El posicionament arriba després d’uns dies marcats pel debat sobre la reforma de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) i per les tensions creixents entre propietaris, Govern i comuns sobre el model de desenvolupament territorial del país.
Precisament aquest mateix matí, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ja havia rebutjat públicament deixar l’urbanisme “en mans del Govern”, defensant que qui millor coneix el territori són les administracions parroquials.
Des de l’APTA s’havia defensat la necessitat d’introduir mesures per frenar la inversió estrangera – especialment la immobiliària – i s’havia advertit dels riscos derivats de la disparitat de criteris urbanístics entre parròquies. Paral·lelament, diversos propietaris d’Ordino havien arribat fins i tot a advertir que portarien el nou pla d’urbanisme al Tribunal Constitucional si consideraven vulnerats els seus drets.
En aquest context, els comuns han volgut deixar clar que comparteixen la necessitat de reforçar la coordinació entre administracions i avançar cap a una planificació territorial més coherent i sostenible, però sense renunciar a les competències que la Constitució els atribueix. “Qualsevol modificació de la llei ha de respectar plenament les competències comunals en matèria d’urbanisme”, remarquen.
Les corporacions recorden que aquesta posició ja es van defensar conjuntament durant les compareixences davant la comissió d’estudi per al creixement sostenible del Consell General i també en la reunió de cònsols celebrada a Encamp el passat abril. Allà, els cònsols ja van expressar la voluntat de participar activament en la construcció d’un model de desenvolupament “més equilibrat, sostenible i coherent” per al conjunt del país.
Tanmateix, insisteixen que la competència urbanística constitueix una “línia vermella” en qualsevol reforma de la LGOTU. Els comuns argumenten que, com a administracions de proximitat, són les institucions que millor coneixen les particularitats geogràfiques, socials i econòmiques de cada parròquia i que aquesta proximitat és imprescindible per garantir una planificació “més rigorosa, ajustada i eficient”.
El comunicat també respon directament a una de les principals crítiques formulades pels propietaris: la presumpta inseguretat jurídica derivada de la diversitat normativa entre parròquies. Els comuns sostenen que el marc legal vigent ja contempla mecanisme de coordinació i criteris generals compartits, i defensen que la seguretat jurídica no passa per centralitzar les decisions urbanístiques, sinó per disposar de “normes clares i adaptades a la realitat territorial”.
L’EXECUTIU RECORDA QUE LA LGOTU JA PREVEU MECANISMES COMUNS
El ministre portaveu, Guillem Casal, ha recordat, en la roda posterior al consell de ministres, que aquesta qüestió ja es va abordar durant una compareixença conjunta davant la comissió legislativa encarregada de la reforma de la LGOTU, en què van participar el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, i ell mateix com a titular d’Agricultura.
Segons el portaveu, el mateix ministre d’Urbanisme ja va exposar aleshores els procediments i organismes previstos per reforçar aquesta coordinació nacional al voltant de les polítiques urbanístiques. En aquest sentit, Casal ha subratllat que la LGOTU actual ja contempla instruments per introduir criteris comuns entre parròquies, especialment a través de les directrius d’ordenació.
El ministre ha remarcat que aquests mecanisme només s’han activat dues vegades al país: l’any 2001, coincidint amb l’aprovació inicial de la LGOTU, i posteriorment el 2022, arran dels estudis de capacitat de càrrega impulsats pel Govern.
“Les directrius permeten introduir criteris homogenis a l’hora d’aplicar les polítiques urbanístiques”, ha defensat Casal, que ha insistit que la futura reforma legal haurà de continuar definint organismes de coordinació entre administracions. Amb tot, també ha recordat que la nova llei correspon al Consell General i que la seva elaboració s’està treballant en el marc d’una comissió amb representació de totes les forces polítiques.