Jover anuncia la voluntat d’engegar a partir del 2021 emissions internacionals de deute

El Govern mira d’aconseguir noves fonts de finançament per tenir marge de maniobra davant la crisi econòmica del coronavirus i treballa en projectes per sol·licitar ajut al banc del Consell d’Europa

El ministre de Finances, Eric Jover, durant la trobada amb els mitjans de comunicació.
El ministre de Finances, Eric Jover, durant la trobada amb els mitjans de comunicació. Toni Solanelles

El Govern té intenció de posar en marxa a partir del 2021 emissions internacionals de deute amb la voluntat de reestructurar l’endeutament públic i en el marc d’un pla de recerca de noves fonts de finançament que permetin al Principat guanyar un cert marge de maniobra davant la crisi econòmica associada al coronavirus. El ministre de Finances, Eric Jover, ha recordat que es treballa en un escenari de caiguda del PIB de poc més del 10% que podria ser del 14% en cas d’un rebrot important de Covid. El deute acumulat superarà la barrera crítica del 40% de la riquesa que genera el país.

Jover ha mantingut aquest matí una trobada amb els mitjans de comunicació per exposar-los el pla governamental en matèria de fonts de finançament. Vist que el nivell d’endeutament creixerà de molt com a resultat de la pandèmia, el Govern intenta guanyar capacitat financera. Aquí és, en part, on l’executiu situa l’interès d’accedir al Fons Monetari Internacional (FMI), no tant perquè sigui aquest organisme que presti diners -que només ho faria en cas d’una fallida de l’Estat i a un cost sobretot en matèria de control molt alt- sinó pel reconeixement internacional que se suposa que atorga l’accés a l’FMI.

Façana de l'edifici administratiu de Govern.

Relacionat

Govern pretén reduir la inversió pel 2021 un 23% i la despesa corrent un 0,5%

El titular de Finances ha partit de la base que aquest 2020 els comptes de l’Estat generaran un dèficit de 111 milions d’euros. “De 100 milions no baixarem passi el que passi”, ha admès Jover, que ha explicat que les previsions internacionals són d’una “crisi conjuntural molt profunda però de curta durada”. El 2021 hi hauria d’haver una “recuperació ràpida”, però com que una part important dels ingressos de l’Estat dependran del comportament de l’economia -i del teixit empresarial- en el que queda d’aquest d’any, els números vermells es repetiran l’any que ve. El dèficit s’hauria d’acostar als 80 milions d’euros.

El titular ministerial és del parer que la comunitat internacional està sabent valorar la feina feta per Andorra els últims anys i “la capacitat de resiliència”

Tot plegat farà, és clar, que el deute creixi de manera molt important. I aquí és on el Govern vol mirar d’aconseguir un coixí financer per no haver de patir més del compte, que es patirà. Jover és del parer que la comunitat internacional està sabent valorar la feina feta per Andorra els últims anys i “la capacitat de resiliència”. El titular de Finances ha recordat el préstec acordat amb Crédit Agricole per cent milions d’euros. El repte des d’ara i fins al 2022 és canviar l’estructuració de l’endeutament. Ara, tres quartes parts està en mans de privats nacionals a través de les emissions de deute. I l’altra quarta part és deute bancari directe.

La voluntat és que des d’ara i fins al 2022 les tres potes del deute públic en mans privades nacionals passin a mans internacionals i que la pota ara lligada al sector bancari es diversifiqui amb l’entrada d’aportacions d’organismes com poden ser el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa o el Banc Europeu d’Inversions depenent de la UE. En el cas del primer, ja s’hi està treballant, ja no en l’accés a l’organisme, que ja està apamat, sinó en projectes que puguin ser objecte del seu finançament. En el cas de l’organisme bancari depenent de Brussel·les tot just s’estan fent els passos pertinents per veure si s’hi pot accedir.

L’FMI

Jover ha tornat a defensar la necessitat d’entrar a l’FMI i fer-ho ràpidament. Abans de l’octubre. Ha tornat a insistir que l’únic que queda efectivament bloquejat són 264.000 euros més una aportació per costos financers de 4.677 euros anuals per tenir dret a una bossa d’uns 20 milions d’euros que l’FMI posaria a disposició d’Andorra en la moneda pròpia de l’organisme. El ministre ha reconegut que entendre el mecanisme de funcionament és molt complicat, però que la quota d’ingrés de 101 milions d’euros és un artifici financer que ni computa com a deute ni res de semblant. Ara, si mai s’hagués d’acudir a un rescat de país per part de l’FMI és quan vindrien els espetecs. “Però estem molt lluny d’aquest escenari”, ha dit Jover en relació amb una eventual fallida de l’Estat.

El ministre troba poc menys que “ridícul” fer una consulta popular per l’ingrés a l’FMI com demana el PS al·legant, segons Jover, “la pèrdua de sobirania”, quan cap referèndum es va fer sobre l’Acord monetari que va suposar aixecar el secret bancari

El titular de Finances ha considerat poc menys que “ridícul” fer una consulta popular per l’ingrés a l’FMI com demana el PS al·legant, segons Jover, “la pèrdua de sobirania”, quan cap referèndum es va fer sobre l’Acord monetari que va suposar aixecar el secret bancari o l’adopció de les normatives europees. Amb tot, espera que els socialdemòcrates acabin votant favorablement a l’accés a l’FMI. Jover també ha negat que aquest pas no suposi un efecte directe per als ciutadans. Segons el ministre, no entrar a l’organisme internacional podria fer caure la qualificació del ràting del país i això comportaria un major cost de les despeses financeres, que al final han d’assumir els ciutadans a través dels tributs.

Sia com vulgui, entrar a l’FMI és per a Jover com entrar al club dels grans i els seriosos, una mena d’aparador que ha de facilitar, sense que sigui això ben bé el que motiva la voluntat d’ingressar a l’organisme internacional, un major reconeixement internacional. I és que el repte és poder fer emissions de deute ja no encarades al mercat nacional sinó fer-ho per als internacionals. Aquesta tardor, aprofitant el venciment d’algunes de les emissions nacionals, en la seva reedició ja se n’oferirà una part a clients institucionals estrangers. Serà un pas intermedi cap a les emissions internacionals. Jover ha assegurat que ja s’està parlant amb algunes d’aquestes institucions. Però no n’ha revelat cap.

jover2
Jover durant l'exposició del plans governamentals sobre la diversificació de les fonts de finançament. | TONI SOLANELLES

Les emissions internacionals, que no s’engegarien abans del 2021, haurien de tenir un volum mínim de 250 milions d’euros i un termini de venciment d’entre tres i deu anys. Ara s’està estudiant totes eventuals condicions de com estructurar aquestes operacions i, també, de com lligar-ho amb l’endeutament actual, perquè no es pretén, això sí que no en principi, fer créixer més el deute més enllà d’allò que comporti la Covid. Les emissions internacionals sí que van lligades a l’accés a l’FMI perquè sense aquest ingrés, l’interès que Andorra hauria d’oferir perquè operadors estrangers subscriguin deute hauria de ser molt alt. Per contra, dins l’FMI, Jover creu que no caldrà abonar més rèdit del que actualment s’està pagant en les emissions nacionals perquè el producte sigui atractiu a nivell internacional.

Programes, projectes

I més enllà de les emissions internacionals, que caldrà veure si avalen realment la feina ben feta que Jover està segur que la comunitat financera internacional reconeix i reconeixerà més encara, el Govern treballa en projectes, en programes, que puguin aconseguir fonts d’entitats, s’ha dit, com el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa o del Banc Europeu d’Inversions. En el primer cas ja s’hi està treballant de valent i es podrien aconseguir fons lligats a les despeses originades per la Covid. Però també per a programes concrets associats a projectes energètics, de transformació digital i d’administració eficient.

Jover ha reconegut que es té algun projecte molt avançat però s’ha estimat més no avançar-ne cap detall. Alhora, ha reconegut que en el cas de poder accedir al Banc Europeu d’Inversió, que necessita la benedicció de la UE, es podria sol·licitar ajuda per poder dur a terme un projecte ferroviari. Que el tren arribi a Andorra. I és que aquest banc lligat a Brussel·les treballa amb programes de gran envergadura, “infraestructures de pes”. En tot cas, i més enllà dels diners, Jover ha admès que treballar amb qualsevol d’aquestes dues entitats i també amb l’FMI, té com a element molt interessant tot el suport tècnic i l’acompanyament que s’ofereix per al desenvolupament de projectes.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.