Andorra la Vella va aprovar a mitjans del 2024 una moratòria que impedeix desenvolupar unitats d’actuació, fer plans parcials i la creació de noves urbanització, però en canvi, permet les construccions en sòl urbà consolidat i les obres majors i menors en edificis existents. El maig d’aquest any es va decidir allargar la mesura durant 18 mesos per tal de completar els treballs de revisió del pla d’urbanisme (POUP).
Aquesta situació ja feia preveure una frenada dels ingressos derivats de la construcció, però a l’hora de la veritat, s’han alentit potser més del previst. Una circumstància que es va fer evident aquesta setmana durant la sessió de consell de comú, quan el conseller de Finances, Joaquim Miró, va presentar la liquidació corresponent al tercer trimestre.
El conseller de la minoria demòcrata David Astrié aixeca “bandera i posem l’alerta sobre aquests ingressos perquè es tingui en compte per saber què està passant i analitzar-ne els motius”
A 30 de setembre només s’havia liquidat un 12,5% del pressupostat corresponent a drets de construcció. El conseller de la minoria de Demòcrates David Astrié hi va posar números: dels 3 milions previstos pel 2025 només se n’han ingressat 370.000. “Aixequem bandera i posem l’alerta sobre aquests ingressos perquè es tingui en compte per saber què està passant i analitzar-ne els motius”, va advertir en la seva intervenció, alhora que també es mostrava “preocupat” perquè dels 1,8 milions previstos per cessions econòmiques lligades al desenvolupament urbanístic, només se n’ha recaptat una quarta part. “No sabem si hi ha un alentiment de la construcció o és que es construeix en llocs on les cessions es fan amb terreny i no dineràries”.
En aquest sentit, el cònsol major, Sergi González, li va donar alguns detalls de la situació reconeixent que “ja fa temps que veiem aquesta alerta de baixada d’ingressos” i entre els motius va apuntar tant la moratòria com el preu de la construcció. Alhora, va assenyalar que la reflexió que s’ha obert sobre el model de parròquia que es vol i la pedagogia feta també ha influït perquè la gent estigui una mica més a l’espera de saber quins usos i espais hi haurà disponibles.
La previsió és que la situació continuï i en aquest sentit, González va avançar que pel 2026 el pressupost també preveurà “un descens” dels ingressos de la construcció. Per tal de poder ampliar l’anàlisi i donar explicacions a la minoria, va proposar que en la propera comissió de finances hi assistiran també els representants del departament d’urbanisme així fer una exposició més detallada.
El contrast en aquest àmbit el posen els ingressos derivats de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP). Fins al 30 de setembre s’han ingressat 1,7 milions per aquest concepte, el que suposa un 133% del pressupostat, que era el mateix import que el 2024.
Comentaris (6)