S’ha buscat, a més, que sigui un terreny gran (6.000 metres quadrats) i accessible, proper a un nucli urbà, per propiciar-ne l’ús i evitar, així, que els animals entrin en propietats privades quan es passegen per altres zones obertes, cosa que implica una sanció greu.
Marc Font, cap del departament d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat del comú, assenyala que aquest canvi és el més destacat de l’última modificació de l’ordinació del control de tinença d’animals de companyia. Una ordinació, per cert, que ha sofert tres fases de canvis en diferents anys i que fins al BOPA del 30 d’abril no es va harmonitzar per fer-la “més entenedora” (la unificació ha implicat l’eliminació de les antigues normes no vinculants, que podien crear confusió). “És un tema delicat i afecta molta ciutadania”, precisa Font.
Font assenyala la necessitat d’haver introduït la despenalització del lliure moviment dels animals, sense corretja o cadena, al parc d’esbarjo caní: “La voluntat del comú era poder disposar d’un espai de joc per als gossos i no tenia sentit haver de dur-los lligats, era una contradicció”. Per tant, només es podran deslligar els cans en “recintes habilitats com a parcs d’esbarjo”. “Els animals podran córrer lliurement, però sempre sota el control del propietari. No es pot deixar el gos i dir ‘torno més tard’”, afegeix. Els gossos potencialment perillosos sí que hauran de dur morrió d’acord amb la legislació nacional.
Precisament, havent projectat aquest parc, també va caldre tipificar una nova infracció: l’atrotinament de les infraestructures. “Cal tenir cura del mobiliari i no permetre que els gossos facin forats a terra, per exemple, perquè algú podria lesionar-se. Cal evitar que el terreny quedi malmès. Els parcs d’esbarjo són espais pensats per llançar un pal i que el gos corri, socialitzi. No són espais pensats per fer malbé el material”. Font apunta que es legisla en pro de la “convivència i seguretat”; de fet, al parc d’esbarjo també s’hauran de recollir les femtes. Amb el temps, el recinte, que serà totalment tancat per evitar que s’escapin els gossos, podria sumar algun banc o tauleta i una zona d’entrenament caní, però “està per decidir”.
Una altra modificació que subratlla té a veure amb el procediment sancionador. A partir d’ara, els propietaris que tinguin una actitud conciliadora quan se’ls sancioni es veuran beneficiats d’una reducció de la multa del 50%. Així, aquesta reducció “serà aplicable sempre que la persona faciliti la tasca dels agents de Medi Ambient o els agents de Circulació que sancionen durant els controls rutinaris”. “El 99% dels propietaris col·labora de bona fe, però hi ha un percentatge petit que no es vol identificar, que manté actituds una mica pujades de to. La reducció funciona com una motivació a la col·laboració. Parlem d’un 50%, que no és poca cosa”.
La forquilla de sancions d’aquesta ordinació és senzilla: sancions lleus (150 euros) i sancions greus (360 euros). “Imports importants”, remarca Font. Una sanció greu pot ser, per exemple, la reincidència en la comissió de sancions lleus. O, també, el manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari. “Volem que els animals estiguin en bones condicions”, expressa el cap del departament.
Un últim canvi que destaca Font és el nou poder de sanció que han guanyat ell mateix i la persona adjunta al seu càrrec. Cap dels dos tenia la potestat de multar. Fins ara, només podien sancionar els agents de Medi Ambient o els de Circulació. “Fem molta feina de camp; observàvem la comissió d’infraccions i no podíem intervenir. No tenia cap sentit”, manifesta. “Això no vol dir, però, que ara ens dediquem a multar, però si veiem alguna cosa greu...”. Han guanyat, doncs, l’oportunitat de ‘castigar’ si detecten una actitud o un fet susceptible de falta lleu o greu.