No havia sigut cosa només d’aquest estiu. Les queixes dels veïns de Juberri, especialment els residents als carrers del Beç i del Bosc, els dos que donen accés als jardins contemporanis impulsats per Nicole Grignon en un terreny comunal feia temps que es repetien: dificultats de circulació, manca de seguretat i de serveis i massificació d’un espai natural. Un còctel que ha comportat, finalment, la intervenció del comú per posar-hi solució.
A principis de la setmana passada es va celebrar una reunió en la qual van participar una quarantena de veïns i durant la qual els cònsols van exposar les diferents opcions que tenien sobre la taula per mirar de reconduir el futur d’un reclam turístic que havia crescut sense control els darrers anys. Feia mesos que el comú hi treballava i segons s’ha informat des de la corporació, la resposta veïnal va ser “unànime i coincident” amb la del comú: tancar els jardins.
“El concepte és traslladar el punt d’interès turístic cap a la zona de Comabella, que és on hi ha la ruta Macarulla i el Tamarro Lau, a més de circuits de BTT i que ens dona espai per rebre els visitants”, ha explicat Cairat. Així, just a l’encreuament entre la carretera de la Rabassa i el camí de Coma Bella és on es preveu poder-hi habilitar un aparcament i fins i tot ubicar-hi una caseta d’informació turística.
En tot cas, el cònsol deixa clar que per ara el comú no té voluntat de resituar les escultures en aquest nou espai. “Aquest punt d’interès turístic com a tal desapareix”, afirma el cònsol, no es vol “replicar el mateix model”, tot i que es mostra obert a actuar com a “facilitadors” si realment, tal com s’havia comentat, hi ha algun privat que tingui intenció de recuperar la proposta i tirar-la endavant en terrenys privats i és clar, dotant-la de les mesures necessàries perquè els problemes actuals no es repeteixin. “Però el comú ja no hi tindrà responsabilitats”, diu, afegint que “hem après dels errors del passat i no volem tornar a fer coses sense planificació”.
El comú assegura que ja havia mantingut converses amb la propietària de les escultures, i ara se li requerirà la retirada d’aquestes i la restauració del terreny, tal com preveia el conveni que van signar les dues parts el 2004. Amb tot, Cairat reconeix que si bé inicialment es va preveure un termini de tres mesos per completar el procés “després de tants anys i amb tanta cosa potser caldrà més temps”. En tot cas, es vol una sortida “pactada i ordenada” i la idea és que “de cara a l’estiu, època de màxima afluència, el jardí ja no hi sigui”.
De fet, un dels elements clau a l’hora de prendre la decisió va ser que en una de les converses mantingudes amb Grignon, aquesta els va reconèixer que les seves hereves no tenien intenció de seguir fent-se càrrec del manteniment de la instal·lació. Un cost que des del comú “no hem sabut mai” i que en bona part també depenia del nombre d’escultures que comprava cada any.
Pel que fa al futur dels terrenys encara queda obert, tot i que l’opció més clara és que passin a ser un espai de lleure i descans per als veïns. Igualment, també es planteja que s’hi puguin mantenir les escultures que tenen “valor artístic”, com les de l’artista andorrà Angel Calvente. “El jardí s’havia convertit en un poti-poti amb escultures de tot tipus, sense massa sentit i ara el que es vol és posar ordre”, manifesta el mandatari lauredià, que alhora reconeix que bona part de l’afluència es deu al fet que els jardins són gratuïts, una opció que també es troba a la ruta Macarulla, que des del seu punt de vista “sí que té un sentit”.