Aquesta és una de les apreciacions que ha fet Espot en una compareixença a peu dret amb els mitjans de comunicació després d’una llarga reunió dels integrants del pacte d’Estat sobre la Unió Europea (UE), que ha servit per repassar qüestions com es fa cada quinze dies, amb una especial referència a la reunió mantinguda la setmana passada pel màxim responsable governamental amb el president del Consell Europeu, António Costa, o les diferents trobades mantingudes pel secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, amb representants del Banc d’Espanya i amb el seu homòleg espanyol, Fernando Sampedro. O amb l’ambaixador de Dinamarca, que s’ha compromès a seguir el treball i impulsar-lo per definir la naturalesa jurídica de l’acord i buscar un consens sobre el text d’associació entre Andorra i San Marino amb Europa.
Aspectes que s’han tractat amb la reunió han estat que Riba compareixerà al Consell General a demanda de Concòrdia el 19 de maig i tindrà el suport de diversos integrants del pacte d’Estat. S’ha donat compte de les actuacions realitzades per l’excap de Govern Jaume Bartumeu amb diversos dirigents polítics de San Marino i de diferents accions de comunicació. També s’ha avaluat “com acabem de tancar el reglament de finançament de les plataformes que puguin constituir-se” en el marc del referèndum.
LA TROBADA AMB COSTA
La reunió del pacte d’Estat s’ha iniciat amb un extens exposat per part d’Espot en relació amb la seva trobada amb António Costa. S’hauria reiterat que que es voldria que durant la presidència polonesa, que acaba a final de juny, es voldria tenir decidida tant la naturalesa jurídica com el fons de l’acord. Tot plegat depèn més d’una “qüestió de distribució competencial” que de res més, tenint en compte, per exemple, la “qüestió bilateral entre Itàlia i San Marino” o els dubtes que països com Luxemburg o Països Baixos tenen sobre la supervisió del protocol financer. Espot, però, és del parer que aviat se solucionarà tot plegat i que, en tot cas, ja s’ha tractat la qüestió amb Dinamarca, proper país que ostentarà la presidència de la UE, i “s’ha compromès” a continuar la feina feta per Polònia si no s’ha acabat ja. I també Espanya donarà “ple suport al contingut de l’acord com més aviat millor”.
Amb Costa també es va avaluar l’estat de la modificació de la fiscalitat a l’estalvi i la negociació sobre el control de les fronteres i el sistema d’entrada i sortida (EES) de l’Espai Schengen. Aquesta negociació avança “a bon ritme però d’una manera compassada” i Espot està convençut que tindrà un resultat “positiu”. Andorra podrà mantenir l’statu quo sempre que s’estigui “en bons termes amb la UE”. La relació que s’acabi triant amb Europa “pot comprometre el resultat final”. El cap de Govern ha admès que “s’hauran d’establir mecanismes de major control” i implementar tots els “filtres previs” per assegurar l’eventual perillositat dels potencials residents i dels visitants.
Espot, que ha evitat admetre que s’hagin de ‘fitxar’ tots els que pretenguin venir a viure al Principat, ha indicat que aquests controls s’hauran de fer a petició d’Europa, i de les exigències que puguin imposar concretament França i Espanya, i que redundaran en la seguretat d’Andorra. I aprofitat per enviar un dards a “aquells que diuen que l’acord d’associació portarà més inseguretat. Potser el que acabarà sent Europa serà l’excusa per reforçar” els nivells de seguretat al Principat.
BANC D’ESPANYA
Xavier Espot ha indicat també que de forma telemàtica Landry Riba ha donat compte de com han anat les trobades que ha mantingut aquests darrers dies a Madrid, posant l’accent en contactes amb responsables del Banc d’Espanya. “Hi ha molt bona predisposició”, ha destacat el cap de Govern. Bona predisposició espanyola a esdevenir prestador d’última instància en virtut del protocol de serveis financers que s’emmarca en l’acord d’associació amb la UE. S’està fent feina en un grup de treball i ara s’endinsarà en una feina de “més detall” per establir “quines són les condicions” exigides pel supervisor espanyol per convertir-se en prestador de darrera instància del sistema bancari espanyol.
Espot ha explicat que el secretari d’Estat ha remarcat al Banc d’Espanya que també hi ha converses iniciades amb el Banc de França. I que malgrat que s’hagi avançat més amb el cantó espanyol, això no pressuposa res de res. La decisió final dependrà de “la predisposició” de cada banc central i de “l’interès del nostre país”, ressaltant especialment que el sistema bancari andorrà pugui mantenir la major “independència” possible.
Ha estat en aquest marc quan el mandatari governamental ha deixat clar que “tant França com Espanya hauran de tenir un nivell d’incidència una mica superior” que l’actual respecte de la banca andorrana. I ha fet una comparativa amb quan una família sol·licita un préstec al banc i el banc es vol assegurar de les garanties que té la família en qüestió per poder retornar els diners. “En aquesta vida no obtens res a canvi de res”, ha advertit Espot, que ha explicat que “no et donaran diners o no et prestaran diners” si qui els ha de deixar no pot comprovar “la bona salut” del sistema bancari.
Comentaris (4)