L’objectiu dels estudis és ampliar la capacitat d’abastiment dels dipòsits comunals per tal de poder complementar les captacions existents si en un futur es produeixen períodes de sequera més prolongats. En aquest sentit, el cònsol major ha remarcat la necessitat d’adaptar-se “a una situació d’emergència climàtica” i ha avançat que els treballs inclouran estudis d’impacte ambiental per garantir el cabal mínim dels rius i assegurar que qualsevol nova captació sigui compatible amb la preservació dels ecosistemes fluvials.
D’igual forma, Cairat ha apuntat que la voluntat del comú és, “de manera progressiva, anar adaptant-se a les conclusions dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquials en referència a la necessitat d’implementar un pla de disponibilitat d’aigua potable”.
En aquest sentit, Cairat ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat pel que fa a l’estat actual de la xarxa hídrica i ha assegurat que Sant Julià no es troba en una situació de tensió en el subministrament. “Tenim una xarxa perfectament dimensionada respecte a la població actual”, ha afirmat, tot i admetre que hi ha algunes zones amb un marge menor de disponibilitat si experimentessin un creixement important. En concret, ha assenyalat Canòlich, Bixessarri i el quart de Fontaneda com els sectors que podrien veure’s més tensionats en cas d’un increment destacat de població.
Pel que fa al possible creixement urbanístic de la parròquia, Cairat ha afirmat que actualment no hi ha cap projecte que pugui comprometre la disponibilitat d’aigua potable en les zones més sensibles. A més, ha recordat que l’ordinació urbanística comunal obliga qualsevol nou desenvolupament a garantir l’accés als recursos bàsics necessaris, entre els quals l’aigua potable. “Com que ara estem en suspensió de llicències, en aquest sentit màxima tranquil·litat”, ha conclòs.
Comentaris