Per ser considerats zona de mercat residencial tens cal que les famílies destinin més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge, sigui lloguer o hipoteca i incloent les despeses i subministraments bàsics, o que el preu d’aquest s’hagi incrementat amb tres o més punts per sobre de l’IPC. Així, a la comarca veïna de l’Alt Urgell es trobarien en alguna d’aquestes casuístiques la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet, que inclou els nuclis del Pla de Sant Tirs, Adrall i Arfa, entre d’altres.
A la Seu d’Urgell, el lloguer mitjà durant el primer trimestre d’aquest 2026 s’ha situat en els 558,13 euros, una xifra similar a la que es registrava l’any passat, que eren de 569,70 euros. El 2024, el preu mitjà del lloguer, segons les dades de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), va ser de 566,69 euro, mentre que un any abans va ser de 531,29 euros. S’ha d’anar fins el 2022 per trobar preus inferiors als 500 euros. Aquell any la mitjana era de 472,61 euros, i l’any anterior de 438,48 euros.
Montferrer i Castellbò és el que registra preus de lloguers més elevats i un increment més notable. Així, de mitjana el 2025 es pagaven 826,67 euros de lloguer
Dels tres municipis alturgellencs que inscrits com a ZMRT, Montferrer i Castellbò és el que registra preus de lloguers més elevats i un increment més notable. Així, de mitjana el 2025 es pagaven 826,67 euros de lloguer, quan l’any anterior se situava als 676,92 euros, un preu similar al del 2023, quan era de 675 euros. Cal tirar enrere fins el 2021 per trobar preus per sota dels 600 euros, quan es destinaven al lloguer 543,75 euros de mitjana.
A la Ribera d’Urgellet, els lloguers van baixar uns deu euros de mitjana l’any passat, passant dels 653,67 als 643,76 euros de mitjana. El salt important dels preus es va produir del 2022 al 2023, quan van passar dels 487 euros als 654,58 euros.
Un cop declarats ZMRT, el lloguer dels nous contractes en aquests municipis no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. A més, quan es tracti d’un gran tenidor –la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer.
A la Ribera d’Urgellet, els lloguers van baixar uns deu euros de mitjana l’any passat, passant dels 653,67 als 643,76 euros de mitjana
En el conjunt de Catalunya es mantenen dins de la zona de mercat tens 118 municipis que ja estaven inclosos, amb una població total de 5.919.365 persones, el 72,9% de Catalunya, i 22 municipis que es consideraven tensos, amb una població conjunta de 634.171 persones, han aconseguit complir les condicions que els permeten sortir de la llista i no es prorroguen. Per altra banda, s’han revisat tots els municipis que fins ara no tenien una declaració de ZMRT i s’ha confirmat que 53 - amb una població conjunta de 255.751 persones - ara sí que compleixen les condicions de tensió dels mercats de compravenda o de lloguer.
Amb tot, malgrat que hi ha més municipis a la ‘llista negra’ del mercat d’habitatge, per dir-ne d’alguna manera, la població afectada, que viuen en aquests municipis, s’ha reduït i ha passat dels 7 milions de persones als 6,1.
Comentaris