“Arreglem una cosa, però crec que n’espatllem una altra”, ha resumit Majoral durant el debat. L’excònsol i ara conseller ha compartit alguns dels objectius de la majoria, però ha qüestionat que es redueixin els aparcaments per abaratir els edificis i, alhora, s’incrementi la cessió urbanística, una mesura que, segons ha advertit, acabarà repercutint en el cost de les promocions.
La modificació de les normes urbanístiques eleva del 10% al 15% la cessió obligatòria i gratuïta dels promotors. La majoria sosté que aquest increment permetrà disposar de més terreny, pisos o recursos per crear equipaments públics i afrontar necessitats futures de la parròquia.
Majoral, en canvi, considera que el 5% addicional aportarà poc sòl en una parròquia on moltes parcel·les són petites i sí que incrementarà les aportacions econòmiques dels promotors. “No crec que aporti res i sí que encarirà el cost de la construcció”, ha afirmat posteriorment.
“No sabem on anem, no sabem quina parròquia volem”, crítica Josep Majoral
Per contra, Cairat ha defensat que la corporació no pot perdre de vista la necessitat d’obtenir sòl per a equipaments públics, malgrat la crisi de l’habitatge. Segons el cònsol, la cessió es podrà materialitzar en terreny, pisos o altres fórmules i també podrà servir per ampliar el parc d’habitatge.
La corporació treballa amb el Govern per compensar part de l’impacte d’aquesta mesura. La previsió és aplicar bonificacions fiscals i reduccions en les obligacions urbanístiques als promotors que posin al mercat pisos a preus regulats o assequibles.
“Hauria estat millor aplicar les dues mesures en paral·lel”, ha admès Cairat. Tot i això, ha explicat que el comú ha decidit elevar primer la cessió i aprovar més endavant els incentius. “No ens quedarem aquí”, ha assegurat.
Un altre punt de discrepància ha estat la reducció del nombre mínim de places d’aparcament que hauran de tenir les noves construccions. El canvi no elimina l’obligació de disposar d’estacionament, però substitueix les exigències específiques del POUP per les més baixes que estableix el Reglament de construcció.
La majoria considera que aquesta mesura reduirà el nombre de plantes subterrànies, la petjada ambiental de les excavacions i el cost d’edificació. Cairat també ha explicat que hi ha dos projectes privats d’aparcaments verticals i que el comú treballa en dos equipaments públics més.
Majoral ha advertit, però, que menys places als edificis poden tornar a traslladar els vehicles als vorals. Ha recordat que aquesta situació ja s’ha produït en carreteres secundàries, on els cotxes estacionats han dificultat la circulació i els treballs de retirada de neu. El conseller tampoc considera que els aparcaments verticals resolguin les mancances dels nuclis més allunyats. “No sabem on anem, no sabem quina parròquia volem”, ha manifestat després de la sessió.
“Fa falta habitatge, però també cal augmentar-ne l’oferta allà on realment tingui sentit fer-ho”, afirma Cerni Cairat
L’altre gran canvi és l’ampliació de la suspensió temporal de llicències. Mentre es revisa el POUP, no es podran autoritzar nous habitatges, hotels ni residències en zones dedicades principalment a usos industrials, comercials i logístics.
La limitació afectarà sectors del sud de la parròquia, des de l’entorn de l’Hotel Sant Eloi en direcció a la frontera, així com zones pròximes a Aixovall i la Margineda. En aquests terrenys es podran continuar construint naus, magatzems i espais industrials o comercials.
“Fa falta habitatge, però també cal augmentar-ne l’oferta allà on realment tingui sentit fer-ho”, ha defensat Cairat. La voluntat de la majoria és evitar que en un mateix espai convisquin habitatges, benzineres, magatzems, trànsit pesant i altres activitats que considera incompatibles. “És aquí on volem que visqui la gent?”, ha plantejat el cònsol, que aposta per concentrar els nous habitatges als nuclis urbans i a prop dels serveis bàsics.
Novament, Majoral ha intervingut, tot qüestionant que es restringeixi l’habitatge en plena crisi residencial i ha posat com a exemple la zona d’Aixovall, on el Govern ha impulsat pisos de lloguer assequible. Segons l’excònsol, no és coherent que l’executiu fomenti habitatge en un sector mentre el comú limita noves promocions als terrenys pròxims.
Cairat ha replicat que la necessitat d’habitatge no justifica permetre qualsevol ús en qualsevol punt de la parròquia. Segons ha explicat, la revisió del POUP busca recuperar una planificació que diferenciï millor els usos compatibles i eviti barrejar habitatge amb activitats industrials.
La corporació també ha paralitzat completament la construcció en cinc o sis parcel·les que necessiten un estudi específic. El comú vol revisar-hi les vialitats, les cessions i les possibilitats d’obtenir espai per a equipaments públics o habitatge de promoció pública.
D’aquesta manera, Cairat ha qualificat aquesta suspensió de “quirúrgica, temporal i enfocada” i ha assegurat que s’obrirà una negociació amb els propietaris perquè les modificacions també els permetin desenvolupar millor els terrenys i no en perdin valor.
Majoral, però, ha reclamat que el comú acceleri la revisió del pla per reduir la inseguretat dels propietaris afectats. “Deixem-nos de fer pedaços”, ha demanat, tot defensant que els canvis s’haurien d’abordar conjuntament dins del nou planejament urbanístic.
La majoria preveu aprovar provisionalment el nou POUP i sotmetre’l a exposició pública a principis de l’any vinent. L’aprovació definitiva se situa a la tardor del 2027, després de resoldre les al·legacions. “Ni Roma es va construir en un dia, ni el POUP de Sant Julià el podem fer en un dia”, ha respost Cairat. Amb tot, els dos punts s’han aprovat amb els vuit vots de la majoria i les tres abstencions de la minoria.
L’HOTEL POL AVANÇA CAP A LA RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA
La sessió també ha servit per declarar per unanimitat l’antic Hotel Pol com a bé de domini públic. El canvi permetrà licitar una concessió administrativa perquè un privat assumeixi les obres, la gestió i el manteniment de la futura residència universitària.
El projecte preveu que almenys la meitat de les habitacions tinguin preus assequibles. Segons el pla de viabilitat, serien habitacions per a dues persones a 700 euros mensuals, és a dir, 350 euros per estudiant. La resta s’oferiria a uns 950 euros per habitació doble, 475 euros per persona.
El plec de bases ja està preparat, però encara falta publicar la licitació i formalitzar la participació del Govern. Cairat ha assegurat que l’executiu contribuirà econòmicament al projecte, tot i que encara s’ha de definir la fórmula jurídica.
Majoral ha donat suport al canvi de qualificació i ha recordat que l’anterior corporació va adquirir l’immoble arran de les negociacions vinculades a l’esllavissada de la Portalada. La minoria comparteix la necessitat de la residència, encara que considera que el projecte avança més lentament del que seria desitjable.
Comentaris