A l’inici del treball, fa ja alguns anys però ja en la present legislatura, s’havia arribat a plantejar la possibilitat que els parlamentaris haguessin d’anar vestits d’una determinada manera o, fins i tot, s’incloïen referències a tatuatges o piercings. Res de tot això figura en el text que s’ha d’aprovar ben aviat. El codi de conducta està constituït per 23 articles i dues disposicions finals. Una vegada es publiqui al BOPA l’esmentada normativa, que tot sovint fa referència òbviament al reglament del Consell General, l’endemà entrarà en vigor.
Respecte del comportament, el codi en qüestió diu que “la conducta dels consellers generals ha de respondre sempre a la confiança pública de la qual són dipositaris com a càrrecs electes. Han de tenir un tracte respectuós amb els altres consellers generals i amb els ciutadans, sobre la base del principi d’igualtat i de no discriminació de cap mena, així com també amb totes les persones que presten serveis al Consell General”.
“Els consellers generals, en les sessions tradicionals del Consell General, han de respectar les tradicions i complir amb l’ús de la vestimenta tradicional, amb el gambeto, el tricorni i el bicorni i la medalla d’autoritat”
També s’estableix en la normativa que “els consellers generals, en les sessions tradicionals del Consell General, han de respectar les tradicions i complir amb l’ús de la vestimenta tradicional, amb el gambeto, el tricorni i el bicorni i la medalla d’autoritat” i en les sessions ordinàries “hauran de dur una vestimenta que respecti la institució”. El codi en qüestió està dividit en cinc capítols, els dos darrers dels quals constitueixen, aparentment, els més voluminosos i transcendents. Versen sobre el conflicte d’interessos i els instruments de garantia i el règim sancionador.
Una de les qüestions que es fixa -o es fixarà- a través d’aquest instrument normatiu és que “el conseller general que, sense justificació suficient o sense autorització de la Sindicatura, deixi d’assistir a tres sessions consecutives del Consell General o a cinc d’alternes durant un any natural haurà d’ésser privat del dret a percebre l’assignació econòmica corresponent a dos trimestres”. Els parlamentaris “no poden acceptar cap obsequi (els protocol·laris queden al marge), oferta d’hospitalitat, invitació, favor o altres serveis que impliquin una despesa econòmica a càrrec de tercers, en benefici propi o de l’entorn familiar dels consellers generals”.
El codi regula de forma genèrica més enllà de la remuneració pel càrrec també les despeses per les activitats que puguin dur a terme els parlamentaris. Així les coses, “les despeses originades per activitats oficials fora d’Andorra que duen a terme els consellers generals en exercici del seu càrrec i autoritzades per la Sindicatura, relatives al transport i a l’allotjament i abonades directament o mitjançant reemborsament pel Consell General, s’han de fer efectives sobre el cost real i efectiu acreditat per mitjà de les factures, o documents equivalents, presentades”.
Es deixa clar que “els consellers generals, en exercici del seu càrrec, poden percebre dietes per alimentació o altres prestacions complementàries en cas de desplaçaments oficials fora d’Andorra per compte del Consell General”. Els imports de dites dietes i prestacions els ha de fixar la Sindicatura després d’escoltar la junta de presidents. En qualsevol cas, “la percepció de dietes i de reemborsament de despeses a càrrec del Consell General és incompatible amb la percepció de prestacions econòmiques pels mateixos conceptes per part d’organismes internacionals en les activitats dels quals participin els consellers generals”.
SANCIONS
Quant al règim d’infraccions o sancions, o totes dues, s’estableix en la norma que s’ha acabar de beneir que són infraccions molt greus “facilitar intencionadament informació parcial o ometre o manipular informació rellevant en allò que afecta el compliment de les obligacions que estableix aquest Codi de conducta”, “no guardar el deure de confidencialitat o revelar o lliurar informació que tingui caràcter secret d’acord amb la Constitució i el Reglament del Consell General” i “incomplir el deure d’abstenció en cas de conflicte d’interessos”.
Una amonestació escrita en el cas de les infraccions lleus. Si es tracta d’una infracció greu, hi pot haver amonestació escrita o multa de fins a 2.500 euros. I en el cas que la infracció hagi estat molt greu la sanció pot anar de l’amonestació escrita a la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària passant per una multa d’entre 2.501 euros i 5.000 euros
Com a infraccions greus hi estan considerades “donar informació incompleta sobre el compliment de les obligacions que estableix aquest Codi de conducta”, “incomplir els terminis establerts per a la presentació de les declaracions que han de formular els consellers generals d’acord amb el Reglament del Consell General i aquest Codi de conducta” o “acceptar obsequis, regals, favors, ofertes d’hospitalitat o altres serveis de caràcter personal que contravinguin les regles que estableix aquest Codi de conducta”. Finalment es consideren infraccions lleus les conductes que comportin incompliment dels principis i de les regles de conducta altres que els establerts com a molt greus o greus.
Les infraccions van des d’una amonestació escrita a la suspensió temporal de la funció parlamentària. En efecte, les infraccions tipificades degudament es poden sancionar amb una amonestació escrita en el cas de les infraccions lleus. Si es tracta d’una infracció greu, hi pot haver amonestació escrita o multa de fins a 2.500 euros. I en el cas que la infracció hagi estat molt greu la sanció pot anar de l’amonestació escrita a la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària passant per una multa d’entre 2.501 euros i 5.000 euros.