Ferrer, que havia reprès l’activitat privada d’advocacia després de dimitir del càrrec ministerial per desavinences amb el cap de Govern i els principals dirigents de Demòcrates per Andorra (DA), tenia 57 anys i ha traspassat al seu domicili familiar de la Margineda, gairebé preparat com un petit centre hospitalari d’ençà de mitjan desembre quan va tornar al Principat després d’haver estat sotmesa a un tractament pal·liatiu a un hospital especialitzat de Barcelona. Un dels reptes de Rosa Ferrer quan va saber de la gravetat de la malaltia, que ja faria alguns anys que coïa pel seu cos malgrat que no havia evidenciat uns símptomes clarividents més enllà d’una tos que ara sí s’ha associat amb la dolença patida, era poder passar les festes de Nadal i arribar a l'Any Nou.
La família rebrà el dol a les sales de vetlla de Prat de la Creu aquesta tarda de diumenge de les 4 a les 8, i dilluns de les 10 del matí fins a la 1 del migdia;el funeral serà dilluns a les 4 de la tarda a Sant Esteve
La família de l'advocada i política rebrà el dol aquest diumenge de les 4 a les 8 de la tarda a les sales de vetlla d'Andorra la Vella, al carrer Prat de la Creu. La vetlla també es farà dilluns de les 10 del matí a la 1 del migdia. Tres hores després, l'església parroquial de Sant Esteve acollirà la missa funeral en memòria de la finada. Nascuda a l’hospital de la Seu el dia de Sant Jordi de 1960, estava divorciada i tenia un fill. La seva activitat professional sempre ha estat molt vinculada al servei públic, fos o no fos de naturalesa política. Ja de ben jove i a partir del 1979 es va iniciar en les qüestions jurídiques com a oficial de Justícia del Tribunal de Corts. També treballaria a la secretaria general de Govern i, posteriorment i durant molts anys, va treballar colze a colze amb Jaume Bartumeu en el despatx professional que dirigeix l'excap de Govern. De forma paral·lela es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona.
No per ser esperada, la mort de Rosa Ferrer està colpint la classe política i socioeconòmica del Principat. Tot i que fa poca estona del fatal desenllaç. Les aplicacions telefòniques de comunicació treuen fum ara mateix. Ferrer no deixava indiferent ningú i, a més, havia estat durant moltíssim anys en primera línia política, prenent decisions cabdals per al país en moltes ocasions.
Trajectòria política
Políticament, Ferrer va encetar la seva trajectòria el 1983 amb Renovació Parroquial i més tard passaria per Entesa i Progrés i Nova Democràcia abans de participar, el 2001, en la fundació del Partit Socialdemòcrata (PS). Deu anys després crearia el seu propi grup polític d’abast parroquial: Coalició d’Independents, amb la qual va ser reelegida cònsol major d’Andorra la Vella el 2011. Al 2007 havia estat escollida com a militant del PS. Abans de la política comunal, però, la seva trajectòria es va centrar en l’àmbit nacional. Va ser consellera general del 1994 a 1997, ocupant una secretaria de Sindicatura, i de 1998 al 2001, quan va presidir la comissió legislativa d’Economia.Tornaria al Consell entre 2005 i 2007 tot presidint la comissió legislativa de Política Exterior i coordinant la campanya contra la violència domèstica a l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
Deixaria la cambra parlamentària per assumir el repte que li va encomanar el PS de poder ostentar la majoria comunal d’Andorra la Vella. I així va esdevenir cònsol major, un càrrec que mantindria fins al 22 de gener del 2015 quan va renunciar-hi per poder concórrer a les eleccions generals sota l’aixopluc de Demòcrates per Andorra (DA) encara que formant part de la Coalició d’Independents (Cd’I) de la capital. Escollida inicialment consellera general altra volta, era sabut que s’incorporaria al gabinet ministerial. Però no ha va fer en qualitat de ministra de la Presidència com s’havia previst -ja hi va haver les primeres diferències internes- si no com a responsable de Salut, Afers Socials i Ocupació.
El càrrec no li va durar gaire més de mig any. Entre les diferències internes en el sí del Govern i el trencament del pacte entre DA i Cd’I per a les comunals d’aquell 2015, abans de final d’any va renunciar al ministeri en una decisió que es va fer efectiva just després de les festes nadalenques. Des de llavors s’havia apartat de la política activa i s’havia centrat en reactivar un despatx d’advocats que, segons les fonts consultades, li anava prou bé fins que aquest estiu passat va començar a notar els primers malestars que el novembre van dur a la confirmació de la malaltia que, finalment, no ha pogut superar.
Comentaris