmativament. En concret, el ministre ha dit que “serà necessari i des de l’executiu li agrairem”.
Ha estat, aquesta manifestació, gairebé el colofó del debat que amb més intensitat s’ha viscut a la cambra. En efecte, els polítics hi tractaven el seu sou. I ja se sap, ho dèiem, què passa quan es toca la butxaca de qui sigui. I no ha estat el colofó del tot perquè la parlamentària no adscrita Carine Montaner ha decidit posar cullerada a tot plegat i Jover també li ha enviat un dard enverinat.
L’ALTERCAT DIALÈCTIC
Anem a pams. El socialdemòcrata López s’interessava per com quedaria l’aplicació de l’IPC als alts càrrecs polítics vist que el pressupost no fa diferències i estableix que s’ha d’abonar a totes les persones amb contracte amb l’administració. El PS ja havia anunciat una esmena per adequar l’increment dels salaris públics al que el Govern ha anunciat pels salaris del sector privat. Aquella mena de graella o forquilla en funció de franges salarials. De la seva banda, fa uns dies, el Govern i els grups parlamentaris van anunciar que renunciaven a qualsevol puja. Però no tenien intenció d’explicitar-ho per llei.
Situat el debat, el primer Déu vos guard l’ha protagonitzat Jover acusant López de promoure “a bastament els populismes” i assegurant que “llança la pedra però amaga la mà” en no dir si els socialdemòcrates pensaven fer la mateixa renúncia. La de no incrementar-se ni un cèntim d’euro el 2023 els sous. El líder socialdemòcrata ha recordat al titular de Finances que “els càrrecs no estan gravats a foc” i havent-hi unes eleccions més aviat que tard, anunciar una renúncia de forma personal no tindria cap sentit.
Més encara, Pere López ha qualificat la decisió anunciada per la majoria governamental de ser “un exercici de postureig”, “una mesura de cara a la galeria” i un comportament “ridícul” al qual, ha considerat, no tenia res de “paper exemplificador”. I és que Jover havia assegurat que no incrementar-se els seus era una mesura exemplificant. La cosa ha anat pujant de to. A López li costa poc. Però, a Jover li costa encara menys engaltar dards verbals enverinats. I no s’ha tallat gaire, certament.
Abans d’embolicar-se del tot a retrets i altres mandangues, el titular ministerial havia mirat d’explicar que el que es vol és que “quan hi ha unes situacions normals es pugui aplicar l’IPC de manera normal”. Alhora, però, que es puguin fer “correccions necessàries”, ja que qualsevol decisió “no treu que puguem fer altres ajustos”. I ha llegit un articulat que ha resultat ser del projecte de pressupost del 2010, preparat per Pere López quan va ser ministre. Llavors, la inflació era del 0%, com ha remarcat el líder socialdemòcrata.
ALTS CÀRRECS DE L’ADMINISTRACIÓ
López ha seguit insistint que davant la contradicció aparent entre salaris públics i privats, i vista la decisió del Govern, el PS promouria una esmena per equiparar allò que es pretén per al sector privat al públic. I així ha evidenciat que “el que no volen tocar són els salaris dels alts càrrecs, dels càrrecs de confiança”, amb la qual cosa, ha denunciat el parlamentari socialdemòcrata, funcionaris o assimilats que “poden cobrar 6.000 euros, 8.000 euros, 10.000 euros o fins i tot 15.000 euros” veuran el salari incrementat en un 7% mentre que un treballador que percebi 2.000 euros quedarà lluny d’aquell increment.
I l’afirmació del conseller del PS ha fet encendre una mica més Jover, predisposat per se davant certes persones a fer de llumí ambulant. El ministre ha acusat López d’anar en contra de la meritocràcia i que fomentant la degradació dels salaris públics el que faria és que “gent més mediocre acabi assumit” altes responsabilitats en càrrecs clau amb la qual cosa “està fent un flac favor a l’administració per esgarrapar quatre vots”. Eric Jover ha tornat a insistir en el populisme i ha denunciat que amb manifestacions com les que feia, el líder del PS estava contribuïnt a “devaluar la feina d’aquests professionals i de les institucions que representen”.
López ha negat que estigués fent populisme i ha denunciat, davant la voluntat suposada dels càrrecs de la majoria de no incrementar-se el salari, que “no tenim cap garantia que això s’acabarà aplicant, no sé quin control es farà a posteriori” perquè a parer del parlamentari socialdemòcrata això sols es podria fer per un acord de la junta de presidents parlamentaris que no s’ha donat. En canvi, ha insistit el conseller general, “sí em sembla exemplificador la defensa que ha fet dels alts càrrecs respecte” i, en canvi, “la resta de treballadors del nostre país no es mereixen tan alta consideració”.
Tot plegat s’ha anat embolicant de tal manera que en un pugna parlamentària poc vista, fins a quatre representants polítics més han pres la paraula. El liberal independent Ferran Costa, el demòcrata Carles Enseñat, el compromès Raül Ferré i el cap de Govern, Xavier Espot, hi han dit la seva. Ep, en faltava una, la cinquena, Carine Montaner, a qui Jover li ha dedicat sense embuts un: “Quan el debat s’orienta cap al populisme era normal que hi intervingués la senyora Montaner, deu ser per al·lusions.”
Costa ha acusat López, en primer lloc, de barrejar naps amb cols, i ha afirmat que, més enllà de voler “desgastar el Govern”, “no diré (que el que fa López) és populisme sinó altes dosis de demagògia”. Enseñat ha demanat allò de si seria millor fer una esmena que deixi clar que ni els càrrecs governamentals d’alta volada ni els parlamentaris no poden apujar-se el sou, i Espot ha conclòs: “Els que volien esgarrapar quatre vots no han tingut ni la valentia ni el coratge i diria que ni la decència de sumar-se” a la renúncia a l’increment de sou.
En fi, l’agre debat serà més agre per alguns integrants d’alguna de les bancades, que deuen estar maleint els ossos a una discussió que farà que no puguin veure el sou revistar a l’alça. Quan es toca la butxaca…
Comentaris (6)