El pressupost de Sant Julià creix un 18% amb inversions clau a la xarxa d’aigua i al Centre Cultural

El líder de l’oposició, Josep Majoral, sosté que els comptes aprovats són de “mer tràmit” i demana no engreixar l’administració pública, ja que augura una crisi d’ingressos en dos anys, quan la construcció freni; Cairat fa valdre els projecte “ambiciosos” previstos

Sessió del Consell de Comú de Sant Julià del dia 30 de desembre.
Sessió del Consell de Comú de Sant Julià del dia 30 de desembre. Gerard E. Mur

El pressupost de Sant Julià per al 2026 creix un 18%. El comptes per a l’any vinent –validats avui amb tres abstencions de la minoria– han de permetre assumir inversions clau a la xarxa d’aigua, la xarxa viària, el Centre Cultural Lauredià, el parc del Prat del Senzill, el projecte de ‘hub’ tecnològic de CATSA, infraestructures d’energia renovable, etc. Segons el conseller de Finances, Joan Malea, es tracta d’un full de ruta econòmic “equilibrat” amb ingressos i despeses alineats al mil·límetre: 24.086.164, euros per una banda i per l’altra, amb exactitud.

La inversió real prevista –pagament de construccions, maquinària, béns d’ús general, estudis i projectes d’inversió, millora d’edificis…– se situa en poc més de 6.600.000 d’euros, un 62,93% més que l’any passat (cal recordar, però, que l’any passat no es va incorporar dins del pressupost la inversió aplicada al Centre Cultural Lauredià). Pel que fa a les despeses de personal i manteniment, el pressupost per a aquestes ha augmentat un 7,11% (augment de salaris per l’aplicació de l’IPC, nous triennis, noves contractacions –agents de circulació, inspector cívic...–, implementació nou organigrama…) i un 8,72%, respectivament. Els passius financers s’han establert en 715.820 euros, un 5,86% respecte del pressupost del 2025. D’altra banda, la recaptació per impostos directes s’ha computat en poc més de 4.500.000 euros (un 8,71% més en comparació amb l’any passat).

Majoral: “És un pressupost que no s’adapta al nostre, a les necessitats del futur, de l’esdevenir del país”

El cònsol major, Cerni Cairat, ha fet valdre les inversions “ambicioses” previstes als comptes: la reforma del Prat del Senzill, les partides destinades a l’adquisició de CATSA (de bracet de Govern), la millora de la xarxa d’aigua potable (a la qual es destinarà un milió d’euros), la continuada rehabilitació de la xarxa viària (un tram més de la carretera de la Rabassa; 600.000 euros reservats), el finançament dels pisos tutelats per a gent gran, l’assumpció del tram final de reformes del Centre Cultural Lauredià (un milió d’euros i la previsió d’obertura durant el primer semestre del 2026, finals de primavera) o l’activació definitiva de les fallides plaques solars instal·lades durant el mandat anterior en aquest equipament (“es va fer la concessió a un particular que va tenir els seus problemes i no la va poder posar en funcionament”, ha apuntat des de l’oposició).

La minoria de Sant Julià ha carregat durant l’última sessió de Consell de Comú de l’any contra un pressupost “sense projecte” i mancat de “contenció”. “No s’adapta al nostre, a les necessitats del futur, de l’esdevenir del país”, ha resumit el líder de l’oposició, Josep Majoral, que sosté que els comptes validats són de “mer tràmit” i ha demanat no engreixar en excés l’administració pública, ja que augura una crisi d’ingressos d’aquí a dos anys, quan es limiti la construcció: “Cal configurar la despesa de la pròpia corporació. Venen dos anys difícils i el fre del sector de la construcció quedarà reflectit en els ingressos de les arques comunals. Arribarà una crisi; n’estic quasi convençut. La construcció no pot continuar així. El pressupost de la resta de comuns ja s’ha contingut. Els ingressos cauran, això està clar”.

Cairat: “No podem pressupostar allò que no sabem quin preu podrà tenir”

Majoral també ha criticat que el pressupost no contempli projectes que el comú té previst tirar endavant, com ara la construcció d’un aparcament al centre per tal d’oferir millors infraestructures als turistes o residents i reactivar, així, el comerç (“cal millorar l’entorn urbà”, ha reconegut Cairat). “No entenem que el cost del lloguer d’aquest futur aparcament no estigui inclòs en el pressupost”. El líder de l’oposició també ha trobat a faltar inversions en matèria de mitigació del canvi climàtic i energies renovables, com ara comptar amb un edifici administratiu de funcionament 100% autònom amb hidrogen: “El cap del departament en qüestió porta un any ocupant el càrrec i ens hauria agradat trobar projectes concrets en aquest sentit”. Una altra demanda de la minoria és l’activació del bus al quart de Fontaneda, però el cònsol major ha fet veure que no és una línia rendible: “Ja ens agradaria poder dir que sí, però costaria uns 300.000 euros anualment i hem de fer una contenció de despesa”.

Sobre els projectes concebuts i planejats que no han tingut cabuda als comptes (tampoc hi consta la construcció de la nova deixalleria a la zona de la Riverola, que sortirà a concurs durant la primera meitat del 2026), Cairat ha assenyalat que “no podem pressupostar allò que no sabem quin preu podrà tenir”. “Fins que no tinguem el contracte tancat amb un privat –una negociació que ja ha començat– no podrem aprovar el crèdit extraordinari corresponent per finançar el pàrquing”, ha apuntat el cònsol major. Quant a la deixalleria, aquest equipament –un “edifici essencial”– hauria d’estar enllestit a les acaballes del 2027 i permetrà estalviar 120.000 euros anualment: el cost del lloguer actual dels magatzems que s’usen per abocar les deixalles. 

Comentaris (1)

Trending