Més diners de les parapúbliques i menys inversió per ‘tunejar’ la liquidació pressupostària del Govern

L’executiu va tancar el 2018 amb un dèficit de ‘només’ dos milions d’euros i una recaptació en matèria d’imposició indirecta que mostra que la recuperació econòmica no està ni molt menys consolidada

El ministre de Finances en funcions, Jordi Cinca, durant la compareixença.
El ministre de Finances en funcions, Jordi Cinca, durant la compareixença.
Amb una nova injecció procedent dels beneficis d’Andorra Telecom més que notable i la inversió més baixa de les darreres dècades, el Govern va tancar la liquidació pressupostària del 2018 amb un dèficit de tan sols 2,2 milions d’euros (amb un superàvit de 10 milions si no calgués pagar el cost del deute). Cert, també, que durant l’any passat l’executiu va haver de transferir als comuns 7 milions d’euros pendents del 2017 i que va haver de fer front a una revisió salarial dels funcionaris d’acord amb l’IPC que va disparar les despeses de personal. Sort, també, que l’entorn dels tipus d’interès fa anys que està molt baix i no es preveu que això canviï.

El ministre de Finances en funcions, Jordi Cinca, ha fet aquest dimecres un primer avenç de la liquidació pressupostària del 2018. Evidentment, l’ha fet per treure pit en plena campanya i poder anunciar un superàvit de gestió de 77 milions si es tenen en compte els resultats dels quatre anys de legislatura. Aquest superàvit queda reduït a 16 milions quan es finança el cost de l’endeutament. Vaja, els interessos del descobert, per dir-ho en altres paraules. Dins d’aquests quatre anys, els diners que s’han ‘agafat’ a Andorra Telecom són tants o més que els esmentats 77 milions. Cinca, però, ha restat transcendència a aquest fet. Per diversos motius.

El ministre de Finances en funcions remarca el fet que durant la legislatura que ara es tanca s’haurà generat un superàvit de gestió de 77 milions d’euros i s’haurà reduït l’endeutament

D’entrada, ha dit Cinca, perquè “parlar exercici per exercici no sempre és fàcil” i, de sortida, perquè voler fer una lectura de l’impacte dels beneficis de l’operadora de telecomunicacions i com ha contribuït a ‘tunejar’ els resultats és, segons el ministre, “enganyar-se al solitari” perquè “tot són ingressos de l’Estat”. A més, ha recordat Cinca, “el nivell de reserves d’Andorra Telecom és més gran ara que al 2013” ja que la parapública ha recollit ingressos extraordinaris producte, per exemple, de la venda de les accions de MásMóvil que, segons el ministre, no s’han usat.

El titular de Finances ha fet una pinzellades de les grans xifres de la liquidació, pendent de fer una compareixença específica sobre la qüestió. Pel que fa als ingressos corrents, s'han situat en 432.308.238 euros, nou milions d'euros ( 2,16%) més que l'ingressat l'any 2017. El ministre de Finances ha apuntat que la recaptació dels impostos directes ha arribat als 84.361.323 euros, 13 milions més que l'ingressat per aquest mateix concepte el 2017 i degut sobretot al bon comportament de les plusvàlues, que indica una lleugera remuntada de transaccions immobiliàries, i, especialment, a l’IRPF, amb la qual cosa es denota que qui paga ‘el pato’ acaben sent els treballadors assalariats

Quant als impostos indirectes, el 2018 es van situar en 288.241.119 euros, 4,6 milions menys que el 2017. Essencialment han baixat el tabac i algun capítol importador més, fet que dóna entendre que la recuperació econòmica no està pas ni de bon tros consolidada. I que la despesa realitzada pels visitants més aviat va a la baixa que no pas a l’alça. Pel que fa al tancament de les despeses, el global de les corrents, de les de capital i financeres del 2018, se situa en 434.539.466 euros, el que representa un 4,8% més que l'any anterior i un 1% menys que el que es va pressupostar. 

Quant a la recaptació, el comportament més bo ha vingut donat de la imposició directa, amb les plusvàlues i, sobretot, l’IRPF com a estilets

Desgranant alguns dels capítols més importants referents a les despeses, cal detectar un creixement de les despeses corrents del 5,67% fins a situar-se, en 389 milions d’euros, el que li costa al Govern obrir la botiga cada dia al llarg de l’any. La despesa de personal ha anat a l’alça ( 3,7%) producte de l’aplicació d’un IPC del 2,6% o de la consolidació de nous llocs de treball, per exemple. Quant a les despeses de capital, aquestes es van reduir en un 1,33% fins a quedar situades en poc més de 45 milions. En aquest capítol s’hi inclou la inversió real, la més baixa, probablement, dels 20 darrers anys.

A la seva manera, Cinca ha fet una lectura positiva de tot plegat. I ha dit, per exemple, que s’ha “aconseguit estabilitzar un marc fiscal que permet consolidar les despeses corrents”. També ha remarcat, i aquesta ha estat una observació objectivament més indubtable, que el fet que s’hagi pogut rebaixar deute -una situació que també han dut a terme els comuns amb la qual cosa “l’endeutament global del país per primera vegada ha disminuït”- comporta, també, que es redueixi el cost del seu finançament.

En quatre anys, ha recordat Cinca, el cost de la despesa financera ha suposat més de 60 milions d’euros. “D’aquí la meva obsessió en evitar a tota costa que ens pugui l’endeutament” perquè, ha recordat, la despesa s’ha situat en aquells esmentats 61 milions però en un “entorn financer molt favorable” que fa que “el cost d’estar endeutat sigui relativament baix. Però en un context futur, si els tipus d’interès pugessin, sinó anem reduint l’endeutament tot plegat serà més complicat”. Per això ha celebrat que els comuns també hagin anat sanejant a poc a poc els seus comptes.

Comentaris (3)

Trending