Concòrdia vol concentrar la inversió estrangera immobiliària en “zones de designació especial”

La formació presenta una proposició de llei que preveu un “reforç” dels factors per poder denegar sol·licituds, planteja exempcions de l’impost del 10% per a sectors que no estiguin presents al país i suposin “valor afegit” i vol introduir millor control de la inversió forana així com un règim sancionador

Bartolomé, Escalé i Casadevall durant la roda de premsa.
Bartolomé, Escalé i Casadevall durant la roda de premsa. M. P.

Concòrdia planteja la creació de “zones de designació especial” on s’hagin de concentrar les inversions estrangeres immobiliàries. La mesura, forma part de la proposició de llei de modificació de la llei d’inversió estrangera que han presentat aquest matí i té com a objectiu que als centres, urbans, que és on es concentren els serveis públics, siguin els espais on pugui resident “la gent que treballa al país”. 

Els consellers generals de Concòrdia, Cerni Escalé, Pol Bartolomé i Jordi Casadevall, han presentat aquest migdia la proposició de llei que la formació vol entrar a tràmit per modificar l’actual llei d’inversió estrangera. El text, que abans d’entrar-lo a tràmit es publicarà a la web de la formació per tal de donar transparència, poder mantenir un diàleg social i permetre que si hi ha bona sintonia amb altres grups el text es pugui formular conjuntament, inclou set punts diferents.

En primer lloc i en relació amb l’article 1 de la llei, on s’estableixen les diferents tipologies de residències incloses en el règim d’inversió estrangera, plantegen una ampliació als nòmades digitals, els residents passius i als treballadors per compte propi. “Que tots quedin inclosos en el límits que fixi la modificació de la llei”, ha afirmat Bartolomé.

“Fins avui els factors eren molt ambigus i poc clars, cal definir-los amb més detall per donar més seguretat jurídica”, ha detallat Bartolomé.

En segon lloc, es vol reforçar la clàusula de salvaguarda de l’article 2 que inclou els factors que permeten al Govern denegar objectivament les sol·licituds d’inversió estrangera. “Fins avui els factors eren molt ambigus i poc clars, cal definir-los amb més detall per donar més seguretat jurídica”, ha detallat Bartolomé.

En aquest sentit ha apuntat que els últims 10 anys s’han acceptat el 95% de les sol·licituds d’inversió rebudes, fet que consideren que posa de manifest “que cal reforçar els factors objectius perquè el Govern les pugui denegar”. Bartolomé ha detallat que l’important és poder “denegar les que siguin més nocives pel país”, mentre que Escalé ha reconegut que potser hi ha hagut “falta de voluntat política i de concreció legislativa” per poder dotar-lo de més seguretat jurídica.

El tercer punt que es vol modificar té a veure amb les inversions estrangeres directes. “Som partidaris de l’impost del 10% sobre la inversió anunciat pel Govern”, ha manifestat Bartolomé, però volen introduir exempcions quan els sectors on es vulgui invertir siguin “de major valor afegit” i no estiguin presents actualment al Principat.

QUOTES I ZONIFICACIÓ

D’altra banda, quant a les inversions estrangeres en immobles, també comparteixen la voluntat de gravar-les amb el tribut del 10%, però hi afegeixen dos elements més. En primer lloc, un sistema de quotes que fixi un “topall màxim d’habitatges” que puguin ser adquirits per inversors estrangers. D’aquesta manera consideren que es compleix millor la doble voluntat expressada pel Govern de “desincentivar i recaptar”.

En segon lloc, plantegen “un sistema de zones de designació especial”. És a dir, “fixarem àrees on fixar les inversions estrangeres immobiliàries”. Bartolomé ha remarcat que l’objectiu principal de la mesura, que ha qualificat de “model de racionalització de l’urbanisme”, és aconseguir que la gent que treballa al país pugui residir al centres urbans, que és on han apuntat que es concentren els serveis públics. En canvi, “qui vulgui una segona residència ha de quedar en una zona més aïllada perquè els serveis públics han d’anar destinats a qui resideix aquí”.

La delimitació d’aquestes àrees vindrà determinada pels resultats dels estudis de capacitat de càrrega que han de fer els comuns, serà a partir d’aquí es podrà “determinar el percentatge de creixement destinat a segones residències”.

Escalé ha volgut exemplificar-ho de la següent manera: al voltant d’una escola o al barri antic d’una parròquia, “que s’hi prioritzin els residents al país”. O la zona d’Entremesaigües, a la vall del Madriu, on considera que “no hauria de ser permissible” que pugui arribar-hi la inversió estrangera immobiliària.

També es volen reforçar “les eines i els mitjans de l’administració” per fer el seguiment i control de la inversió estrangera

Segons han explicat, hi ha “estats membres de la UE que tenen mesures similars” i han assegurat que l’aplicació de la mesura no implicaria haver de fer modificacions al pla d’urbanismes parroquial.

Finalment, per a la part final de la llei, es volen reforçar “les eines i els mitjans de l’administració” per fer el seguiment i control de la inversió estrangera. “Són dades molt interessants per a l’administració i el sector privat per veure cap on s’han orientat les inversions i determinar si s’està complint amb allò que es va plantejar quan es va fer la sol·licitud”, ha defensat Casadevall.

També es preveu la creació d’un règim sancionador amb faltes lleus, greus i molt greus. I per últim, a les disposicions finals, es preveu que la modificació no tinguin retroactivitat per a les persones que ja resideixen al Principat.

 

Comentaris (8)

Trending