Bartumeu alerta de la feblesa del sistema bancari andorrà i fa un clam pro-fusions

El president d’SDP lamenta el “joc de mans i de números” que fa el Govern amb l’accés a l’FMI, que recorda que no solucionarà “el problema de solvència” financer, i insisteix que la quota són 101 milions d’euros

Josep Lluís Donsión i Jaume Bartumeu durant la compareixença.
Josep Lluís Donsión i Jaume Bartumeu durant la compareixença.

El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, alerta que el sistema bancari andorrà és “especialment feble” i que el gran problema no és l’accés o no al Fons Monetari Internacional (FMI) sinó “la solvència” de les entitats financeres, per la qual cosa considera que hi ha “necessitat de fusions bancàries”. L’excap de Govern ha comparegut per avaluar els “jocs de mans i números” de l’executiu sobre l’FMI i, especialment, per fer un clam al cel sobre la qüestió bancària.

Certament, Bartumeu, que va ser l’impulsor amb el seu Govern de la firma de l’Acord monetari i va traçar el camí cap a l’intercanvi automàtic de la informació fiscal, dues passes que a la llarga o no tan llarga han suposat el “canvi de paradigma” que han portat la banca andorrana en una dimensió en què no es troba gens còmoda, ben al contrari, ha pretès deixar clar que l’executiu “explica sopars de duro” en relació amb la quota, que és de 101 milions d’euros i no la “tragicòmica” xifra de 4.700 euros anuals que manté el ministre de Finances, Eric Jover.

“L’executiu hauria de conèixer els problemes, que els coneix però els intenta dissimular, i hauria de reforçar la solvència del sistema financer” que “no s’aguantarà si no tenim un prestador de darrera instància”

El president d’SDP ha assegurat que d’una manera o altra, i en dues parts corresponents arrodonidament al 25% per un costat i al 75% per l’altre, de la quota esmentada, Andorra tindrà bloquejats els citats 101 milions. Bloquejats, immobilitzats, compromesos o com se li vulgui dir. Però, en tot cas, no en podrà disposar. I 100 milions respecte d’un pressupost anual que a tot estirar arriba a 500 milions són molts diners, ha afirmat Bartumeu. L’exmandatari ha deixat clar que els arguments o “pilars” amb els quals el Govern motiva la necessitat d’accedir a l’FMI (que si les conclusions de la comissió BPA, que si les demandes dels negociadors de la UE, que si les exigències de les qualificadores de rating…) “per si sols no justifiquen l’entrada a un organisme” que no resol, perquè ni pot ni és la seva missió, el que realment li cal al Principat: un prestador d’última instància pel cas que el sector financer ho necessiti.

Sobre l’FMI Bartumeu ha reclamat un “debat profund i sòlid sobre els avantatges i els inconvenients” i no les presses que el Govern té per ingressar sí o sí a l’organisme que, ha recordat també el president progressista, si mai realment hagués de prestar diners al Principat això es deuria a què Andorra “seria una terra cremada totalment” ja que “quan mires els paisos que estan rebent ajuda” de l’FMI “per sortir del pou”, com va ser el cas de Grècia com a únic exemple europeu, “és perquè estan molt al fons del pou”. Que no seria el cas ara per ara d’Andorra. Però compte.

Sobre l’FMI el líder progressista ha reclamat un “debat profund i sòlid sobre els avantatges i els inconvenients” i no les presses que el Govern té per ingressar sí o sí a l’organisme

Perquè Bartumeu ha dibuixat un panorama bancari molt preocupant. “El problema és aquest” (el de la solvència del sistema financer) “i és més urgent”. “En això hauria d’estar treballant el Govern i s’hauria d’estar debatent al Consell General”. Per a Bartumeu el problema no va ser la ‘crisi BPA’. O com a mínim no només. Perquè si aquell hagués estat el problema, si no hi hagués hagut martellada del FINCEN no hi hauria hagut problema reputacional ni de cap tipus. La qüestió, ha esmentat el líder d’SDP, que juntament amb el seu secretari d’organització, Josep Lluís Donsión, ha explicat que han demanat un informe sobre tot plegat als seus assessors, és la suma d’un canvi de paradigma amb un context d’interessos bancaris propers a zero i, aviat, de l’impacte econòmic d’un coronavirus que portarà un increment de la morositat creditícia.

I enlloc d’afrontar el problema, Bartumeu ha lamentat que Govern “fa volar coloms” i “intenta dissimular” (Andorran Banking també hi contribuiria) que “hi ha una davallada continua dels beneficis bancaris”. “L’executiu hauria de conèixer els problemes, que els coneix però els intenta dissimular, i hauria de reforçar la solvència del sistema financer”. Un sistema que “no s’aguantarà si no tenim un prestador de darrera instància”. No pas entrant a l’FMI, on no estan ni Liechtenstein ni Mònaco, ha recordat, que són dues places financeres “espectaculars”.

El ministre de Finances, Eric Jover, durant la trobada amb els mitjans de comunicació.

Relacionat

Jover anuncia la voluntat d’engegar a partir del 2021 emissions internacionals de deute

Però és que quan s’ha demanat al Govern, just amb l’esclat de la crisi sanitària, “d’encarar una bona relació amb França”, “no s’ha volgut fer això sinó que ha fet tot el contrari: avui cap aqui i demà cap allà”. I encara més, si el ministre de Finances, Eric Jover, pretén ara internacionalitzar les emissions de deute “no és perquè hagi descobert res de nou”, sinó perquè “els bancs li han dit que no tindran prou solvència per poder-se continuar empassant els bons de l’Estat”.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.