- Cinc dels consellers fins ara integrants del grup parlamentari liberal l’abandonen per incorporar-se a un mixt que passa a tenir deu membres i una gestió extremadament complexa
- Tant Unió Laurediana (amb el propi Pintat però també amb Majoral i Montaner) com Ciutadans Compromesos (Naudi i Camp) afirmen que encara no era moment per iniciar el procés electoral
- El polític lauredià situa la votació de les lleis de transferències i competències i l’elecció de candidat liberal com els dos elements clau que han “minat la confiança” i han rebentat el grup
- El fins ara president parlamentari liberal, que no revela futures aliances, assegura que aquesta ha estat “la legislatura dels pedaços” i que el ‘cas BPA’ “ens ha anat molt gran a tots”
“El millor és que cadascú faci el seu camí i prengui les decisions escaients”. D’aquesta manera el fins aquest dimarts president del grup parlamentari liberal, el lauredià Josep Pintat, ha anunciat formalment que ell i quatre més dels consellers generals que fins ara formaven part de l’equip liberal al Consell passaran a integrar-se a un grup mixt que de tant nombrós com serà -fins a deu parlamentaris que representen quatre formacions diferents més independents- es podrà conèixer com el grup ‘megamix’. Pintat ha justificat el trencament pel
“mal ambient” dins del grup i les
“relacions enquistades” producte, a l’inici, del resultat de la votació de les lleis de transferències i competències i, després, del procés d’elecció de candidat per part de Liberals d’Andorra (Ld’A).
Pintat abandona el grup parlamentari juntament amb els massanencs Joan Carles Camp i Carles Naudi i els lauredians Josep Majoral i Carine Montaner. El primer i la última, a banda de ser militants d’Unió Laurediana (UL) també ho eren de Ld’A, una formació de la qual també es donaran de baixa. L’aterratge dels cinc parlamentaris al grup mixt no serà gens fàcil. I si la Sindicatura ja va suar sang per resoldre el trencament d’SDP, no es preveu que sigui menys complicada la inclusió dels fins avui consellers generals liberals, que passaran a tenir, en nombre, més força que cap altra de les formacions representades al grup ‘calaix de sastre’. El conseller lauredià ha declinat manifestar-se sobre si reclamaran una presidència que actualment ostenta el PS.
Qui va ser candidat liberal en les eleccions del 2015 ha explicat, més clarament que mai, que després d’un estira-i-arronsa en relació a la posició del grup sobre les lleis competencials es va acordar que es donaria el suport necessari perquè les normatives fossin aprovades. Però que entenia que aquest suport havia de prescindir del que fes la consellera independent Sílvia Bonet. Per tant, creu que Jordi Gallardo, no va respectar allò acordat. I si ha estat més o menys clar en aquest tema, més rotund s’ha mostrat encara Pintat sobre el procés de tria de candidat liberal per a les properes eleccions.
“Tal com s’ha portat s’ha generat un procés excloent, i en processos excloents no ens hi sentim identificats.” El polític lauredià ha desmentit que se li hagués ofert tornar a encapçalar el projecte. De fet, tant Pintat com, especialment, Naudi i Camp, però també Montaner, han destacat que abans de res calia dibuixar bé el projecte de país que es pretén defensar.
Tant Unió Laurediana (UL) com Ciutadans Compromesos (CC), dues formacions que directament o indirectament fins ara havien estat donant suport a Liberals, han deixat clar via Pintat la primera, i via Camp i Naudi, els segons, que la tria d’un cap de cartell electoral
“és un tema que ara no toca”. I que aquesta posició va ser comunicada als dirigents liberals quan avaluava posar en marxa el procés per designar cap de llista. Carles Naudi ha assegurat que hi ha moltes altres qüestions que s’han de resoldre i molts temes que encara ha de debatre el Consell General. A més, ha recordat juntament amb Camp o Pintat que qui té la potestat de convocar les eleccions és el cap de Govern i que, per ara, encara no hi ha cap procés electoral endegat. I que, en tot cas, abans que les persones,
“els fonaments són els projectes. El projecte és clau”, en paraules de Montaner.
Pintat ha estat clar, també, que hi ha hagut
“un conjunt de gestos que no han estat entesos” i que han contribuït
“a minar la confiança, que s’ha anat deteriorant”. El fins ara president del grup parlamentari liberal ha assegurat que
“no volem estar subjectes a pressions d’un partit i d’una executiva que pels canals oficials no ha transmès res”. Josep Pintat ha recordat que les relacions entre el Partit Liberal (o Liberals d’Andorra actualment) i Unió Laurediana venien de lluny i ha lamentat que
“es pretén esborrar tota la història d’un cop de ploma”. En clara al·lusió a les darreres trobades internacionals dels dirigents liberals encapçalats per Jordi Gallardo just abans de presentar-se com a candidat, Pintat ha ironitzat afirmant que
“en lloc d’anar a fer reunions amb liberals de l’estranger, primer potser que les faci amb els de casa”.
Vist que les
“relacions enquistades” no permetrien
“seguir avançant” i que les
“tensions” eren el pa de cada dia, tocar “passar pàgina”, en paraules de Carles Naudi i centrar-se en acabar la legislatura de la millor manera. Què passarà després, és, suposadament, difícil de preveure hores d’ara.
“La imaginació és lliure”, ha respost Pintat quan se li ha demanat amb qui pensa políticament caminar a partir d’ara. “On anem?”, s’ha demanat metafòricament per respondre: “Al grup mixt”. Per al polític lauredià, que no hi ha cap dubte que tornarà a impulsar Unió Laurediana com a projecte parroquialista que en el moment que s’escaigui acabarà decidint les aliances nacionals que més convenients trobin,
“s’encara una nova etapa. La llibertat és un bé preuat per tots. Cal elaborar un projecte que aguanti la carretera (com a metàfora de país). Les estructures dels partits ja decidiran després. Ara ens centrarem a acabar la legislatura”.
I és que una de les coses que han criticat, encara que amb certa elegància, els cinc consellers que deixen el grup liberal -Majoral és l’únic que no ha pres la paraula- és que s’hagin posat en marxa, o almenys l’executiva liberal les hagués posat, converses amb altres formacions (com per exemple SDP) sense tenir un projecte propi clar.
“No estem aquí”, ha lamentat Joan Carles Camp, retraient, també, el fet que l’únic que sembla que es pretengui és fer
“una autopista clara i plana per guanyar les eleccions a DA” quan aquestes no estan ni tan sols convocades. “No estem en el moment de parlar de pactes. Abans cal fer un projecte de país”, ha reblat Carles Naudi.
A Pintat també se li ha demanat si el fet que al seu dia l’executiva liberal, quan el ‘cas BPA’ era més proper al seu inici, plantegés que el grup parlamentari havia de presentar una moció de censura al cap de Govern ja va ser l’inici de les divergències. El polític lauredià ha tret ferro a la qüestió i ha recordat que en aquell moment ja es va deixar clar que
promoure dita moció “no tenia sentit” i per això els vuit parlamentaris la van descartar. Ara, també ha deixat clar que una cosa van ser les eleccions de l’1 de març del 2015 i, l’altra, tot el que ha succeït des del 10 de març següent, amb
l’aparició de la nota del FinCEN sobre Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquell fet va fer, a parer de Pintat, que cap dels projectes que s’havien presentat als comicis poguessin “aguantar la carretera”. I d’ençà d’aquell moment ha estat
“la legislatura dels pedaços. Hi ha hagut fets que ens han anat molt grans a tots. S’haurà entès més o menys el que es pretenia. Però són situacions complexes” per la qual cosa entén que ara, en tot cas, el que tocava era per treballar per
“un projecte clar i precís de com esdevenir. No d’una persona si no d’un conjunt de persones”.
Comentaris