La Justícia -i en concret, una secció d’instrucció especialitzada de la Batllia- estaria analitzant el cas després que la saig que gestiona la fallida de BPA per compte de l’AREB posés en coneixement de la fiscalia uns canvis urbanístics que al seu entendre devaluaven un bé sobre el qual el propi comú s’havia interessat. Després de no respondre al seu moment quan l’Altaveu li va demanar per l’afer, ara el comú de Canillo sí que ha exposat el seu parer. D’entrada, per dir que si no es va manifestar sobre la qüestió és perquè ningú ha informat al comú de manera oficial que hi hagi cap actuació jurisdiccional en marxa.
Ara bé, una vegada deixat clar que “al comú de Canillo no li consta cap comunicació o requeriment judicial relacionada amb els fets descrits” en la informació publicada per l’Altaveu i, per tant, “no li consta formalment l’existència de cap investigació contra la corporació o els seus responsables”. No obstant això, les fonts comunals consultades sí que han admès que informacions oficioses, fa molts mesos, els van deixar notar el malestar per una situació que es considera fora de lloc i, a totes llums, inexistent a data d’avui.
INTERÈS
Les fonts consultades han assegurat que poc després d’iniciar-se l’actual mandat comunal, i sabedora que hi ha una necessitat d’un equipament geriàtric a la parròquia, tenint la possibilitat de fer un edifici nou o rehabilitar-ne un d’existent, es va avaluar amb l’AREB la possibilitat d’adquirir l’antic hotel Font que, realment, mai no ha funcionat d’hotel i pràcticament, en les plantes superiors, només té feta l’estructura. L’AREB ja al seu dia va informar que es faria una subhasta en els millors terminis.
El comú deixar constància per escrit a l’AREB de l’interès per l’immoble. Alhora, ja s’havia parlat amb particulars titulars de parcel·les adjacents per tal de poder arribar a un acord i disposar de l’espai necessari per fer un centre sociosanitari de garanties
Amb tot, i seguint la recomanació de la pròpia direcció de l’agència estatal, el comú va fer arribar una comunicació escrita deixant constància de l’interès per l’immoble. Alhora, ja s’havia parlat amb particulars titulars de parcel·les adjacents per tal de poder arribar a un acord i disposar de l’espai necessari per fer un centre sociosanitari de garanties. Davant que l’AREB mai va informar formalment el comú de res, mantenen les fonts, la corporació, com qualsevol altre propietari, va estar pendent de les eventuals subhastes.
Però quan al darrer quadrimestre de l’any passat es va informar que aquesta subhasta es tiraria endavant -amb una valoració del bé immoble proper als 2 milions d’euros-, posteriorment es va deixar sense efecte. El comú mai no n’hauria sabut les raons formals però sí que acabaria sabent que hi havia com a rerefons la qüestió urbanística. I és aquí quan el comú no està d’acord en què hi hagi res d’anòmal i, des de la corporació, “es té la consciència ben tranquil·la”. Altra cosa és que alguna institució o fedatari públic, es manté, hagi actuat amb excés de zel o manca de rigor.
VERSIÓ COMUNAL
I és que el comú de Canillo entén que “la revisió del POUP de 2023 va establir el règim urbanístic aplicable a tota la parròquia”. Posteriorment, “la modificació número 3 va introduir, també amb caràcter general per al conjunt de la parròquia, unes mesures cautelars i temporals que limitaven determinats usos mentre s’estudiava la regulació definitiva i, com no podia ser altrament, afectava a l’edifici de l’antic hotel Font. Aquest caràcter temporal consta expressament referit a la justificació de la modificació núm. 3”.
Finalitzats els estudis, “la modificació núm. 4 va establir la regulació general resultant. En aquest marc general, l’antic hotel Font, atenent a la seva situació dins la malla urbana, va quedar amb el mateix aprofitament urbanístic i usos que tenia en la revisió de 2023, inclosa la possibilitat d’ús plurifamiliar. Per tant, no s’ajusta a la realitat afirmar que la regulació urbanística hagi reduït l’aprofitament de l’antic hotel Font o que s’hagi aprovat una modificació singular per menysvalorar-lo amb efectes espuris. La modificació núm. 3 era una mesura general i temporal, i la modificació 4 va posar fi a aquella situació cautelar”.
“Cal indicar que la situació d’un immoble sotmès a un procediment d’execució o de subhasta (i els efectes sobre eventuals valoracions) no limita ni condiciona l’exercici de la potestat pública de planejament, que s’exerceix amb caràcter general i en defensa de l’interès públic”
El comú deixa clar que “el contingut de les modificacions referides és públic i es troba publicat al BOPA: l’aprovació definitiva de la modificació núm. 3 es va publicar al núm. 47, del 23 d’abril de 2025, i l’aprovació definitiva de la modificació núm. 4, al núm. 6, del 28 de gener de 2026”. “Per tant, la qualificació urbanística de l’hotel Font és la mateixa i no ha canviat respecte del planejament urbanístic anterior i en la planificació urbanística actual i vigent”, conclou la corporació en unes explicacions ofertes per escrit i completades de manera oral.
La corporació indica que “amb independència de l’exposat, cal indicar que la situació d’un immoble sotmès a un procediment d’execució o de subhasta (i els efectes sobre eventuals valoracions) no limita ni condiciona l’exercici de la potestat pública de planejament, que s’exerceix amb caràcter general i en defensa de l’interès públic”. Però és que, a més, es considera que s’han fet i s’han desfet valoracions sense tenir en compte si es tractava de mesures transitòries -com seria el cas sempre segons el comú- o permanents.
En qualsevol cas, hi ha el convenciment que tot quedarà en no-res, però es lamenta que la decisió d’una saig de posar un fet en comunicació de la fiscalia sense analitzar prou bé la situació i, després, la decisió del ministeri públic d’elevar-ho a la Batllia hagi pogut ‘embrutar’ la política urbanística del comú canillenc, que ja té diferents fronts oberts per altres decisions i projectes que es volen dur a terme. Des de la modificació del pla en sí -es deixa clar que no tindria cap sentit que on hi ha l’antic hotel Font només s’hi permetés fer un xalet o casa unifamiliar- fins a aspectes com el del telefèric de l’Armiana.