Ha estat una hora clavada. Una mena de síntesi de les diferents rodes de premsa, compareixences i apunts fets en sessions al Consell General. ‘El cap de Govern respon’ és un format que, òbviament, permet a Espot seguir un guió preestablert. Triar la pregunta i, fins i tot amb una qüestió elegida degudament, respondre el que li sembla. Encara que no s’adigués a la pregunta. El màxim mandatari governamental ha repassat xifres ja donades -com per exemple, que la política d’estímul governamental ha permès posar al mercat 770 habitatges, o que des de l’any 2019 el salari mínim s’ha incrementat un 22,5% mentre que els lloguers prorrogats només ho han fet el 10,9%- i ha reiterat frases repetides fins a la sacietat: “El Govern és plenament conscient de les dificultats de la ciutadania.”
Xavier Espot no ha dit res de nou en la compareixença pública televisiva. L’hora d’emissió s’ha dividit en quatre grans àrees que han resultat ser una de gran exposició i tres de farciment. Amb tot, i entre moltes altres coses ja dites, el mandatari governamental ha defensat tot el que s’ha fet, tot i admetre que potser l’executiu arriba tard o va lent en algunes ocasions, i ha deixat clar que està en contra d’un registre de la propietat (“per se no afavorirà més habitatge de lloguer”) i ha justificat la inversió estrangers malgrat afirmar que s’ha de fer una reflexió que permeti “focalitzar i prioritzar” quina inversió es vol.
‘MORTGAGE GUARANTEE SCHEME’
La de la inversió estrangera, una única pregunta a la qual se li ha donat categoria de bloc, ha estat la que ha tancat ‘El cap de Govern respon’ més decebedor que els dos que es van fer durant la pandèmia. Llavors no hi havia eleccions a tocar. Ara, sí. I Espot ha explicat que espera tenir temps per poder presentar un programa que permeti incentivar, més enllà del lloguer, la compra d’immobles, especialment, les primeres compres que vulguin fer persones joves. Aquesta resposta, l’única amb un cert deix nou, l’ha pronunciat arran d’una pregunta que s’interessava per la possibilitat d’activar a Andorra un sistema equivalent al ‘mortgage guarantee scheme’ del Regne Unit. I ha permès el dirigent polític per citar els ajuts a l'emancipació, que són poc menys que testimonials.
Tota la resta ha estat la mateixa cançó de sempre. Partint de la base, ha dit Espot, que el Govern s’ha dedicat durant quatre anys a intentar combatre una “problemàtica que tenim plantejada i que no és gens fàcil de resoldre”. La lleugera autocrítica que ha fet Espot ha estat per dir que “de vegades no hem estat prou àgils” o que “de vegades pot semblar que el Govern està desconnectat de la realitat”. Evidentment, per al cap de Govern no ha estat així, ni de bon tros.
ELS BLOCS, LES PREGUNTES
El mandatari executiu ha aprofitat la primera pregunta (com es pot viure amb un sou base i pagar un lloguer de 1.000 euros) per fer el gran esplai de tot plegat. El Govern “no només és conscient (de les dificultats) sinó que empatitza” amb aquells que en tenen. Aquí és on Espot, que ha donat voltes sempre al mateix sense dir res que no se sabés, ha parlat de l’increment del salari mínim i de les pròrrogues forçoses als contractes de lloguer que s’han anat dictant. “L’augment continu del salari mínim ha estat dues vegades superiors” a l’increment del preu del lloguer.
Òbviament, hi ha “interessos contraposats, realitats molt distintes” i cal “preservar equilibris”. Perquè si a l’empresariat, a banda de la inflació ja haguda i altres despeses a l’alça, “a més a més els imposem unes obligacions salarials excessives” hi haurà empreses, en un entorn de companyies de mida mitjana o petita, que es veuran “abocades a no poder contractar personal o fins i tot a acomiadar-ne”. Per tant, cal "protegir òbviament a les empreses però també en darrera instància als treballadors”.
“La bombolla immobiliària ens va portar a pensar erròniament que la política d’habitatge tenia un component només conjuntural, no es tracta tant d’un problema conjuntural sinó d’un problema estructural. Necessita solucions no només a curt termini, sinó també a mitjà i a llarg termini”
Espot ha parlat de la necessitat de compaginar les propostes i projectes privats amb les palanques públiques, que han portat a injectar 770 habitatges al mercat -això mateix ja ho va explicar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en una trobada amb la premsa el 5 de desembre- o a posar fil a l’agulla al projecte de la Borda Nova, a preveure 19 milions per llogar o comprar immobles per destinar al lloguer a preus assequibles, o a contribuir als 22 pisos de la Fundació Armor. Res que no se sabés.
El cap de Govern ha tornat a insistir en allò que la problemàtica de l’habitatge no és exclusiva del Principat i que, a més, si a Andorra existeix aquesta complexitat és degut a una “situació de creixement econòmic”. I que s’ha passat d’una qüestió conjuntural a una d’estructural. De fet, Espot ha afirmat durant ‘El cap de Govern respon’ que “la bombolla immobiliària ens va portar a pensar erròniament que la política d’habitatge tenia un component només conjuntural, no es tracta tant d’un problema conjuntural sinó d’un problema estructural. Necessita solucions no només a curt termini, sinó també a mitjà i a llarg termini”.
Xavier Espot, després del primer bloc de preguntes en què ha invertit més de la meitat del temps per fer realment balanç de gestió i campanya electoral, s’ha limitat en les següents qüestions a insistir en allò ja dit o en fer veure que donava afrontava qüestions més espinoses que realment no responia. Així, no ha aclarit com li demanaven en mans de qui estan els pisos normalment buits -i s’ha referit vagament a un impost que de cap manera no ha funcionat- i ha refusat explícitament promoure un registre de la propietat.
El líder demòcrata ha assegurat que “no és incompatible no tenir registre de propietat amb registre de pisos buits” o que “no cal un registre de la propietat per tenir un registre de pisos buits” i ha contraposat com a eina millor per afavorir l’habitatge de lloguer la digitalització de processos. Ha esmentat durant la compareixença aspectes com la moratòria sobre els allotjaments turístics o el fet que s’imposin més exigències en el proper any per construir… sempre que no siguin immobles destinats al mercat del lloguer.
I ha justificat la inversió estrangera sense, això no, fer-ne una gran defensa. Ha destacat l’activitat econòmica que va associada a l’arribada al Principat de determinats inversors. Però també ha deixat clar que “hem de fer una reflexió al tomb d’aquesta situació” i imposar “més faciltats” a segons quins tipus d’inversió i “més càrregues per aquella que sigui més devoradora de recursos” com pot ser el lligat a la construcció, ha dit Espot. Amb tot, però, “ho hem de fer de forma concertada amb el sector i de manera pausada”.
CONCERTACIÓ SOCIAL
Dels salaris estrictament -suposadament l’audiència ciutadana versava sobre l’habitatge però també sobre el poder adquisitiu- Espot només n’ha parlat a partir de la següent pregunta: “Com pot ser que a les persones amb contracte posterior a l’1 de gener del 2022 se’ls discrimini en la pujada salarial?” El cap de Govern ha justificat que no hi ha cap discriminació i que s’entenia que havent-se fet contractacions fa menys d’un any, ja s’havien tingut en compte, en el moment de fixar la remuneració, aspectes com el poder adquisitiu, la llei de l’oferta i la demanda de mà d’obra o la inflació.
La qüestió ha permès el mandatari governamental a explicar que el fet d’establir per llei els increments salarials -un altre mantra ja usat últimament pel cap de l’executiu- és un “mecanisme excepcional s’ha d’aplicar amb prudència i no ha d’inferir de la necessària seguretat jurídica entre empresari i treballador”. I que cal continuar fent esforços per aconseguir que sigui real i efectiva la concertació social. Però davant la falta d’aquesta concertació i de la “insuficiència de mecanismes” per assolir-la, calia recórrer a eines que possibilitessin “un mínim d’increment salarial”.
Comentaris (33)