L’administració central pot tenir més aviat que tard un veritable problema en el manteniment d’edificis i instal·lacions públiques. Després de tres anys i mig de reivindicar millores salarials i no rebre cap mena de resposta aclaridora, els operaris de manteniment del Govern estan disposats a presentar-se a tants concursos com presentin altres administracions. Les condicions remuneratòries que ofereixen comuns o el Consell Superior de la Justícia, per posar dos exemples, són molt millors. Sovint, les exigències que demanen aquestes altres administracions són inferiors a les que demana Govern. En tot cas, mai superiors.
A final de la setmana passada va transcendir el malestar dels operaris del departament de manteniment d’edificis del Govern. L’enuig es manté. Així ho ha pogut constatar l’Altaveu després de reunir-se amb mitja dotzena dels professionals que, pràcticament, es troben en l’escalafó salarial més baix de tota l’administració. Cada mes s’embutxaquen, nets, pocs més de 1.000 euros (1.210 euros bruts és la nòmina més estesa). “I qui viu a Andorra amb aquest salari”, es demanen tots els interlocutors, que deixen clar que no els fa por treballar ni tampoc es queixen de la càrrega laboral. El problema és el sou i el menyspreu que noten dels responsables governamentals.
Hi ha coincidència entre els funcionaris que durant temps ha estat el director d’Ordenament, Manel Riera, qui ha bloquejat qualsevol millora malgrat que ara s’ha vist obligat a reaccionar
Fa temps que la reivindicació està sobre la taula. Però des de fa tres anys i mig es va oficialitzar. Els consultats creuen que el primer filtre infranquejable, almenys fins ara, és el director del ministeri d’Ordenament Territorial, Manel Riera. Els consta que la cap d’àrea ha fet la seva feina. Que es va arribar a fer un estudi, un treball, per definir tots els llocs de treball. Però més enllà de Riera el cas no hauria passat malgrat que també s’ha exposat a responsables ministerials. Sembla que una vegada han transcendit formalment els primers neguits, el director del ministeri s’hauria adreçat formalment a la ministra de Funció Pública, Judith Pallarès, perquè acceleri una solució per al conflicte latent.
Els operaris, 32 en global de diferents oficis -paletes, fusters, pintors, ferrers, electricistes…- tenen al càrrec més d’un centenar d’edificis públics -les instal·lacions esportives van a banda- i asseguren que els ha permès descobrir del tot la realitat el fet que des de fa un temps és permesa la mobilitat horitzontal entre administracions. Així, han sabut les condicions que ofereixen altres institucions, especialment comuns, per ocupacions idèntiques. Més encara, recorden que no fa pas tant va plegar un supervisor perquè afegint-se com a operari a l’equip de manteniment del Consell Superior de la Justícia cobra més que en el lloc de coordinació a Govern.
Reconeixen que posicions de força no en poden fer cap ni una, alhora lamenten veus com les que fa uns mesos que deien que el departament de manteniment o el COEX podrien ser objecte d’externalització. Estan convençuts que qualsevol privatització comportaria una major despesa objectiva a l’administració. També són conscients, els funcionaris públics, que al sector privat és paga més -en funció de l’ofici, poc o molt més- però no s’amaguen en aquest cas que hi ha molta inestabilitat en l’àmbit privat atès que “els contractes són temporals i hi ha molta vol·latilitat de feina”. Tant va a l’alça com pot caure de manera estratosfèrica.
Carreguen tímidament contra l’exministra de Funció Pública Eva Descarrega, que hauria destinat a altres finalitats la partida que suposadament els havia promès per a la seva revisió salarial
L’estabilitat del contracte indefinit el té l’administració. Igual com a l’administració el fet de disposar d’una plantilla de professionals públics li garanteix poder resoldre problemes que si els haguessin de cobrir des del sector privat segurament no tindrien la celeritat de què gaudeix el Govern actualment. Lamenten, però, la ironia, la hipocresia que sovint noten pel fet de saber-se integrants d’una ‘empresa’, d’una administració de la qual hi ha qui “vol fer creure que s’abonen salaris desorbitats” però la seva realitat evidencia ben bé el contrari. Estan a tocar el sou mínim.
Dos laments més per acabar. El primer, que a final de la legislatura passada, aparentment, la llavors ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, suposadament invertís els diners que tenia assignats per fer unes revisions salarials que se’ls havia promès que se’ls faria en alguna altra cosa. En altres promeses. I això fa que ara almenys hagi de passar un cicle d’un altre any -o més- abans no se’ls puguin millorar les condicions salarials. I l’altra qüestió és que igual que les administracions pretenguin igualar, equiparar certes condicions, no equiparin també els salaris que es paguen al Govern amb els dels comuns (Escaldes, Ordino…), molt més suculent. “Els nostres operaris ja s’estan presentant a edictes”, expliquen.
Comentaris (1)