La majoria ha defensat els comptes amb les pinzellades polítiques del cònsol major, Sergi González, elogiant els “criteris de prudència i realisme” amb què s’han elaborat els comptes. I amb una llarguíssima i somnífera explicació més tècnica del conseller de Finances, un Joaquim Miró que ha agraït la tasca dels tècnics. De fet, cònsol i conseller han deixat clar que tenen molt en compte el parer dels tècnics comunals. I que per això han pressupostat el que han pressupostat en matèria de construcció. Però, com ha recordat Miró, que ha evidenciat que no té cap bola màgica, es tracta només d’una previsió a partir d’elements passats i d’inputs de futur que es poden donar o no.
I això del què pot ser i el que potser no és és, valgui la redundància, el que genera “neguit” a la minoria demòcrata. Segons el cònsol, el comptes aprovats només amb el suport de la majoria han de permetre “mantenir el nivell d’inversió i donar resposta a les necessitats de la capital”. Però el cap de l’oposició, l’excònsol David Astrié, ha alertat del risc que no es compleixin les previsions i, llavors, calgui haver de recórrer a l’increment de la pressió fiscal que, en certa forma, ha donat a entendre que ja s’havia procedit a fer amb la revisió a l’alça de moltes de les taxes i preus públics comunals.
Astrié ha avisat del perill de pressupostar un increment d’ingressos procedents de drets constructius. En fi, que es continua confiant “en l’activitat constructiva quan els indicadors mostren símptomes d’alentiment”. El conseller demòcrata, com ja havia fet en alguna altra ocasió abans, ha aixecat el crit d’alerta i s’ha demanat si el comú potser ha estat “excessivament poc prudent en el capítol d’ingressos”. Perquè si hi ha menys projectes, hi haurà menys ingressos. “Tot plegat és assumir un risc innecessari, massa risc tenint cada cop menys operacions de la construcció.” Astrié ha recordat que estan en discussió les polítiques sobre habitatge o que s’ha suspès l’autorització de llicències. I, amb tot, es continua confiant en la construcció.
Però la majoria avala les previsions fetes amb el suport dels tècnics i les consultes que s’han fet en matèria urbanística. I el que es va pressupostar per al 2025 i s’ha acabat executant o gairebé. En fi, on uns hi veuen risc i perill, els altres hi continuen veient oportunitats i font d’ingressos per destinar més de 13 milions a inversió. El comú, els cònsols, ja van presentar els principals elements d’un “pressupost amb ànima” i centrant en les persones, la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic i social de la parròquia. I Astrié ha fet costat a la immensa majoria d’actuacions plantejades. Potser amb la crítica més dura per a l’Espai Capital, del qual veu com un altre perill els quinze milions que podria costar.
I mentre Miró, el conseller de Finances, ha arribat a aprofitar una de les seves intervencions per llançar un dard enverinadíssim a la política fiscal de Demòcrates i els succedanis o antecessors que han governat al país per haver creat un sistema impositiu “injust” perquè no fa pagar més als que més tenen, Astrié ha criticat que set de cada deu euros del pressupost els destini el comú ha despeses de funcionament. Especialment crític s’ha mostrat el líder de la minoria comunal amb l’increment de despesa relativa als càrrecs de confiança. A les relacions especials.
També aquí han sortit el cònsol i el conseller de Finances a defensar el plantejament plasmat en el pressupost. Miró, hi ha en conversa formal amb els mitjans de comunicació després de la sessió, ha assegurat que havia vist el cap de la minoria “una miqueta alarmista. I això no és bo”. No ho deia només per les despeses de funcionament, si no en general. I quant als càrrecs de confiança, González ha assegurat que hi ha exactament els mateixos càrrecs de relació especial que hi havia quan els demòcrates governaven Andorra la Vella. Una dotzena. Però que el que segurament ha passat és que assumeixen tasques més rellevants i tenen una remuneració més elevada.
L’IMPACTE DE L’INCREMENT DEL PREU D’ALGUNS SERVEIS D’ANDORRA LA VELLA ENFRONTA MAJORIA I OPOSICIÓ
L’impacte que tindrà l’increment del preu d’algunes taxes i preus públics del comú d’Andorra la Vella ha evidenciat una clara diferència entra majoria i oposició. Fins al punt que la minoria demòcrata ha votat en contra de les dues noves graelles, que seran publicades la setmana vinent al BOPA. Una de les diferències evidents entre l’equip d’Enclar i l’oposició liderada per David Astrié té a veure amb com s’avaluen els augments, si en xifres absolutes o en percentatge. En tot cas, la majoria comunal defensa que el percentatge mitjà d’augment és del 2,5%.
El conseller de Finances, Joaquim Miró, ha explicat en relació amb les taxes que s’ha fet “una revisió responsable per poder mantenir la qualitat dels serveis” i que, amb tot, es queda molt lluny de sufragar el cost real de les prestacions que es donen als ciutadans. El foc i lloc, per exemple, passarà a ser de 30 euros anuals, una taxa que estarà “en línia” amb el que es considera adequat i que suposa un increment real d’un euro i mig, és clar que el percentatge és molt més elevat. I aquí ha ragut una part de la discrepància entre majoria i minoria. Un dels preus públics més observats per la ciutadania és el relatiu al centre dels Serradells.
En aquest cas, la cònsol menor i responsable d’Esports, Olalla Losada, ha explicat que s’ha posat ordre “al poti poti” que suposava multitud d’abonaments i ara es redueix a dos, amb activitats dirigides o sense. I que, certament, hi haurà un augment de preus, de 7,50 euros de mitjana mensual. Si el servei es domicilia de manera anyal hi haurà una rebaixa del 10% respecte del nous preus. Astrié ha estat força crític amb aquesta qüestió, encara que no tant insistent com ha estat en reclamar que se suprimeixi la mitja hora gratuïta en els aparcaments per als turistes.
La minoria demòcrata ha advertit que “no estem parlant d’increments d’IPC, estem veient molt superiors, acumulats i en tributs bàsics i quotidians”. Astrié i la també consellera de l’oposició Rosa Maria Sabaté han lamentat que els increments, que també s’havien fet en altres mandats encara que “mai de l’ordre de magnitud que avui estem discutint, per no encarir més el cost de la vida a les famílies”, es facin de forma “acumulada i simultània”. Que se sumin encariments de taxes i preus públics. Els consellers han demanat increments més graduals, més esgraonats.
Però la majoria, per mitjà de diversos integrants de l’equip de govern, han defensat les decisions adoptades i han recordat que no hi ha cap servei que s’autofinanci. Han deixat clar que tampoc és l’objectiu. “El nostre tarannà no és fer caixa”, ha afirmat el cònsol major, Sergi González, que ha evidenciat que no es té cap intenció de suprimir la mitja hora gratuïta per als visitants. El debat ha estat intens. Però sense perdre les formes per cap banda. I amb algun apunt d’ironia. I posant sobre la taula una nova taxa pensant ja en el futur, el relatiu als preus d’habitatge públic, sigui a nivell assequible (com en el cas de Jovial o el futur de l’edifici de l’antic hotel Jaume I que es rehabilitarà com pisos) o en mode social (com el Calones). Tot quedarà delimitat en un reglament que està acabant de perfilar la consellera d’Acció Social, Maria Nazzaro.
I mentre Astrié ha anat repassant els increments dels preus públics en funció dels percentatges, perquè es notessin més importants, els components de la majoria d’Enclar s’han obstinat a recordar els augments en xifres absolutes. Deu cèntims la primera hora de l’aparcament, per exemple, de 2,80 euros a 2,90. El conseller de la minoria ha posat dos exemples per evidenciar com impacte en una família els canvis proposats per la majoria. Un exemple era d’una família de quatre integrants, tots adults, amb un gos -la taxa també s’incrementa- i un abonament al pàrquing Centre Ciutat residents en un pis de 100 metres quadrats al carrer de Sant Andreu. Segons els càlculs d’Astrié, aquesta família pagarà el 2026 uns 902 euros més que enguany.
L’altre exemple esmentat pel conseller demòcrata era el d’una família formada per una parella i un fill menor, amb dos gossos i un abonament per a l’aparcament Centre Ciutat que, en aquest cas, residiria a Ciutat de Valls. El pis on viurien és de 60 metres quadrats. En aquest cas, aquesta família hauria d’abonar l’any que ve 438 euros més dels que han pagat aquest 2025. En fi, la majoria d’Enclar ha reconegut que els càlculs realitzats per la minoria ells no els havien fet. Però que el que sí que s’ha fet és actuar amb sentit de la responsabilitat i actualitzant les tarifes, que continuaran sent “molt subvencionades públicament”, com ha recordat el conseller de Finances.