L’asseguradora del Centre Cultural Lauredià acabarà pagant set milions en lloc dels cinc previstos

Cairat llueix l’acord que ha permès augmentar de cinc a set milions d’euros l’import de l’assegurança per reparar l’equipament; els treballs de l’última i tercera fase inclouen la restauració dels dos auditoris i la reforma de la façana

Exterior del Centre Cultural Lauredià. Altaveu

L’asseguradora del Centre Cultural Lauredià acabarà pagant set milions d’euros en lloc dels cinc inicialment previstos. Així, el cònsol major, Cerni Cairat, ha lluït aquest matí l’acord que ha permès augmentar l’import de la cobertura per reparar l’equipament, que va patir un incendi el 2022.

Els treballs de la tercera i última fase inclouran, principalment, la restauració dels dos auditoris (Claror i Rocafort) i les zones comunes i la reforma de la façana. “A inicis de l’any passat, la companyia ens va proposar tancar un acord de cinc milions i ara estem molt a prop de tancar un pacte perquè en paguin set. Si haguéssim tancat l’acord en aquell moment, ens hauríem enganxat els dits”, ha precisat Cairat.

Pel que fa al termini de finalització de les obres, el cònsol major ha avançat que la corporació espera tenir l’edifici plenament operatiu a inicis del 2026, tot i que cal tenir en compte “el moment constructiu que viu el país i el retard dels materials; és difícil, doncs, tancar una data certa d’acabament dels treballs”.

L’empresa, però, ha afegit Cairat, “s’ha compromès a tenir-ho tot enllestit en deu mesos, a comptar del mes d’abril”. Ara bé, “ens preocupa més que l’edifici estigui ben acabat, que compleixi amb la qualitat i les especificitats tècniques que esperem dels nostres auditoris, que no pas el terminis pròpiament”.

Cairat, finalment, ha destacat la capacitat de negociació del comú: “La reconstrucció del nou Centre Cultural Lauredià ens haurà costat [a la corporació] al voltant de quatre milions d’euros”. La tercera i darrera fase té un cost de cinc milions i mig d’euros. En total, la reforma de l’equipament n’haurà costat onze, ja que és un edifici amb trenta anys d’existència i “calen moltes millores” (xarxa d’aigua, instal·lacions de llum i so...).