A través d’un comunicat la formació apunta que el retrocés de l’ús social del català està estretament relacionat amb el creixement demogràfic excessiu que ha experimentat Andorra els darrers anys. La població ha augmentat un 12% en només quatre anys, un ritme proper al 3% anual que la formació considera inadequat i insostenible per al teixit social del país. Concòrdia defensa que cap societat pot mantenir indefinidament un creixement d’aquesta magnitud sense comprometre la seva cohesió social i lingüística. El problema no és només la insuficiència de les polítiques d’integració, sinó també el volum i la rapidesa del creixement poblacional.
Aquest creixement és conseqüència del model de país i de les decisions polítiques impulsades pel Govern. Per aquest motiu consideren imprescindible recuperar l’equilibri demogràfic i adaptar el ritme de creixement a la capacitat real d’Andorra per acollir i integrar les persones nouvingudes, garantir uns serveis públics de qualitat i preservar la llengua catalana com a element de cohesió i identitat nacional. Per això, la resposta no pot limitar-se a reforçar els recursos d’acollida i aprenentatge del català: també calen decisions polítiques que permetin moderar el creixement de la població i avançar cap a un model demogràfic sostenible.
Recorden que el setembre de l’any passat, el grup parlamentari de Concòrdia va presentar una proposta de llei per ajudar a integrar les persones nouvingudes a través d’un dispositiu d’acolliment, però el Govern hi va emetre un criteri desfavorable, argumentant que era innecessària perquè el marc legal actual ja preveu un programa d’inclusió social per a immigrants.
EL REPTE DE LA LLEI
D’altra banda, Concòrdia considera que el retrocés de l’ús social del català no es pot normalitzar ni atribuir únicament a les dificultats d’integració de les persones nouvingudes. La Llei de la llengua pròpia i oficial estableix unes obligacions que s’han de complir. Quan una persona entra en un restaurant o en un comerç d’Andorra, té dret a ser atesa en català. Tanmateix, el compliment de la normativa continua sent un repte. Durant el 2025 es van registrar prop d’un centenar de queixes per possibles incompliments de la normativa lingüística, de les quals només dues van acabar amb una sanció econòmica. La formació considera necessari reforçar els mecanismes de control i garantir que les obligacions establertes per llei es facin efectives.
Alhora, exigir el coneixement del català implica també facilitar-ne l’aprenentatge i posar a disposició de la població els recursos necessaris. Actualment, hi ha parròquies que no disposen de centres d’autoaprenentatge de la llengua. En aquest sentit, Concòrdia considera que cal ampliar l’oferta pública i gratuïta de formació per a adults i garantir-ne l’accés arreu del territori, especialment per a les persones nouvingudes que han d’incorporar la llengua oficial a la seva vida quotidiana.
El Govern disposa del Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028, que preveu diferents actuacions per fomentar el coneixement i l’ús del català. Entre aquestes s’inclou l’ampliació de l’oferta formativa per a adults i mesures per fomentar l’ús de la llengua en l’àmbit laboral i comercial. Per a Concòrdia, no n’hi ha prou amb presentar un pla d’actuació: cal concretar-ne el desplegament, garantir els recursos necessaris i fer un seguiment dels resultats. Les dades de l’enquesta han de servir per avaluar si les mesures previstes són suficients i si permetran revertir la tendència actual.
Així, davant de les dades conegudes aquest dilluns, Concòrdia reclama al Govern que assumeixi la necessitat de revisar el model de creixement demogràfic del país i que impulsi polítiques per recuperar l’equilibri poblacional. La formació considera que la protecció del català exigeix “tant un ritme de creixement sostenible com polítiques d’acollida efectives, el compliment de la normativa lingüística i els recursos necessaris per garantir l’aprenentatge i l’ús de la llengua oficial”. Així mateix, demana desplegar les actuacions previstes al Pla d’acció nacional per la llengua i establir mesures concretes, amb objectius i mecanismes d’avaluació que permetin revertir la pèrdua de presència del català a la nostra societat.
Comentaris