La resolució de la sala d’apel·lacions a banda de desestimar les pretensions del ministeri públic deixa clar, també, que els pronunciaments fets per la sala penal van ser encertats, tallant així d’arrel els atacs que la fiscalia havia fet als magistrats que van dictar la resolució absolutòria, que van considerar que els motius de l’acusació no eren sòlids en alguns casos i inexistents en d’altres i, davant d’això, calia dictar una decisió, com marquen els principis del Dret, que fos favorable als acusats.
El tràmit processal encara admet un altre recurs que podria promoure el ministeri fiscal però tot fa pensar, inicialment, que després de les dues plantofades donades pels òrgans jurisdiccionals, l’acusació pública no hi tornarà, amb la qual cosa l’absolució esdevindria ferma i definitiva. És cert, però, que no es pot decidir al cent per cent atès que la fiscalia és un òrgan jeràrquic i que per molt que el fiscal que hagi portat el cas no vegi marge de maniobra se’l pot ‘obligar’ a continuar batallant.
Comentaris