Joves Liberals participa en el congrés de tardor de la LYMEC

L’esdeveniment, fet de forma telemàtica, ha acceptat noves agrupacions juvenils en l’organització i ha aprovat resolucions reclamant un major esforç en la lluita contra el canvi climàtic

Quatre dels membres de la secció jove de Liberals que han participat en el congrés. Liberals d'Andorra

L’activitat política de les seccions joves dels partits liberals europeus no s’ha aturat en cap moment tot i la pandèmia de Covid 19. Aquest cap de setmana, ha tingut lloc el congrés de tardor de la Joventut Liberal Europea (LYMEC), que s’ha fet de forma telemàtica. Aquest esdeveniment, inicialment, s’havia de desenvolupar a París. Per segona vegada, s’ha hagut de fer per mitjans digitals donada la situació sanitària.

El congrés ha servit per aprovar el programa d’acció dels joves liberals europeus fins a l’any 2022, el pressupost de l’entitat pel 2021 i s’ha reelegit l’hongarès Bàlint Gyévai com a secretari general per als pròxims dos anys. Una altra de les decisions destacades de la reunió d’aquest cap de setmana ha estat l’acceptació de noves organitzacions que passen a formar part de la LYMEC. En concret, Nova Stranka Youth de Sèrbia i els Young Liberals de Grècia, mentre que l’organització russa Vesna Youth Democratic Movement i la letona Par Jauniesiem s’han convertit en membres associats.

“Aquestes incorporacions demostren la vitalitat de la família de Joves Liberals Europeus que no para de créixer amb la incorporació de membres de nous països que fins ara no estaven representats a la LYMEC”m ha explicat Toni Puig, president dels Joves L’A. Ell ha estat un dels membres de la formació que han participat en la trobada telemàtica, juntament amb Albert Areny, Josep Fusté, Lluís Cantos i Benjamí Tutrice.

El Congrés també ha aprovat resolucions sobre aspectes polítics que afecten la societat i especialment els joves. En aquest sentit, s’han aprovat resolucions reclamant als països europeus i a la UE més esforços en la lluita contra el canvi climàtic i en el compliment de l’Acord de París, una major defensa dels drets civils en l’àmbit europeu i destinar esforços a evitar les pèrdues i les possibles conseqüències negatives en processos democràtics provocades pels ciberatacs.