Les entitats bancàries ja tenen uns primers esborranys clars dels comptes del 2018. S’han de sotmetre als auditors i polir-los adequadament. El 31 de març estaran tots definitivament tancats i s’espera que durant el mes d’abril o, a tot estirar, el maig, es vagin publicant. En major o menor mesura, tant els beneficis com els recursos gestionats al país cauran. I de manera més que significativa en algun cas. Segons fonts del sector, la davallada de recursos es deu especialment a dos factors: la caiguda de mercats sobretot a final any, que ha fet molt mal; i la sortida encara de clients no declarats.
Crèdit Andorrà baixarà dels 50 milions i Andbank s’allunyarà una mica més dels 40 mentre que la reculada de VallBanc, percentualment, serà força notable
La reducció de beneficis no és res més que un efecte de la minva del negoci que és proporcionalment molt més accentuada que no pas l’estalvi en despeses de funcionament, per dir-ho així. D’aquí que els bancs, per molt que es vulgui dir el contrari, estan duent a terme una severa retallada de llocs de treball. Vallbanc està immers actualment en un programa de sortides molt aguditzat. També Crèdit Andorrà i Andbank van reduint personal tant com poden. Són les tres entitats que veuran caure els beneficis novament el 2018.
Els guanys de MoraBanc i BancSabadell s’incrementaran d’entre el 2 i el 3%, amb la qual cosa cap dels dos no guanyarà més d’1 milió més que el 2017
Crèdit Andorrà quedarà per sota dels 50 milions d’euros obtinguts el 2017 i Andbank s’allunyarà una mica més dels 40 milions d’euros de benefici (en va tenir 39,2 l’any anterior) per acostar-se cada vegada més als 30. Percentualment, la reculada que experimentarà Vallbanc, que va tancar amb uns guanys de 8,3 milions el 2017, serà tant o més important. Mentrestant, MoraBanc i BancSabadell continuaran creixent més mooooolt tímidament. L’històric banc dels Mora i els Aristot se situarà a l’entorn dels 24 milions amb un creixement percentual d’entre el 2 i 3%, un indicador que repetirà la derivada andorrana del banc català, que es mantindrà en beneficis de dues xifres sense enfilar-se massa més dels 10 milions de guanys.
Fusions
Una vegada es consolidin els resultats del 2018, durant el mes d’abril o maig, és molt possible que aquelles empreses bancàries que ho tinguin més pelut adoptin noves decisions corporatives. No es descarten noves reestructuracions de plantilla a la baixa. Tampoc, però, que una vegada ja hi hagi nou Govern un dels seus primers reptes sigui fer l’acompanyament, per dir-ho d’aquesta manera, a algun procés fusionador.
Encara que implícitament, si es vol dir-ho així, ni membres de l’autoritat financera ni tampoc el ministre de Finances en funcions ja no se n’amaguen. Jordi Cinca ha garantit que Andorra té el marc legal actualitzat per assumir possibles fusions d'entitats bancàries, en cas que aquestes ho decideixin. “Estudiar possibles col·laboracions amb la competència", sigui unificant serveis, fusionat-se o acordant operacions de compravenda d'entitats és una "decisió que prendran les mateixes entitats" però, en qualsevol cas, "el país està preparat" per assumir-ho. En la mateixa línia s'ha mostrat David Cerqueda, membre de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), que ha manifestat, en declaracions recollides per l’ANA, que el sector financer està "preparat" per "continuar com està" o per "fer operacions corporatives". "Totes les decisions que prenguin els gestors de les entitats seran les correctes", ha afegit.
Cinca admet que els darrers anys el sector ja està fent reestructuracions de personal, acomiadaments i prejubilacions, per poder "adaptar-se a la nova realitat"
El ministre no ha pogut fer res més que reconèixer que els darrers anys el sector ja està fent reestructuracions de personal, acomiadaments i prejubilacions, per poder "adaptar-se a la nova realitat" i demandes. Curiosament, però, i tot i reconèixer acomiadaments i prejubilacions, és a dir, baixes, Cinca ha vingut a dir que el volum de personal del sector bancari es manté estable, una circumstància que el sentit comú impedeix afirmar i la lògica de les baixes que s’estan produint permet sostenir-ho.
Cerqueda i Cinca han fet aquestes consideracions aquest dimarts durant el jurament del primer, juntament amb Armand Pujal, com a membres del consell d'administració de l'AFA. Cerqueda ha recordat que fa sis anys que forma part d'aquest organisme i que ara renova el càrrec per sis anys més, igual que l’economista lauredià de trajectòria lligada al Banc de França. Durant aquest segon període, el sector haurà d'assumir "reptes" pels quals està "preparat" per afrontar amb "garanties", ha opinat.
Aquests reptes es poden interpretar en clau interna, amb moviments entre entitats, però també s'ha de veure en clau externa, ha remarcat Cerqueda, tenint en compte les noves regulacions derivades de l'acord monetari o els nous canvis tecnològics als quals s'ha d'adaptar tota la banca mundial. A la vegada, l'AFA també s'ha d'adaptar als canvis i la seva tasca de supervisió (ara també ampliada cap al sector assegurador), i per aquest motiu en els darrers anys s'ha pràcticament duplicat el personal que hi treballa: s'ha passat de la quinzena de les persones a les gairebé trenta, tal com ha recordat Cerqueda. També s'han ampliat els recursos, ha indicat.
Cinca ha reforçat aquest posicionament reconeixent que el sector bancari té una regulació internacional cada vegada més exigent i restrictiva. Però en els darrers vuit anys, ha opinat, "ens hem posat al nivell dels altres", motiu pel qual ara el ritme de canvis legislatius "es relaxarà". A partir d'ara es tracta de fer els mateixos passos que els que fan els països de l'entorn, ha considerat.