Peralba ‘abdica’, Cinca guanya

Després de mesos de fort tensió i pugnes amb la direcció general de l’INAF i el ministre de Finances, el conseller delegat de Crèdit Andorrà anuncia formalment al consell d’administració que plega

Josep Peralba en les instal·lacions de l\'entitat bancària.
Josep Peralba en les instal·lacions de l\'entitat bancària.
La renúncia comunicada la setmana passada en una junta del consell d'administració de Crèdit Andorrà es farà efectiva un cop s’hagi formalitzat el maig, probablement el dia 5, davant l’assemblea general d’accionistes que validarà els comptes del 2017. Josep Peralba feia molts mesos que estava en l'ull de l'huracà, des del punt de vista de les exigències tècniques i financeres, del nou director de l'INAF, Ramón López Galindo, i per altres circumstàncies més de caràcter personal, per obra i gràcia del titular de Finances, Jordi Cinca.

Era la guerra, ha estat la guerra durant un bon temps. I Josep Peralba Duró l’ha perdut. El conseller delegat de Crèdit Andorrà deixarà de ser-ho. Les pressions tècnicament justificades de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), del regulador bancari, han estat més fortes. La persistència i voracitat del ministre de Finances, accionista del banc i alt directiu en excedència, Jordi Cinca, majors encara. Peralba (12.000 accions) se’n va i al seu dia Cinca (510 participacions) tornarà sense un històric directiu amb qui fa temps roman enfrontat al capdavant.

El conseller delegat de l’entitat bancària feia temps que tenia el debat obert dins seu i damunt la taula. També les altes instàncies de Crèdit Andorrà empenyien. Per evitar mals majors. Finalment, i com semblava anunciat, Peralba va comunicar la setmana passada durant una reunió del consell d’administració que renuncia al càrrec i que la seva marxa es farà efectiva a partir del mes de maig després que, probablement el dia 5, se celebri l’assemblea general ordinària d’accionistes i allí -a banda de validar els resultats del 2017- es comuniqui oficialment la decisió i, de ben segur, acabi esdevenint aquella trobada en un homenatge a un dels bancaris -altíssim executiu de banca- més longeus i influents del Principat.

La continuïtat de l'altíssim directiu de la primera entitat financera andorrana ja va ser qüestionada en la negociació d'un acord amb MoraBanc

Les condicions amb què acaba marxant Peralba no han transcendit ni segurament transcendiran mai de manera exacta. Que sigui una renúncia no vol dir que és un assalariat que agafa i decideix plegar d’una feina. No serà això, és clar. Tampoc no se sap com es reorganitzarà la cúpula executiva del primer banc del país a nivell de negoci. De fet, l’escenari bancari està ben obert, atès que encara que ara en ‘stand by’, durant molt temps es va estar negociant i s’havia gairebé tancat una aliança que havia de convertir en un sol banc Crèdit Andorrà i MoraBanc. I els rectors del segon ja van exigir, com una de les condicions, el cap de Peralba.

Els del banc blau no se’n van sortir. Cinca, sí. Més enllà de les diferències personals, els enfrontaments laborals que haguessin mantingut en el passat, l’ara ministre -directiu en excedència de l’entitat que apunt va deixar de ser-ho perquè fins i tot, en el marc d’aquesta guerra, hi va haver un moment que se’l va donar per liquidat- s’ha fet valdre dels arguments tècnics per posar Peralba contra les cordes. A Crèdit Andorrà no tot el que lluu és or. Més aviat el contrari. D’aquí múltiples operacions: ponts, palanques, passarel·les i altres enginys per salvar l’emblema bancari del país. Amb el Govern, quan ha calgut, de fidel escuder.

El preu, en bona part, era el cap de Peralba. Perquè el banc, per algunes de les estratègies dissenyades per l’encara conseller delegat, no casava amb les directrius internacionals. Amb Basilea III, Basilea IV i el que s’escaigui. I en això el director de l’INAF, un tècnic financer qualificat com Ramón López Galindo, ha estat implacable. No entenia i no entén vaja, com un alt directiu bancari podia fer gairebé més d’immobiliari que de financer. No acabava d’empassar-se que un bancari d’alt nivell pogués anar de pesca amb un dels seus principals deutors. No li n’ha passat una per obra i gràcia, a més a més, del burxeta ministre de Finances.

I a sobre, per si faltés poc, l’INAF va exigir que vista la situació del banc no es distribuïssin dividends entre els accionistes. I del resultat de l’exigència Ramón López Galindo no n’hauria acabat de sortir satisfet. Amb tanta pressió, Peralba, Josep, ha acabat per dir el que feia un temps estava cantat -el bancari és amant de la música- que diria: que se’n va. Que ‘abdica’. De fet, ja ho ha dit. I pel maig, cada dia un raig. Que alguna llagrimeta segur que hom vessarà. O potser no.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.