La documentació analitza els efectes de l’activitat sobre l’entorn tant en la fase de construcció, com en la d’explotació i també la de desmantellament. Concretament, s’avalua tant la geologia i geomorfologia, el sòl, la hidrologia, la flora i la fauna, el patrimoni cultural, el soroll i les vibracions, la qualitat atmosfèrica, el territori i paisatge, la població i la generació de residus. En tots aquests casos, i en totes les fases, es detecta un impacte moderat que s’acaba rebaixant a compatible si s’apliquen les mesures correctores previstes. Només es parla d’impacte “sever” un cop el mirador estigui fet degut a l’impacte visual d’una estructura amb una alçada de 8 metres aproximadament respecte al terreny natural. Ara bé, el fet d’utilitzar acer corten es considera que permet integrar millor paisatgísticament i per tant, l’impacte es considera moderat.
En el cas de la perdiu blanca, s’explica que l’àrea d’estudi queda fora del seu hàbitat potencial, però com que es troba molt propera, així com del camí d’accés al mirador, es podria arribar a veure pertorbada. Tot i així, es considera que en cas de destorb, “es pot desplaçar ràpidament de la zona amb poc esforç i poc desgast energètic”.
En aquest sentit, com a mesura preventiva principal es preveu que els treballs més sorollosos s’hauran de realitzar fora del període comprès entre el 15 de març i el 15 d’agost, que és l’època de reproducció i de nidificació i creixement dels polls.
Igualment, també es destaca la necessitat de prevenir vessaments de formigó i d’hidrocarburs, prohibir la crema de deixalles o de residus d’obra i controlar els nivells de sorolls.
Com a mesures correctores, es demana recuperar tot el material i deixalles generades, restauració vegetal dels terrenys afectats i protegir el patrimoni cultural en cas de trobar restes arqueològiques durant els treballs.
COMPLEMENTS
Tot i l’estudi d’impacte encarregat pel comú, des del Govern es va fer una demanda d’informació complementària on, entre altres coses, es demanava reflectir les diferents ubicacions alternatives estudiades i les justificacions corresponents.
Això permet saber que per analitzar les diferents emplaçaments s’ha tingut en compte la qualitat de les visuals i el valor paisatgístic; l’impacte visual de la nova infraestructura; les condicions d’accessibilitat i la necessitat d’obrir nous accessos sobre terreny natural; la connexió amb les infraestructures de pistes existents; l’afectació sobre la biodiversitat i la compatibilitat amb els objectius de qualitat paisatgística de l’estratègia nacional del paisatge (ENPA). A més, davant la possibilitat de programar esdeveniments musicals al medi natural, s’han recollit consideracions específiques sobre l’afectació acústica a la fauna per a cada alternativa.
Els llocs analitzats han estat: el Roc del Tut, la Tassa, el Port Negre, l’Alt de la Capa i els Aspres. I després de comparar tots els elements, es conclou que l’emplaçament de l’Alt de la Capa és el que presenta més equilibri entre els criteris considerats.
Concretament, s’explica que la seva associació a un domini esquiable amb infraestructures properes permet aprofitar la connexió amb els telefèrics existents i possibilita l’ús directe per part dels visitants en època d’esquí sense necessitat de vehicle privat, reduint així la massificació de trànsit rodat i minimitzant la necessitat d’obrir nous accessos sobre terreny natural (a diferència del Roc del Tut o dels Aspres, on l’obertura de nous accessos comportaria un impacte elevat). Des del punt de vista paisatgístic, l’Alt de la Capa ofereix bones vistes amb un impacte visual moderat, sense afectar elements singulars de referència de l’ENPA com la Roca del Tut o l’escultura de Dennis Oppenheim (cas de la Tassa).
Pel que fa a l’afectació sobre la biodiversitat, presenta un impacte més contingut que les alternatives del Roc del Tut i, sobretot, de la Tassa, on es concentren el nombre més elevat de registres i espècies, així com zones de cant i cria del mussol pirinenc i un bosc catalogat com a Bosc Vell.
No obstant això, l’emplaçament escollit no està exempt de sensibilitats ambientals -presència de flora protegida (Valeriana apula) a l’entorn del projecte, hàbitat de perdiu blanca i trànsit de rapinyaires com l’àliga daurada, el voltor i el trencalòs-, motiu pel qual el projecte incorpora les mesures preventives, correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’entorn, en coherència amb el marc normatiu en matèria de medi ambient. Per tot plegat, es proposa l’Alt de la Capa com a emplaçament definitiu del mirador astronòmic.
Comentaris (3)